Uirapuru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióUirapuru

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorHeitor Villa-Lobos Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1934 Modifica el valor a Wikidata

Uirapuru (subtitulat O passarinho encantado, "L'ocell encantat") és un poema simfònic o ballet del compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, iniciat com a revisió d'una obra anterior el 1917 i acabat el 1934. Té una durada d'uns 20 minuts.

Història[modifica]

Uirapuru es va originar com un poema simfònic de quinze minuts titulat Tédio de alvorada (Avorriment a l'alba), compost a Rio de Janeiro el 1916, on es va interpretar per primera vegada en un concert patrocinat per l'Associação Brasileira de Imprensa en benefici dels periodistes jubilats, al Teatre Municipal el 15 de maig de 1918 per una orquestra formada per 85 professors de música, dirigida per Soriano Robert. A partir de 1917, Villa-Lobos va reelaborar àmpliament i va ampliar aquesta composició en la partitura que va titular Uirapuru. No obstant això, no va ser fins que Serge Lifar i el seu conjunt van ballar els ballets Jurupari (de la música de Chôros núm. 10 ) i Amazonas el 1934, que Villa-Lobos va completar Uirapuru i la va dedicar a Lifar. Finalment, però, Lifar no va participar en l'estrena del ballet. La partitura acabada es va interpretar per primera vegada el Dia de la Revolució de Maig de l'Argentina, el 25 de maig de 1935, com un ballet coreografiat per Ricardo Nemanoff i amb l'escenografia d'Héctor Balsadúa, al Teatre Colón de Buenos Aires. L'ocasió va ser una gala en honor al president brasiler Getúlio Vargas durant una visita a l'Argentina per a la Cinquena Conferència Comercial Panamericana que va començar l'endemà. El ballet va ser ballat en aquesta ocasió per Michel Borovsky i Dora del Grande, amb l'orquestra i el cos de ballet del Teatre Colón, dirigits pel compositor. El primer concert com a poema simfònic va tenir lloc uns mesos més tard, el 6 de novembre de 1935, al Teatre Municipal de Rio de Janeiro, a càrrec de l'Orquestra Sinfônica do Theatro Municipal dirigida pel compositor. Uirapuru també va ser inclòs al programa de l'últim concert dirigit per Villa-Lobos, el 12 de juliol de 1959, a l'Empire State Music Festival de Nova York.[1]

Una gala de 1935 al Teatro Colón, possiblement aquella en què es va estrenar Uirapuru

La portada del manuscrit autògraf diu "Uirapuru / (O passaro encantado)/ Bailado brasileiro"// "H. Villa-Lobos/ Rio, 1917"// "A Serge Lifar"// "(Le petit oiseau enchanté)",[2] però porta a la seva darrera pàgina la inscripció "Fim, Rio 1917, reformado em 1934".[3] La data de finalització de l'any 1917, també consignada al catàleg oficial de les seves obres, és improbable per dos fets: la posterior estrena de 1918 de Tédio de alvorada, i el fet que la nova partitura no es va interpretar per primera vegada fins 18 anys després, el 1935. S'ha suggerit que el compositor va donar la data anterior per tal de no ser encasellat sota la influència d'Igor Stravinsky, la música del qual va conèixer de primera mà només durant la seva primera visita europea el 1923.[4]

D'altra banda, una pàgina d'esbós per a la composició anterior que data gairebé segurament de 1916 inclou esborranys de material només incorporats més tard a Uirapuru, en particular el "tema indi" octatònic, que suggereix que aquesta escala ja era familiar a Villa- Lobos abans del seu primer contacte amb la música de Stravinski.[5]

Instrumentació[modifica]

Violòfon

Uirapuru està gravat per a una orquestra formada per: flautí, 2 flautes, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, 2 fagots, contrafagot, saxo soprano, 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió (tam-tam, campanes tubulars, reco-reco, coco, floor-tom, tamborim, plats, bombo, xilòfon, celesta, glockenspiel), 2 arpes, piano, violòfon i cordes.

Anàlisi[modifica]

El Uirapuru

"Uirapuru" és un nom, derivat de la llengua tupí, aplicat a diversos membres de la família d'ocells Pipridae, que es troben al Brasil. L'ocell, el cant del qual Villa-Lobos va utilitzar com a tema compositiu, és el Cyphorhinus arada, l'uirapuru-verdadeiro o roig músic, també conegut com a roig d'orgue o roig de quadrilla, un ocell amb una varietat sorprenent de patrons de cant. Villa-Lobos probablement va basar el seu tema Uirapuru en una transcripció feta durant una expedició el 1849–50 pel botànic britànic Richard Spruce, i publicada el 1908.[6]

