Usnea
 Usnea australis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Ascomycota |
| Classe | Lecanoromycetes |
| Ordre | Lecanorales |
| Família | Parmeliaceae |
| Gènere | Usnea Adans. |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Usnea florida |
.svg){kind=icon}
.jpg)
Usnea és una gènere liquenitzat de fongs ascomicots de l'ordre dels lecanorals (Lecanorales), família Parmeliaceae,[1] que generalment creixen penjant dels arbres com si fossin una cabellera grisa o verdosa. Són coneguts en català amb el nom de barbes de caputxí.[2] Té una distribució cosmopolita. El fotobionts és una alga de la divisió Chlorophyta. Inclou unes cent espècies,[1] de les quals una trentena han estat citades a Catalunya.
Ecologia
[modifica]Les especies d'Usnea són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica; quan no n'hi ha, pot créixer fins a 10-20 cm cada any.
Usos
[modifica]Espècies d'Usnea s'han utilitzat com a espècies medicinals; l'àcid úsnic (C18H16O₇)[3] és un antibiòtic[4] i antifúngic. És comestible i té un alt contingut en vitamina C.
Els natius americans la feien servir com a compresa per a les ferides de guerra. També es fa servir per a combatre malalties dels peixos dels aquaris.[5]
Algunes espècies
[modifica].jpg)
- Usnea barbata
- Usnea dasypoga
- Usnea florida
- Usnea hirta[6]
- Usnea rubicunda
- Usnea rubiginea
- Usnea subfloridana
- L'espècie Usnea longissima s'ha reanomenat Dolichousnea longissima el 2004.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Hyde, Kd «The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa». Mycosphere, 15, 1, 2024, pàg. 5146–6239. DOI: 10.5943/mycosphere/15/1/25.
- ↑ «barba de caputxí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «àcid úsnic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «usnea». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). TERMCAT, 2015-2024. [Consulta: 6 gener 2026].
- ↑ «Usnea; using usnic acid as a fish remedy for tumors and more.». [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ Altimira i Noguero, Joan. «Usnea hirta». Flors Silvestres de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2026].
- ↑ Articus, K. (2004) Neuropogon and the phylogeny of Usnea s.l. (Parmeliaceae, lichenized Ascomycetes). Taxon 53(4): 925-934.
Bibliografia
[modifica]- Azami, Najat; Seriñá, Estela; Arroyo, Rosario «The Usnea Species of Morocco in R.-G. Werner's Herbarium» (en anglès). The Bryologist, 107, 2, 6-2004, pàg. 180–188. DOI: 10.1639/0007-2745(2004)107[0180:TUSOMI]2.0.CO;2.
- Favreau, Joya T.; Ryu, Mina L.; Braunstein, Glenn; Orshansky, Greg; Park, Sean S. «Severe Hepatotoxicity Associated with the Dietary Supplement LipoKinetix» (en anglès). Annals of Internal Medicine, 136, 8, 16-04-2002, pàg. 590–595. DOI: 10.7326/0003-4819-136-8-200204160-00008.
- Halonen, Pekka. Studies on the Lichen Genus Usnea in East Fennoscandia and Pacific North America (en anglès). Univ., 2000. ISBN 978-951-42-5523-6.
- Tilford, Gregory L. Edible and Medicinal Plants of the West (en anglès). Mountain Press Publishing, 1997. ISBN 978-0-87842-359-0.
- Wirtz, Nora; Printzen, Christian; Sancho, Leopoldo G.; Lumbsch, Thorsten H. «The phylogeny and classification of Neuropogon and Usnea (Parmeliaceae, Ascomycota) revisited» (en anglès). TAXON, 55, 2, 5-2006, pàg. 367–376. DOI: 10.2307/25065584. ISSN: 0040-0262.
