Vés al contingut

Usuari:AriadnaTB

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Joguines Òptiques

[modifica]

Les joguines òptiques són els diferents aparells simuladors del moviment creats a partir del fenòmen de la persistència.

Aquest concepte de la percepció del moviment va aparèixer el 1824, quan el metge anglès Peter Mark Roget va plantejar el principi de la persistència retiniana, segons el qual l'ull (o la retina) té la capacitat de guardar l'última imatge que li arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot quan ja no hi és. Amb una fracció de segon, l’estímul lluminós és gravat a la retina, això proporciona visió del moviment i la sensació de continuïtat. Segons la tesi de Roget, podem percebre la continuïtat de 24 imatges per segon.

Antecedents

[modifica]

Tipus

[modifica]

A partir d'aquest principi, es van crear diverses joguines òptiques:

El Taumàtrop

[modifica]

El Taumàtrop va ser inventat el 1825 per John Ayrton Paris. El seu nom prové del grec; thauma vol dir maravella, i tropos representa l'acció de girar. Aquesta joguina òptica consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per ambdós costats, en el qual, a les vores, té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges.

El Fenaquistoscopi

[modifica]

El Fenaquistoscopi el va inventar Plateau l'any 1832. El seu nom també prové del grec; phénakisticos vol dir enganyar, i scopein examinar. Aquest aparell consisteix en una placa, normalment metàl·lica, adherida a un palet de fusta, en la qual hi ha tot un seguit de dibuixos (intercalats per uns petits forats) que estan realitzant una mateixa acció cada vegada més avançada. A més, qui està fent servir l'aparell, s'ha de col·locar davant d'un mirall i mirar per aquests petits forats, de manera que al fer girar la placa, sembla que el dibuix s'està movent, i així, es crea la il·lusió de la imatge en moviment.

El Zoòtrop

[modifica]

El Zoòtrop és un altre joguina òptica que va ser inventada per William George Horner l'any 1934. Aquest aparell consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals, a través de les quals es podia mirar els dibuixos que es formaven dins del cilindre. Aquests dibuixos eren d’un mateix cos, els quals al fer girar el cilindre, donaven la sensació d’estar en moviment.

El zoòtrop va patir algunes modificacions per a perfeccionar el seu funcionament, d'aquestes modificacions va sorgir un altre aparell; el Praxinoscopi.

El Foliscopi

[modifica]

El Foliscopi és un altre tipus de joguina òptica. Consisteix en un petit llibre que conté una sèrie de dibuixos, els quals l'acció que realitzen va avançant gradualment d'un full a un altre, de manera que quan els passes ràpidament, s'aconsegueix la desitjada sensació de la imatge en moviment. De fet, aquesta joguina, és una forma primitiva d'animació, que bàsicament demostra i juga amb la persistència retinal.

La primera vegada que es va trobar una mostra d'aquesta joguina òptica va ser l'any 1868.

L'origen del cinema

[modifica]

La història del cinema tracta de l’evolució tècnica i artística de l’art de les imatges en moviment. Les pel·lícules han evolucionat gradualment des de les fires ambulants fins a les modernes sales de projeccions, i han passat de ser una atracció curiosa a esdevenir un mitjà de comunicació de masses. Per tant, es pot dir que l'origen del cinema es troba en les joguines òptiques, les quals van aconseguir la il·lusió del moviment gràcies al fenòmen de la persistència retiniana.

Referències

[modifica]
  1. («EL CINEMA: JOGUINES ÒPTIQUES», s.d.) [1] Recuperat 28 octubre 2019.
  2. («Història del cinema», s.d.) [2] Recuperat 28 octubre 2019.
  3. («La sensación de movimiento según la persistencia retiniana», s.d.) [3] Recuperat 28 octubre 2019.