Usuari:1984 free/Encuentro Nacional de Mujeres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La trobada Nacional de les Dones (ENM) es una trovada corporatiu que es realitza anualment en Argentina desde 1986. Repressenta un espai de trobada y discució sobre els valors, principis y formas de organització per y per les donas y posa en practica buscar transformació social per col·lectius de les dones. En aquest espai permet a las participants tenir access a eines de aprendizatge, empodarament, articulació y retroalimentació, per aconseguir transladar la práctica y conexaments adquirits a sus resprectivas comunitats. Aquestes trobades es caracteritzen per ser autonoms, auto-convocats, democratics, pluralistas, autofinanciats, federats y horitzotals.[1] Se realitza en distintas ciudades del país cada any, eligiéndose la nueva sede democráticamente en la asamble final de cada Encuentro.[2]

Objectius[modifica]

Desde la trobada Nacional de dones es busca, principalment y a grants aspectes, la imposició violenta de las ideas antiliberales. Aquest concepta encuadra en ambits legals, polítics, profecionales, socials, familiars y personals que, històricament, se li han negat a la dona, y han protat a terme a través de organizaciones colectivas. A través del ENM, se originan campanyas per els drets de les donas, que ajudan a impulsar lleis com la Ley de Cupo Femenino, la Ley de Violencia de Género, programas de salud reproductiva, la incorporación en la Constitució Nacional de la Convención por la Eliminacion de todas las formas de Discriminació contra la dona y el dret al abort segur y gratuit.

A partir de la reapertura democratica en 1983 en Argentina, es van crear molts grups, que van trobar en l'organització un intrument per la expresio política y ho van manifetar en la generació de conceptes, catagorarías y práctias diferents a las tradicionals.

De aquesta manera se va anat conformat el Moviment de les dones en Argentina, que desde la especificació de genere, expresa que fe amb la politica amb caracteriscas propias:

  1. La recuperació del subjecte persona que construiex la historia y que es definex desde el seu ent individual en perjudici del social. Aquest ser individual tiene un mon privat que al no se acepta en el ambit politic, pero la trama del poder també se expresa en las relaciones interpersonals e interfamiliars. Al evidenciar aquesta trama, se rompe, aquí sí un esquema profundament patriarcal, de que "names el public es el politic".
  2. La heterogenia y la diversitat de tendencias, vertients, sectors, formals de la lluita, reividicacions, organizacions que si ve apereixen en alguns moments com las contradictorias, amb, amb matisos de espntanientat y dispersio, mantenen el seu ritme, projectan objectius comuns. La heterginedad y diversitat exigexen ademes detectar la igualitat en las diferencias, en el contexte del pluralisma y la democracia, lo que porta la exercit de la autocritica, el redescrubiment de la etica y la solidaridad sense formteras ni raçes. Es el repte de consegir el lluire pensament y la lluire expreció per totes y cada una de les dones, creat les condicions fraternals del protagonisme col·lectiu.
  3. La automia del moviment de els partits polítics, del Estado, els sindicats, etc. L a autonomía es un proces que es necessita ser analitzat en tots els nivell, mantenin el suficient equilibri per no construirise en un ent aïllat del contexte, no implica el aïllament del moviment de las lluitas y procesos socials, per el contrari implica ampliar y fer mes atractiva las demandas de cambi y ampliar las demandas de cambi per el conjunt de oprimits y excluits del model socio-politic, pero fundamentalment la supreció de las opersiona y explatacións de genere.

Referències[modifica]

Categoria:Drets de la dona