L'obra es divideix en dues grans parts (b. 1–134 i 134–382), suggerint una forma binària (especialment amb la repetició de tota la secció A), però la forma es crea acumuladament a partir d'una successió de quinze seccions més petites temàtiques (quatre a la primera part i onze a la segona) en un context harmònic no funcional.[7]

Referències[modifica]

  • Anon. 1935. "Buenos Aires Gay for Vargas's Visit". The New York Times (22 May): 10.
  • Béhague, Gerard. 1994. Villa-Lobos: The Search for Brazil's Musical Soul. Austin: Institute of Latin American Studies, University of Texas at Austin, 1994. ISBN 0-292-70823-8.
  • DeVoto, Mark. 1995. "The Strategic Half-diminished Seventh Chord and The Emblematic Tristan Chord: A Survey from Beethoven to Berg". International Journal of Musicology 4 (A Birthday Offering for George Perle): 139–53.
  • Doolittle, Emily, and Henrik Brumm. 2012. "O Canto do Uirapuru: Consonant Intervals and Patterns in the Song of the Musician Wren". Journal of Interdisciplinary Music Studies 6, no. 1 (Spring): 55–85.
  • Lago, Manoel Aranha Corrêa do. 2015. "Villa-Lobos nos anos 1930 e 1940: Transcrições e 'work in progress'". Revista brasileira de música 28, no. 1 (January–June): 87–106.
  • Peppercorn, Lisa M. 1991. Villa-Lobos: The Music: An Analysis of His Style, translated by Stefan de Haan. London: Kahn & Averill; White Plains, NY: Pro/Am Music Resources Inc. ISBN 1-871082-15-3 (Kahn & Averill); ISBN 0-912483-36-9.
  • Salles, Paulo de Tarso. 2005. "Tédio de alvorada e Uirapuru: um estudo comparativo de duas partituras de Heitor Villa-Lobos". Brasiliana, no. 20 (May): 2–9.
  • Salles, Paulo de Tarso. 2009. Villa-Lobos: processos composicionais. Campinas, SP: Editora da Unicamp. ISBN 978-85-268-0853-9.
  • Santos, Daniel Zanella dos. 2014. "A voz do passarinho encantado: considerações sobre o uso de leitmotiv em Uirapurú (1917) de Heitor Villa-Lobos". Art Music Review, no. 27 (December). Plantilla:Issn.
  • Santos, Daniel Zanella dos. 2015. "Narratividade e tópicas em Uirapuru (1917) de Heitor Villa-Lobos". M.M. diss. Florianópolis: Universidade do Estado de Santa Catarina.
  • Spruce, Richard. 1908. Notes of a Botanist on the Amazon and Andes: Being Records of Travel on the Amazon and Its Tributaries, the Trombetas, Rio Negro, Uaupés, Casiquiari, Pacimoni, Huallaga, and Pastasa; as also to the Cataracts of the Orinoco, along the Eastern Side of the Andes of Peru and Ecuador, and the Shores of the Pacific, During the Years 1849–1864, edited and condensed by Alfred Russel Wallace. 2 vols. London: MacMillan and Co., Limited.
  • Tarasti, Eero. 1995. Heitor Villa-Lobos: The Life and Works. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company.
  • Villa-Lobos, Heitor. 1972. "Uirapuru". In Villa-Lobos, sua obra, second edition, 245. Rio de Janeiro: MEC/DAC/Museu Villa-Lobos.
  • Villa-Lobos, sua obra. 2009. Version 1.0. MinC / IBRAM, and the Museu Villa-Lobos. Based on the third edition, 1989.
  • Volpe, Maria Alice. 2001. '"Indianismo and Landscape in the Brazilian Age of Progress: Art Music from Carlos Gomes to Villa-Lobos, 1870s–1930s'". PhD diss. Austin: University of Texas at Austin.
  • Volpe, Maria Alice. 2009. "Villa-Lobos e o imaginário edênico de Uirapuru". Brasiliana: Revista quadrimestral da Academia Brasileira de Música, No. 29 (August): 31–36.
  • Volpe, Maria Alice. 2011. "O Manuscrito P38.1.1 e a 'tabela prática' de Villa-Lobos". Revista brasileira de música 24, no. 2 (July–December): 299–309.

Referències[modifica]

  1. ↑ Peppercorn 1991 ; Villa-Lobos, sua obra 2009.
  2. ↑ Volpe, 2001, p. 129.
  3. ↑ Lago, 2015, p. 91n16.
  4. ↑ Salles, 2005, p. 2–3.
  5. ↑ Volpe, 2011, p. 300–1.
  6. ↑ Volpe, 2001, p. 305–6.
  7. ↑ Volpe, 2001, p. 316–8.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Uirapuru&oldid=33118782»