Tympanon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El triomf de Dionís, amb una Ménade que toca un tympanum , en un mosaic romà de Tunísia (del segle III aC)

El tympanon grec o tympanum era un tipus de flauta o flabiol utilitzat a l'Antic Egipte i l'antiga Roma . Els grecs el relacionaven amb el déu grec Sabazi.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquest instrument era pla i de forma circular, es tocava colpejant amb el genoll. Algunes representacions mostren decoracions o objectes semblants als cròtals al voltant del marc. L'instrument era tocat pels devots en els ritus de Dionís, Cibeles i Sabazius. [1]

Es creu que el tympanum va sorgir a l'antic Orient Pròxim, [2] però apareix primer a l'art grec el segle VIII dC, en un disc votiu de bronze trobat en una cova de Creta, que era un lloc del culte a Zeus. [3]

Culte a Dionís[modifica | modifica el codi]

El tympanum és un dels objectes que es portaven sovint al thiasos , per part del seguici de Dionís. Aquest instrument solia ser tocat per les Mènades, mentre que els instruments de vent per exemple la flauta de pan o l'aulos eren tocats pels sàtirs.

La interpretació de música frenètica contribuïa a que s'arribés a un estat extàtic que els devots de Dionís buscaven. [4]

Culte a Cibeles[modifica | modifica el codi]

Cibeles coronada amb una torre, sostenint un tympanum a la mà esquerra.

El tympanum era el més comú dels instruments musicals associats als ritus de Cibeles dins l'art i la literatura de Grècia i de Roma, però no apareix en les representacions de l'Anatòlia, on va sorgir la deessa. [5] A partir del segle VI dC, la iconografia de Cibeles com Meter ("mare") o en llatí Magna Mater (la "gran mare") se sol mostrar amb el tympanum recolzat en el seu braç esquerre, generalment asseguda i amb un lleó a la falda o simplement en presència. [6]

L'"Himne homèric a la gran mare" diu que la deessa estima el so del tympanum . [6] Aquest tambor continuar caracteritzant com un atribut de Cibeles durant l'era imperial romana. [7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Dillon, Matthew: Girls and Women in Classical Greek Religion . Routledge, 2002, p. 371.
  2. Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 137.
  3. Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother : The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 173.
  4. Taylor, Rabun: The Moral Mirror of Roman Art . Cambridge University Press, 2008, pàg. 111-112.
  5. Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 110.
  6. 6,0 6,1 Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 136.
  7. Clarke, John R.: Art in the Lives of Ordinary Romans: Visual Representation and Non- Elite Viewers in Italy, 100 BC-AD 315 . University of Califòrnia Press, 2003, p. 90.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Antcliffe, Herbert: «What music meant to the Romans» en Music & Letters, 30 (30) : 338, 1949.
  • Bonanni, Filippo: Antique Musical Instruments and their Players , Dover Publications reprint of the 1723 work, gabinetto armonico with Supplementary explanatory material. Nova York: Dover, 1964.
  • Comotti, Giovanni: Music in Greek and Roman Culture . Baltimore: Johns Hopkins, 1989.
  • Donaldson, G. H.: «Signalling communications and the Roman Imperial Army» en Britannia, 19  :351-352, 1988.
  • Grout, Donald J. & Palisca, Claude V.: A History of Western Music . Nova York: W. W. Norton, 1996.
  • Meucci, Renato: «Roman military instruments and the lituus» en The Galpin Society Journal, 42 : 86, 1989.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]