Tzanata

Plantilla:Infotaula geografia políticaTzanata

Localització
Map
 38° 08′ 29″ N, 20° 45′ 03″ E / 38.1415°N,20.7508°E / 38.1415; 20.7508
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióRegió de les Illes Jòniques
Unitat perifèricaUnitat perifèrica de Cefal·lènia
MunicipiKefalonia Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població159 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud60 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal28086 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic26740 Modifica el valor a Wikidata

Tzanata (grec: Τζανάτα) és una petita població de l'illa de Cefalònia (Grècia). Administrativament pertany a la comunitat local de Poros del municipi de Cefalònia, a la perifèria de les Illes Jòniques. L'any 2011 tenia una població de 159 habitants.[1]

Arqueologia[modifica]

El tolos de Tzanata
Vista de l'interior del tolos

El 1991 es trobà al turó de Borzi, a prop de Tzanata, el tolos més gran del període micènic fins al moment a les Illes Jòniques. L'excavà entre 1992 i 1994 un equip dirigit per Lázaros Kolonas.

La tomba s'havia construït sobre una tomba anterior més petita que restà destruïda cap al 1350 aC i s'utilitzà gres de la tomba anterior per construir-ne la posterior. El dromos de la tomba és curt i la cambra fa 6,80 m de diàmetre i 3,95 m d'alçada. La part superior de la cúpula s'esfondrà en el període venecià, època en què la construcció s'emprà com a refugi.

La tomba, que probablement contenia les restes d'un governant de l'illa, fou saquejada a l'antiguitat. La feren servir del segle xiv aC ençà. La troballa d'estrígils metàl·lics del segle xi aC indiquen que en aquesta època es retria ací culte als avantpassats o a un heroi.

Prop de la tomba es trobà una estructura rectangular que contenia restes de 72 persones, per la qual cosa sembla que tenia funció d'ossera.

Les troballes de l'aixovar funerari de la tomba i de l'ossera, que inclouen, entre altres, ceràmica, figuretes, collarets d'or, grans, un ríton amb forma de banyes de bou, segells de pedra i una destral d'or, es conserven al Museu Arqueològic d'Argostoli.[2]

Referències[modifica]

  1. Detall del cens de 2011 (en grec).
  2. Recorregut pels períodes històrics més importants de Cefalònia Arxivat 2018-12-09 a Wayback Machine., en una pàgina oficial de l'illa Cefalònia (en anglès i grec).