Ulex minor
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 83827889 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Genisteae |
| Gènere | Ulex |
| Espècie | Ulex minor Roth, 1797 |
L'argelaga menuda (Ulex minor) és un arbust espinós de la família de les fabàcies.
Descripció[modifica]
Arbust de fins a 2 m, profusament ramificat, molt espinós, amb espines densament agrupades en la part basal d'una espina més gruixuda (espina primària). Fulles alternes, trifoliades o unifoliades, sovint reduïdes a Fil·lodis (pecíol aplanat). Flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres, axil·lars. Calze de (6,5) 7-9,5 mm, dividit fins a la base en dos llavis, un de superior amb dues dents i un altre d'inferior amb tres dents, laxament pelós, amb pèls aplicats. Corol·la groga, amb pètal superior (estendard) més llarg que els laterals (ales) i que la quilla formada per fusió dels dos pètals inferiors. Androceu amb 10 estams soldats pels filaments en la part inferior per a formar un tub que embolica l'ovari (androceu monadelf). Ovari súper, amb un sol carpel. Fruit en llegum de 8-9,5 mm, plana, sense pèls.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
Distribució atlàntica.[1] A Portugal, Espanya, França i Gran Bretanya.[2] En bruguerars oligòtrofs en sòls temporalment entollats. floreix i fructifica de l'estiu fins a la primavera.[1]
Taxonomia[modifica]
Ulex minor va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicat en Catalecta Botanica 1: 83. 1797.[3]
- Citologia
Nombre de cromosomes d'Ulex minor (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: 2n=32[4]
- Etimologia
Ulex: nom genèric que és l'antic nom d'aquesta planta o alguna similar.[5]
minor: epítet llatí que significa "més petit.[6]
- Sinonímia
- Ulex spartioides (Webb) Nyman
- Ulex autumnalis Thore
- Ulex montanus Pourr. ex Bubani
- Ulex nanus var. acicularis Merino
- Ulex nanus var. confertus Merino
- Ulex nanus var. lusitanicus Webb
- Ulex nanus var. nemoralis Simon
- Ulex nanus var. remotus Cout.
- Ulex nanus var. thorei Lagr.-Foss.
- Ulex nanus Symons
- Ulex paniculatus Pourr. ex Bubani[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Santa-Bárbara Carrascosa, C.; Valdés Castrillón B. Guía de la Flora y Vegetación del Andévalo. Sevilla:Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía, 2008. ISBN 978-84-96776-85-2.
- ↑ Polunin, Oleg. Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1989. ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ «Ulex minor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Chromosome numbers and geographic distribution of Ulex gallii and U. minor (Leguminosae). Fernández Prieto, J. A. & al. (1993) Bot. J. Linn. Soc. 112: 43-49
- ↑ En Nombres botánicos
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ Ulex minor en PlantList
- ↑ «Ulex minor». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Arxivat de l'original el 27 d'agost de 2017. [Consulta: 1r gener 2013].