Usuària:Veronica.rguez.leon/proves

Les persones adultes sovint han de tenir cura de les generacions més grans i de les més joves.

La generació sandvitx és un fenomen on adults de mitjana edat assumeixen la responsabilitat de cuidar tant els seus pares envellits com els seus propis fills . A diferència d'una generació concreta en el sentit de la generació més gran o la generació del baby boomer, sinó que pot afectar qualsevol persona amb pares i fills que necessitin suport simultàniament.

El fenomen va ser reconegut a finals del segle XX, ja que els canvis en l'esperança de vida i l'edat més avançada per a la maternitat van ocasionar que les mares freqüentment es trobessin cuidant fills petits i pares envellits al mateix temps. Per exemple, a principis del segle XX, una dona podria tenir el seu primer fill al voltant dels 20 anys, mentre que els seus propis pares tenien al voltant dels 40 anys i solien estar sans i actius. Més recentment, en els països desenvolupats, les dones tendeixen a tenir fills en una edat més avançada, prop dels 30 anys, moment en què els seus pares ja tenen al voltant dels 60 anys i, per tant, hi ha un major risc que necessitin suport abans que els néts esdevinguin adults. Aquests cuidadors assumeixen la responsabilitat de cuidar tant els seus pares com dels seus fills simultàniament, tot brindant assistència en les tasques diàries, gestionar els serveis mèdics i proporcionar supervisió, administrar medicaments i ajudar en qüestions financeres, legals i emocionals, tant per als seus éssers estimats com per a ells mateixos.

La combinació de quatre generacions, com ara aquest nadó, la mare, l'àvia i la besàvia, s'ha anomenat club sandvitx a l'estil de sandvitx de diverses capes.

Desenvolupament del concepte i definició

El terme generació sandvitx va ser introduït al treball social i a les comunitats de gerontologia, respectivament, per Dorothy Lonewolf Miller i Elaine Brody el 1981. La construcció es refereix originàriament a dones més joves d'entre trenta i quaranta anys que tenien cura dels seus fills, però també que havien de cobrir les necessitats dels seus pares, sogres i altres persones. Amb el pas del temps, mentre les persones viuen més i els fills i filles creixen i requereixen una atenció constant, aquest fenomen efecte tan homes com dones d'entre cinquanta i seixanta anys.

El nom prové de la idea que els adults de mitjana edat estan situats entre els seus fills i filles  i els seus pares dependents.

Carol Abaya, reconeguda a nivell nacional com a experta en qüestions d'envelliment i cura de persones grans als EUA, va categoritzar els diferents escenaris que implica formar part de la generació sandvitx de la manera següent:

• Generació sandvitx tradicional: persones que es troben entre pares envellits que necessiten atenció o ajuda i els seus propis descendents.

• Club sandvitx: persones de 40, 50 o 60 anys entre pares grans, fills adults i néts, o les de 20, 30 i 40 anys, amb nens petits, pares grans i avis. Porta el nom de club sandvitx que fa referència als sandvitx que tenen diverses capes.

• Sandvitx obert: qualsevol altra persona implicada en l'atenció a la gent gran.

Llars multigeneracionals

A causa d'una economia precària, les investigacions indiquen que la societat nord-americana moderna ha experimentat un notable increment de joves graduats universitaris que tornen al domicili familiar o continuen vivint amb els seus pares durant els seus anys universitaris. Segons un estudi realitzat pel Pew Research Center el 2012 i publicat en un article titulat The Boomerang Generation, aproximadament el 29% dels adults joves d'entre 25 i 34 anys resideixen amb els seus pares. Aquesta situació és cada vegada més acceptada, i sovint aquells que es troben en aquesta circumstància se'n mostren satisfets, la qual cosa pot convertir-la en una pràctica més comuna i menys temporal. Ara, els pares d'aquesta generació boomerang es veuen obligats a assumir un paper de cures durant més temps del previst, a més d'haver de fer-se càrrec dels seus propis pares envellits.

Problemes financers i estadístiques

De mitjana, els adults de la generació sandvitx dediquen aproximadament 10.000 dòlars i 1.350 hores anuals als seus pares i fills. En general, els nens i nenes requereixen més inversió monetària, mentre que els adults majors necessiten més temps i cures intensives. Formar part de la generació sandvitx  pot representar una gran càrrega financera per a les famílies, de mitjana, el 48% dels adults proporcionen algun tipus de suport econòmic als seus fills adults, mentre que el 27% n'és el principal suport econòmic. A més, el 25% també està proporcionant suport econòmic als seus pares.

