Unió Islàmica dels Mujahidins Afganesos
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | aliança  |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Data de dissolució o abolició | 1992 |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Gulbuddin Hekmatyar (en)  Sayed Mansur Naderi (en) Mohammad Nabi Mohammadi (en) Ahmed Gailani Abdul Rasul Sayyaf (en) Burhanuddin Rabbani Mohammad Yunus Khalis (en) Sibghatullah Mojaddedi |
La Unió Islàmica dels Mujahidins Afganesos o Unitat Islàmica dels Mujahidins Afganesos (paixtu: د افغانستان د مجاهدینو اسلامي اتحادیه), també coneguda com l'Aliança dels Set Partits Mujahidins, va ser una aliança formada el 1988 pels set partits mujahidins afganesos que van lluitar contra les forces de la República Democràtica de l'Afganistan recolzades per la Unió Soviètica en la guerra afganosoviètica.[1][2][3] L'aliança va tractar de funcionar com un front diplomàtic unit davant l'opinió pública mundial i va buscar representació en les Nacions Unides i el llavors l'Organització de la Conferència Islàmica (actualment, Organització de la Cooperació Islàmica).[4]
Els constituents de l'aliança dels Set Partits Mujahidins es van dividir en dues categories, els islamistes polítics: Hezb-i Islami Khalis (Khalis), Hezb-i Islami Gulbuddin (Hekmatyar), Jamiati Islami (Rabbani), i l'Organització Islàmica de la Dawa de l'Afganistan (Sayyaf), i els tradicionalistes: Front Nacional Islàmic de l'Afganistan (Gailani), el Front d'Alliberament Nacional de l'Afganistan (Mojaddedi) i el Moviment de la revolució islàmica (Mohammadi).
Tots els grups eren musulmans sunnites i tots eren majoritàriament paixtus, excepte el Jamiati Islami, que era predominantment tadjic. Es deien els Set de Peshawar i comptaven amb el suport dels Estats Units, l'Aràbia Saudita i el Pakistan. Una altra aliança de mujahidins, més petita però dominant, estava composta principalment per musulmans xiïtes.[5] Es deia els Vuit de Teheran, una aliança de vuit faccions afganeses xiïtes, secundada per l'Iran.[6]
Al febrer de 1989, els grups van intentar formar un govern de coalició en l'exili de Peshawar, al qual van anomenar Govern Provisional Afganès, que tenia com a objectiu basar-se a la ciutat de Jalalabad i atacar a l'administració de Kabul. No obstant això, els mujahidins no van aconseguir guanyar la batalla de Jalalabad de 1989.[7]
Encara que l'aliança dels mujahidins de la Unitat Islàmica de l'Afganistan va prendre la seva forma oficial a mitjan decenni de 1980, existia de facto com a bloc polític des de maig de 1979, quan el Govern del Pakistan va decidir limitar el corrent d'ajuda financera estrangera, principalment dels Estats Units (en virtut de la Doctrina Reagan) i l'Aràbia Saudita, a les set organitzacions esmentades, tallant així el subministrament monetari als grups de resistència nacionalistes i d'esquerra.[8]
Discrepàncies
[modifica]No obstant això, hi ha discrepàncies en el món acadèmic sobre quan es va fundar el grup i qui fou el responsable. Mentre que Tom Lansford considera que fou 1985 i per part de persones d'Aràbia Saudita,[9] l'historiador Vijay Prashad afirma que la fundació va ocórrer abans, el 1981, i, a més, assenyala específicament a Ossama bin Laden com un dels principals finançadors saudites.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vijay Prashad «War Against the Planet». CounterPunch. Arxivat 2011-04-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-04-13. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ Rohan Gunaratna. Inside Al Qaeda: Global Network of Terror. Columbia University Press, 2002, p. 254. ISBN 978-0-231-12692-2. «Union of Mujahidin OR Union of Mujahideen.»
- ↑ Tom Lansford. A Bitter Harvest: US Foreign Policy and Afghanistan. Ashgate Publishing, Ltd., 2003. ISBN 978-0-7546-3615-1.
- ↑ Collins, George W. «The War in Afghanistan». Air University Review, 3-1986. Arxivat de l'original el 2008-10-03 [Consulta: 27 març 2009]. Arxivat 2008-10-03 a Wayback Machine.
- ↑ Hilali, A. Z.. US-Pakistan relationship: Soviet invasion of Afghanistan. Ashgate Publishing, Ltd, 2005, p. 125. ISBN 978-0-7546-4220-6.
- ↑ Ruttig, T. Islamists, Leftists – and a Void in the Center. Afghanistan's Political Parties and where they come from (1902–2006). Konrad Adenauer Stiftung.
- ↑ https://www.refworld.org/docid/467bb4855.html
- ↑ Ruttig, Thomas. Islamists, Leftists – and a Void in the Center. Afghanistan's Political Parties and where they come from (1902-2006). Konrad Adenauer Stiftung [Consulta: 27 març 2009]. Arxivat 2013-05-24 a Wayback Machine.
- ↑ Lansford, Tom. A Bitter Harvest: US Foreign Policy and Afghanistan (en anglès). Ashgate, 2003. ISBN 978-0-7546-3615-1.