Usuari:Flamenc/proves3
Montserrat Darnaculleta a Nadal 2009 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 setembre 1930 Calonge (Baix Empordà) |
Mort | 25 març 2023 (92 anys) Calonge (Baix Empordà) |
Dades personals | |
Formació | Escola Normal de Mestres de Girona Col·legi Universitari de Girona |
Activitat | |
Ocupació | directora (1989–1995), professora, historiadora |
Ocupador | Escola de nenes de Bellpuig (1954-1956) Escola de nenes de Bellcaire (1956-1972) IES Platja i Castell d'Aro (1972-1995) |
Membre de | |
Professors | Pere Caner i Estrany |
Família | |
Pares | Annita Poch i Gay Octavi Darnaculleta i Valmanya |
Montserrat Darnaculleta i Poch (Calonge 1930) és una historiadora i mestra catalana.
És filla d'Annita Poch i Gay i Octavi Darnaculleta i Valmanya.[1] Després de l'educació primària a Calonge a l'escola per a noies de les Vedrunes (1894-1973) va estudiar de mestra a l'Escola Normal de Mestres de Girona. Va començar la docència el 1954 a Bellpuig i després de dos anys va anar a l'escola de Bellcaire durant setze anys. Hi va tenir un paper important en mantenir l'escola quan el 1965 va ser amenaçada de clausurar per una política centralitzadora i un recel envers les escoles rurals per la inspecció de llavors. Junts amb Josep Alabau i Coloma, el seu col·lega de l'escola dels nois, van resistir i no tan sols van obtenir que l'escola es mantingués, sinó també que es construeixi un edifici adient.[2]
Tot i continuar treballant, el 1969 va començar els estudis d'història al «Col·legi Universitari de Girona», una dependència de la Universitat Autònoma de Barcelona, embrió del que el 1991 va esdevenir la Universitat de Girona. El 23 de juliol de 1972 va reeixir a Girona el «concurso general de traslados para ocupar vacantes de escuelas en localidades no superior a dos mil habitantes» i va ser nomenat a l'institut d'educació secundària de Castell d'Aro, que més tard va esdevenir l'IES Ridaura.[3] Hi va ensenyar història i, quan es va aixecar la prohibició a mitjan dels anys 1970, el català. En va esdevenir directora de 1989 fins a la seva jubilació el 1995.
Com a historiadora escriu articles d'història local sobre temes com ara l'ensenyament, Dolors Hubach i Vilarrodà, la indústria tapera, les carmelites…[4] Va col·laborar amb el grup a l'entorn de Pere Caner i Estrany per crear el «Petit Museu» inaugurat el 1978 a l'antiga Capella de la Mare de Déu del Roser.[5] L'abril 1980 va participar en la creació del Centre d'Estudis Calongins Colònico, una iniciativa de Pere Caner i Lluís Vilar i Subirana. El març de 1981 va ser una dels membres fundadors a Sant Feliu de Guíxols de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà (IEBE) junts amb Lluís Esteva i Cruañas, qui en fou el primer president, i Joan Badia i Homs, el mateix Pere Caner, Josep Escortell Cerqueda, Lluís Pallí Buxó, Néstor Sanchiz Guerrero i Jordi Cama Ribas.[6] Va tenir un paper clau en la creació i l'organització del Festival de Música de Calonge que va néixer el 1968.[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ Lozano, Antonia «Calongines: Montserrat Darnaculleta i Poch» (pdf). Butlletí d'esquerra Calonge i Sant Antoni, 4, novembre 2012.
- ↑ «Temps d'AMPA. Paraula, iniciativa i participació». El Castell, núm. 41, agost 2009, pàg. 29-30.
- ↑ «Adjudicaciones del Concurso de menos de dos mil habitantes» (en castellà). Escuela Española, XXXII, núm. 2037, 11-08-1972, pàg. 912.
- ↑ «Darnaculleta i Poch, Montserrat». Fons d'Història local de Catalunya. [Consulta: 2 gener 2019].
- ↑ Arnau i Guerola, Maruja «Per les terres del Baix Empordà (Petit Museu de Calonge)». Revista de Girona, 84, 1978, pàg. 325–327. ISSN: 2339-8868.
- ↑ Vivo Llorca, Jordi «Lluís Esteva, mestre, historiador i arqueòleg». L'Arjau, revista cultural. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 75, desembre 2015, pàg. 21.
- ↑ Castillón, Xavier «Un llibre repassa els 50 anys dels festivals de música de Calonge». El Punt Avui, 22-04-2017, pàg. 30.
- ↑ Aa,Vv. Calonge i Sant Antoni. Calonge: Diputació de Girona, 2005, p. 96 (Quaderns de la Revista de Girona 121 Monografies locals núm 73). ISBN 849518783-3.