República Democràtica de l'Afganistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
دافغانستان دمکراتی جمهوریت
Dǝ Afġānistān Dimūkratī Jumhūriyat
جمهوری دمکراتی افغانستان
Jumhūrī-ye Dimukrātī-ye Afġānistān

República Democràtica de l'Afganistan1
Flag of Afghanistan (1974–1978).svg
1978 – 1992 Flag of Afghanistan (1992-1996; 2001).svg
de}}}Afganistan de}}}Afganistan
Bandera Escut
Himne nacional: Garam shah lā garam shah
Ubicació de Afganistan
Capital Kabul
Religió Estat ateu (1978-1980)
Estat laic (1980-1987)
Islam (1987-1992)
Població
 • 1979[1] est. 15.540.000 
Moneda Afgani

Història

 • Revolució de Saur 1978
 • Entrada a Kabul dels mujahidins 1992
Forma de govern República socialista democràtica
President del Presidium del Consell Revolucionari2
 • 1978 Abdul Qadir
 • 1978-1979 Nur Mohammad Taraki
 • 1979 Jafizulá Amín
 • 1979-1986 Babrak Karmal
 • 1986-1987 Haji Mohammad Chamkani
 • 1987-1992 Mohammad Najibullah
 • 1992 Abdul Rahim Hatef
Membre de: ONU, MPNA, OCI3
1 Des de 1987, República de l'Afganistan.
2 Qadir titulat Cap del Consell Revolucionari de les Forces Armades. Des de 1987, President de la República.
3 De l'OCI suspès entre 1980 i 1989.

La República Democràtica de l'Afganistan (en paixtu: دافغانستان دمکراتی جمهوریت; en dari:جمهوری دمکراتی افغانستان) fou un estat socialista establert a l'Afganistan pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan (PDPA) el 1978 durant la Revolució de Saur, i que va ser vigent fins al 1992.

Política[modifica | modifica el codi]

El dia de la deposició de Muhammad Dawud Khan es formà un Consell Revolucionari de les Forces Armades, que el 30 d'abril de 1978 traspassà el comandament a Taraki, nomenat President del Presidium del Consell Revolucionari. La llista de caps d'estat de la república fou la següent:

El Consell Revolucionari era la màxima autoritat de l'Estat. Triava el Presidium i el President, que era el cap d'estat i de govern. El Consell Revolucionari deixà d'existir amb la Constitució de 1987, que restaurà la Loia Jirga. La Loia Jirga restaurà el nom anterior del país: República de l'Afganistan, i l'oficina del President de la República, que ocuparen dues persones:

El partit dominant era el PDPA, d'ideologia comunista, que estava dividit en dues branques: la Jalq («Poble», marxisto-leninistes) i la Parcham («Bandera», més moderats). La primera facció tingué predomini durant l'administració de Taraki. Quan tingué lloc la intervenció soviètica, els que no confiaven en l'ortodòxia comunista de la Jalq, promogueren els moderats, que predominaren fins al final de la República (en el cas d'Amín, tot i que originàriament membre de la Jalq, dirigí durant el seu breu govern una dura repressió contra els seus ex-camarades, àdhuc executant l'ex-president Nur Muhammad Taraki).

Lleis[modifica | modifica el codi]

Dues setmanes després de la Revolució, la Constitució de 1977 fou abolida i reemplaçada per Les Trenta-Dues Línies Bàsiques dels Deures Revolucionaris, fins a la redacció d'una nova constitució, per a la qual es creà una comissió especialitzada. També es creà una Comissió Jurídica per fer conèixer els drets a la població i assegurar-se que la llei es complia a tot el país. Això no obstant, a mesura que la insurrecció islamista avançava, es produïren violacions dels drets humans per part de les forces de seguretat de la República (especialment el servei d'intel·ligència), així com dels islamistes.

Després de la intervenció soviètica, es promulgaren els Principis Fonamentals de la República Democràtica de l'Afganistan, una llei fonamental que garantia els drets dels ciutadans a la vida, a la seguretat, a la llibertat d'expressió, a l'associació i a la manifestació pacífica; establia el PDPA com el partit únic legal i el Consell Revolucionari com el poder suprem de l'Estat i que havia de reunir-se almenys dos cops a l'any; reconeixia tres formes de propietat: estatal, cooperativa i privada; establia també control estatal dels recursos naturals; expressava l'anhel de construir una nació lliure de l'explotació de l'home per l'home; i canviava la bandera per una de més tradicional.

El 1987 fou promulgada una nova Constitució, que fou esmenada el 1990. Aquesta carta magna abolia el Consell Revolucionari i restaurava la tradicional Loia Jirga i l'Assemblea Nacional, així com l'islam com a religió oficial de l'Estat.

Coord.: 34° 31′ 00″ N, 69° 08′ 00″ E / 34.51666667°N,69.13333333°E / 34.51666667; 69.13333333

Referències[modifica | modifica el codi]