Two by Two (musical)
| Tipus | obra dramaticomusical  |
|---|---|
| Compositor | Richard Rodgers |
| Lletra de | Martin Charnin |
| Llibretista | Peter Stone |
 | |
Two By Two és un musical de Broadway amb llibret de Peter Stone, lletres de Martin Charnin i música de Richard Rodgers.
A partir de la obra de Clifford Odets, The Flowering Peach, explica la història dels preparatius de Noè per al Diluvi universal i les seves conseqüències.
Dirigida per Joe Layton, la producció es va obrir el 10 de novembre de 1970 a l'Imperial Theatre, on va tenir una durada de deu mesos. El repartiment va incloure Danny Kaye, Marilyn Cooper, Joan Copeland, Harry Goz, Madeline Kahn, Michael Karm, Tricia O'Neil i Walter Willison.
Producció[modifica]
Les crítiques es van barrejar i Kaye, descontent amb el guió, va començar a improvisar. El seu improvisat numeret i afegits còmics a l'audiència eren del plaer del públic, i el boca a boca van ajudar el negoci. Quan es va trencar el peu, Kaye va continuar amb la funció, apareixent a cada actuació ja fos amb crosses o en cadira de rodes.[1]
«Va aparèixer amb la cama en un cabestrell i va rondar l'escenari en una cadira de rodes - en la qual de vegades intentava atropellar els altres actors - o va trepitjava l'escenari amb una crossa - que solia anar cap a les noies». va escriure Rodgers a la seva autobiografia "Musical Stages". «A més, va començar a improvisar les seves pròpies línies i a cantar en els moments equivocats. Fins i tot va fer un discurs de cortina després de les actuacions on deia: "Estic content que estiguin aquí, però estic més content encara de que els autors no siguin". Aparentment, hi havia una certa curiositat per tot això, perquè la gent va anar a veure "Two by Two" a causa de l'espectacle de vaudeville de Danny. I d'altres, per descomptat. Es van sentir molestos i expressaren la seva irritació en cartes al [New York] Times.»[2]
Tot i que l'espectacle poques vegades s'ha tornat a fer, hi ha hagut alguns revivals breus però notables al llarg dels anys. Milton Berle va encapçalar una producció a l'òpera municipal de St. Louis (The Muny) el 1971. Shelley Berman va dirigir la companyia nacional de turisme del programa en 1972-73, i protagonitzada per Taina Elg com a Esther. Més recentment, Tom Bosley va cantar el paper de Noah per a una banda sonora programada per a una gira nacional (cancel·lada) dels Estats Units del 2001. Jason Alexander ha estat present en el paper de la producció "Reprise" de Los Angeles a la producció de "Musicals-in-Mufti" del Teatre de Nova York. Walter Willison (l'original de Broadway "Japheth") també ha aparegut com a Noé a les produccions regionals de l'espectacle durant els darrers anys.
Sinopsi[modifica]
En el seu 600è aniversari, Noè rep un missatge de Déu, advertint-lo sobre el diluvi imminent. Se li ordena que salvi dos membres de cada espècie animal i a construir una arca per a ells. L'esposa i la família de Noè tenen els seus dubtes i fins i tot es burlen d'ell quan pensa construir l'arca, però s'uneixen quan els animals comencen a aparèixer en massa. "La història tractava de Noè i la inundació, i tot i que escrita el 1954, abastava temes tan contemporanis com la escletxa generacional i l'ecologia", va escriure Rodgers. "Fins i tot hi ha un paral·lelisme entre la inundació i la bomba atòmica." [2]
- El gitka
El "gitka" és una espècie màgica de rosegador de l'Antic Testament, creada per Clifford Odets, que canta en presència de Déu.[3] L'arribada d'un convenç la família de la història de Noè. No té parella, per la qual cosa no poden portar-la a bord.
Cançons[modifica]
|
|
Les cançons "Everything That's Gonna Be Has Been," "Getting Married to a Person," "The Brother Department," "The Death of Me" i "Forty Nights"van ser retirades de l'espectacle abans de la seva estrena a Broadway; la darrera va ser eliminada perque Danny Kaye decretà que ningú a l'espectacle tindria una cançó més divertida que ell. La cançó ha estat restaurada per a diversos revivals recents.
Premis[modifica]
La manca de professionalitat de Kaye, així com el rebuig públic de Rodgers per les llibertats que es prenia amb el guió suposadament va arruïnar les possibilitats de Kaye per a una candidatura al Premi Tony.[4] Willison va ser nominat al Premi Tony al millor actor de repartiment de musical i ell i O'Neil van rebre els premis Theatre World per les seves actuacions.
Notes[modifica]
- ↑ Hischak, pp. 298-299.
- ↑ 2,0 2,1 Rodgers, Richard. Musical Stages: An Autobiography. New York: Random House, 1975.
- ↑ Two by Two on The Guide to Musical Theatre
- ↑ Hyland, p. 297.
Referències[modifica]
- Jackson, Arthur. The Best Musicals from Show Boat to A Chorus Line. Crown Publishers, 1977. ISBN 0-517-53122-4.
- Hischak, Thomas (2007). The Rodgers and Hammerstein Encyclopedia. Greenwood Publishing Group, ISBN 0-313-34140-0
- Hyland, William (1998). Richard Rodgers. Yale University Press, ISBN 0-300-07115-9