Cargolet músic
Cyphorhinus arada  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 20,9 g (pes adult) |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22711560 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Troglodytidae |
| Gènere | Cyphorhinus |
| Espècie | Cyphorhinus arada Hermann, 1783 |
| Distribució | |
 | |
El cargolet músic (Cyphorhinus arada) és una espècie de trogodítid anomenada així pel seu elaborat cant. És originària de la selva amazònica d'Amèrica del Sud, i se la troba des de les terres baixes fins als contraforts dels Andes.[1]
Taxonomia i sistemàtica[modifica]
Fa un temps el cargolet músic i el cargolet cantaire (Cyphorhinus phaeocephalus) es consideraven coespecífics. Ells dos, i possiblement el cargolet de pit castany (C. thoracicus), formen un complex d'espècies.[2]
El cargolet músic té sis subespècies reconegudes que s'enumeren a continuació.[1] Hi ha diferències vocals i de plomatge entre ells, i una publicació ha proposat dividir les sis subespècies en espècies individuals.[3]
Les sis subespècies són: [1]
- C. a. arada Hermann (1783)
- C. a. griseolateralis Ridgway (1888)
- C. a. interpòs Todd (1932)
- C. a. transfluvialis Todd (1932)
- C. a. Salvini Sharpe (1882)
- C. a. modulador d'Orbigny (1838)
Descripció[modifica]
El cargolet músic fa 12,5 cm de llarg i pesa entre 18 i 24 g. L'adult de la subespècie nominada té el front i la part davantera del cap de color vermellós que s'enfosqueix a marró castany cap a la part posterior. Té una llista superciliar de color pàl·lid i estreta amb vores negres encara més estretes, una franja marró castany darrere de l'ull i les galtes de color marró ataronjat. Té una mena de collar ample amb ratlles blanc-i-negres al llarg del clatell i la part superior del dors. La part baixa del dors i la gropa són d'un marró vermellós més clar que la corona i la cua és de color marró mitjà amb barres estretes de color marró fosc. La barbeta, la gola i la part superior del pit són d'un marró ataronjat brillant amb un canvi brusc a la part inferior del pit i la part superior del ventre de color beix pàl·lid. Els flancs i el ventre inferior són de color marró groguenc. El juvenil és semblant, però de vegades té una banda més pàl·lida a la part inferior del ventre.[4]
C. a. griseolateralis té el coll més prim que l'espècie nominada i és més gris per sota. C. a. interpositus no té el coll de l'espècie nominada i les galtes són de color gris marronós. C. a. transfluvialis és més petit i més pàl·lid que l'espècie nominada. C. a. salvini tampoc té el coll de l'espècie nominada i és molt fosc en general. C. a. modulator és similar a transfluvialis, però té un supercili més ample i les parts superiors són més clares.[4]
Distribució i hàbitat[modifica]
Les subespècies del cargolet músic es troben en aquests llocs: [1][4]
- C. a. arada, a l'est i al sud-est de Veneçuela, les Guaianes i el nord-est del Brasil.
- C. a. griseolateralis, al Brasil, a la riba sud del curs baix del riu Amazones, des del riu Tapajós cap a l'est i al sud fins al riu Jamanxim.
- C. a. interpositus, viu al nord central del Brasil entre el riu Madeira i el riu Tapajós i al sud fins al nord del Mato Grosso
- C. a. transfluvialis, se'l troba des dels contraforts dels Andes orientals de Colòmbia a l'est fins a Rio Negro al nord-oest del Brasil.
- C. a. salvini, al sud de Colòmbia, l'est de l'Equador i el nord-est del Perú.
- C. a. modulador, a l'est del Perú, el nord de Bolívia i l'oest del Brasil al sud de l'Amazones fins a l'est fins al riu Madeira.
El cargolet músic habita generalment als nivells inferiors del bosc humit; al Brasil també es troba al bosc de várzea, és a dir, als boscos que creixen a les planes d'inundació i al llarg dels rius d'aigües blanques, rics en sediments minerals. L'altitud oscil·la entre el nivell del mar i els 500 m, però de vegades es troba fins a 1000 m i fins i tot a Veneçuela a 1400 m.[4]
Comportament[modifica]
Alimentació[modifica]
El cargolet músic s'alimenta principalment al terra o ben a prop, buscant restes i fulles. La seva dieta és majoritàriament d'invertebrats, inclosos insectes, aranyes i crustacis, però també menja baies. Normalment s'alimenta en parella o en grups familiars. Tot i que de vegades segueix eixams de formigues legionàries, no sol unir-se a esbarts mixtos d'espècies.[4]
Cria[modifica]
El cargolet músic té una temporada de reproducció prolongada, com a mínim de juliol a setembre. El seu niu és esfèric amb l'entrada a través d'un coll en forma d'embut, construït amb esquelets de fulles i herba tosca. Hi ponen dos ous.[4]
Vocalització[modifica]
Els membres d'una parella de cargolets músics canten antifonalment una sèrie de xiulets clars i inquietants, que varien molt en to.[4]
En la cultura popular[modifica]
En portuguès es coneix com uirapuru o amb moltes altres variants d'aquest nom, totes basades en el nom en llengua tupí wirapu 'ru. Sobretot al Brasil, el cargolet músic és el tema de diverses llegendes i faules, la majoria relacionades amb el seu cant fort i bonic. Una d'elles explica que quan comença a cantar tots els altres ocells deixen de cantar per escoltar-se'l. També es creu que el cargolet músic porta sort, la qual cosa fa que algunes persones el cacin per tenir-lo dissecat.[5] El compositor brasiler Heitor Villa-Lobos va compondre una peça que va anomenar Uirapuru.
-
Cargolet músic Cyphorhinus arada arada -
Cyphorhinus arada transfluvialis -
Cyphorhinus arada arada Cargolet músic
Estat de conservació[modifica]
La UICN ha avaluat l'estat de conservació del cargolet músic com de risc mínim.[6] La seva àrea de distribució té un gran abast i en bona part es manté inalterada. Se'l troba en diverses àrees protegides.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gill, F. «IOC World Bird List (v 11.2)», juliol 2021. [Consulta: 14 juliol 2021].
- ↑ Remsen, J. V., Jr., J. I. Areta, E. Bonaccorso, S. Claramunt, A. Jaramillo, D. F. Lane, J. F. Pacheco, M. B. Robbins, F. G. Stiles, and K. J. Zimmer.
- ↑ Bocalini, F.; Silveira, L.F. Zootaxa, 4193, 2016, pàg. 541-564.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Kroodsma, D. E. and D. Brewer (2020).
- ↑ Taylor, James L. «Uirapuru». A: A Portuguese-English Dictionary. Stanford, CA, US: Stanford University Press, 1958, p. 628. ISBN 0-8047-0480-5.
- ↑ BirdLife International (2016). "Musician Wren Cyphorhinus arada". IUCN Red List of Threatened Species. 2016. Retrieved 19 July 2021.
Bibliografia addicional[modifica]
- Doolittle, Emily i Henrik Brumm. 2012. "O Canto do Uirapuru: Consonant Intervals and Patterns in the Song of the Musician Wren". Journal of Interdisciplinary Music Studies 6, no. 1 (Spring): 55–85.
Enllaços externs[modifica]
- https://web.archive.org/web/20120716212337/http://www.mma.gov.br/port/cgmi/nossoamb/cantoaves/wav/uirapuru.au Àudio en format au – Ministeri de Medi Ambient, Brasil
- https://x.com/worldbirds32/status/1265794911317692416?s=20