Alguns dels adults que viuen en aquesta generació intermèdia, s'enfronten a problemes econòmics atès que han de mantenir tres generacions alhora: els seus pares, ells mateixos i els fills.

Algunes empreses han començat a reconèixer els desafiaments que enfronta la generació sandwich com una qüestió clau en la planificació financera. Amb l'arribada dels  millennials, un segment demogràfic que quan entra en la generació sandvitx, es troba davant d'un nou conjunt de desafiaments, ja que disposen de menys recursos financers, però han d'atendre pares que són més grans.

Reptes afegits

Formar part de la generació sandwitx pot impactar la situació financera, el temps personal, la salut i el desenvolupament professional d'una persona. Tot i que aquesta situació pot afectar tant homes com a dones, però tenint en compte que aquestes són percebudes per la societat com a principals cuidadores, són elles les que assumeixen major pes, tot oferint suport emocional i físic (com ara banyar, vestir, cuinar, netejar la llar, etc.).

Cuidar d'un pare o una mare gran mentre es té cura dels propis fills és una tasca que requereix molt temps i pot afectar significativament el temps personal d'una persona, limitant la seva capacitat per participar en activitats de lleure . Quan aquestes responsabilitats dominen la vida d'una persona, hi ha un alt risc de problemes de salut mental, com ara la  depressió i l'ansietat són un factor de risc enorme, especialment per a les dones que hi estan implicades. D'altra banda, també poden veure afectat el seu desenvolupament professional, ja que poden estar en el punt àlgid de la seva carrera i haver de fer un pas enrere per atendre les necessitats dels pares envellits o dels fills en creixement.

A causa d'aquestes dificultats, els cuidadors poden desenvolupar forts sentiments d'estrès, esgotament i depressió. A part de les demandes logístiques, la majoria dels cuidadors enfronten desafiaments comuns, com ara gestionar eficaçment el seu temps entre els fills, els pares envellits, la família, la feina i el benestar personal; trobar temps per mantenir un matrimoni saludable i dedicar atenció a la pròpia salut també pot ser un repte per als cuidadors. A més, poden experimentar sentiments d'aïllament i culpa, associats al pes d'aquesta responsabilitat, i sovint se senten inadequats per no ajudar suficientment. A causa d'aquestes dificultats, els cuidadors poden experimentar forts sentiments d'estrès, esgotament i depressió. Nota

Molts cuidadors s'enfronten al repte addicional d'atendre pares envellits que pateixen Alzheimer i demència, fet que complica encara més les tasques diàries i la gestió de la memòria. També lluiten per protegir els actius de les persones que cuiden, especialment quan aquestes ja no tenen la capacitat suficient per fer-ho per elles mateixes.

Conceptes associats

Treball de cures: és una subcategoria de treball que inclou totes les tasques que impliquen directament la cura processada cap a altres persones. Sovint se'l diferencia d'altres formes de treball perquè es considera que està intrínsecament motivat, és a dir, que les persones que els realitzen estan motivades a fer-lo per diferents raons: rebre una compensació financera, per sentit de responsabilitat o afecte, etc. Tradicionalment aquests treballs no estan remunerats i comporten una gran càrrega de treball. No obstant això, actualment alguns treballs de cura com les llars d'infants o les residències de gent gran sí que estan remunerats.

El terme treball de cures es refereix a aquelles ocupacions per les quals es proporcionen serveis que ajuden a altres persones a desenvolupar les seves capacitats, així com assistir aspectes de les seves vides que no poden desenvolupar de manera autònoma. Entre els exemples d'aquestes ocupacions trobem la cura infantil, l'ensenyament, l'assistència sanitària o la cura de gent gran. El treball de cures forma part sovint de la varietat de treballs domèstics no remunerats majoritàriament realitzats per dones.

L'estudi del treball de cures és un concepte d'anàlisi i està estretament relacionat amb l'economia feminista i la teoria legal feminista.

Usos dels temps: fan referència a l'estudi i la regulació dels usos del temps que persegueix l'objectiu d'aconseguir una vida més saludable, igualitària, eficient i sostenible.

Polítiques de conciliació: mesures concretes que tenen com a objectiu d'incrementar la qualitat de vida personal i laboral dels treballadors, permetre una major compatibilitat entre totes dues i contribuir a reduir les desigualtats de gènere en el mercat de treball.