Usuari:Aldraia/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Rafael Ramos i Armengol (Alcoi, 1970) és un filòleg valencià, llicenciat en Filologia Hispànica, especialitat en Filologia Valenciana, per la Universitat de València. Cofundador de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, va introduir el terme contraplanificació en la sociolingüística peninsular[1].

És tècnic superior en el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València[2], on s'encarrega del programa de Voluntariat Lingüístic, de les campanyes de suport a la docència en valencià, de les activitats d'acolliment lingüístic dels estudiants internacionals i de foment del plurilingüisme en la comunitat universitària.

Ha treballat com a corrector, traductor, professor i dinamitzador per a RTVV, per a diverses productores audiovisuals i mitjans escrits, per a l'Ajuntament de Sagunt (d'on és funcionari en excedència), la Universitat de Sàsser (Sardenya), la Universitat de Gal·les-Swansea (Regne Unit) i la Universitat de València[3].

És soci fundador de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, en la qual ha exercit de tresorer, de responsable d'Implantació i de secretari general[4]. El novembre de 1997 va formar part de la comissió redactora de l’informe sobre la llengua encarregat pel Consell Valencià de Cultura al Centre d’Estudis Contestans, dins del procés que va culminar amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de La Llengua[5]

Ha rebut diversos premis de narrativa breu (ajuntaments de Novelda, la Vall d'Uixó, Xirivella i Sagunt) i n'ha publicat alguns relats[6]. En 1998 va guanyar també el Premi Valentí Almirall a Recerques i Treballs de Sociolingüística pel treball de doctorat sobre Planificació lingüística i noves tecnologies[7]. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades[8] i presentat diverses ponències i cursos sobre temes de sociolingüística, planificació i dinamització lingüístiques, tecnologies de la informació i la comunicació.[9][10][11][12][13][14][15]

Publicacions[modifica]

  • Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València, amb Alfons Esteve i Gómez, Llengua i Ús, núm. 56, 2015, ISSN 2013-052X.[16]
  • Una guerra més, dins Un cop de sort i altres narracions, Editorial Proa, Barcelona, 2003, ISBN 84-8437-551-X.
  • Tecnologies de la informació i la comunicació", dins Enciclopèdia de la llengua catalana, Edicions 62, 2001, ISBN 84-297-5026-6.
  • El Voluntariat Lingüístic a la Universitat de València. Balanç i perspectives de futur, amb Raquel Signes i Pérez, dins XII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris, Universitat Jaume I, 2000.[17]
  • Contraplanificació lingüística: el cas valencià, Noves SL, núm. 28, 1999, ISSN 1695-3711.
  • Les tecnologies de la informació als serveis lingüístics", Llengua i Ús, núm. 14, 1999, ISSN 1134-7724.[18]
  • Informàtica i dinamització lingüística a la Universitat de València, dins Actes de la IX Trobada de Serveis Lingüística Universitaris, Universitat Pompeu Fabra, 1998, ISBN 84-88042-22-1.
  • Internet com a eina de dinamització lingüística, Llengua i ús, núm. 9, 1997, ISSN 1134-7724.[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Pradilla Cardona, Miquel A. «El País Valencià: un cas de contraplanificació lingüística». Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística [Andorra], 2003. ISSN: 84-393-6124-6.
  2. ↑ «Organigrama del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.». [Consulta: 2 desembre 2015].
  3. ↑ «RESOLUCIÓ de 16 de febrer de 2012, del Rectorat de la Universitat de València, per la qual es fa pública la llis- ta definitiva d’aprovats de les proves selectives d’accés al grup A (subgrup A1), per promoció interna, sector d’ad- ministració especial, escala tècnica superior d’assessora- ment lingüístic.». [Consulta: 3 desembre].
  4. ↑ «XX Anys de l'ACV Tirant lo Blanc». [Consulta: 3 desembre].
  5. ↑ Alberri. Centre d'Estudis Contestans [Cocentaina], 11, 1998. ISSN: ISBN 84-404-3185-6 [[Special:BookSources/84-404-3185-6|ISBN 84-404-3185-6]].
  6. ↑ Ramos i Armengol, Rafael et al. Un cop de sort i altres narracions. Proa, 2003. [[Special:BookSources/ISBN 84-8437-551-X|ISBN ISBN 84-8437-551-X]]. 
  7. ↑ «Estudis sociolingüístics de la Direcció General de Política Lingüística des del 1994 al 2002» p. 4. [Consulta: 2 desembre 2015].
  8. ↑ Caràcters, revista d'informació literària [València], núm. 9 i 10, novembre i desembre 1994. ISSN: 1132-7820 ISNN: 1132-7820.
  9. ↑ Viadel, Francesc. Educació, llengua i comunicació al País Valencià (1962-2011). Una anàlisi sociològica del moviment social valencianista i del procés històric d’introducció del valencià en el sistema educatiu. Tesi doctoral. Departament de Sociologia i Antropologia Social UVEG, 2014, p. 27 i 447. «Altres investigadors com Rafael Ramos han insistit en aquesta voluntat política de contraplanificació exercida des de l’Estat contra el País Valencià ja des dels primers anys de la restauració democràtica. Ramos, rememorant els importants treballs de Vicent Bello o Francesc de Paula Burguera al voltant del conflicte valencià, escriurà: “(...) Els autors coincideixen en una teoria de la conspiració que podia semblar fruit de la paranoia dels vençuts, però no deixa de ser versemblant. L’estat va invertir no pocs recursos econòmics i humans a generar un moviment involucionista que trobà ràpidament aliats entre les elits tardofranquistes locals i algun mitjà de comunicació amb una influència gens menyspreable. Aquesta maquinària de contraplanificació va elaborar un discurs alternatiu a aquell que estava esdevenint hegemònic: bàsicament, “el valencià no és català”. Basant-se en una tradició nominal particular pel que fa a la llengua, en un sentiment particularista també molt arrelat, en la formació deficient d’alguns sectors de la societat i sobretot en la inèrcia de la substitució lingüística i l’autoodi, es van posar en marxa una sèrie de mecanismes de reproducció del discurs –gràcies sobretot a determinat diari (l’autor es refereix a Las Provincias)– que han tingut uns resultats notables: la conflictivització d’una part del procés de normalització i la consolidació de la tendència a la substitució pel castellà. (...) Mentre dure l’enfrontament, doncs, la victòria és per als contraplanificadors”.» 
  10. ↑ Conill, Josep J. «Ressenya sobre La tribu valenciana, de Miquel Àngel Pradilla». Treballs de Sociolingüística Catalana, 2011, p. 259 i 269.
  11. ↑ Casesnoves, Raquel «El valencià en 25 anys (I): com són els seus parlants?». Revista de Llengua i Dret, 58, 2012, p. 135.
  12. ↑ Pradilla, Miquel Àngel «La política lingüística contemporània al País Valencià». Treballs de Sociolingüística Catalana, p. 119.
  13. ↑ Pardines, Susanna; Torres, Nathalie. La política lingüística al País Valencià. Del conflicte a la gestió responsable. València: Fundació Nexe, 2011, p. 81. ISBN ISBN: 978–84–938315–4–7. 
  14. ↑ Gómez Guinovart, Xavier «Tecnoloxías da lingua galega e normalización lingüística». Seminario de Lingüística Informática. Universidade de Vigo, p. 9 i 11.
  15. ↑ Romero i Forteza, Francesca. Anàlisi didàctica i crítica del web per a l'autoaprenentatge del català. Tesi doctoral. València: Universitat Politècnica de València, Departament de Lingüística Aplicada, 2012. 
  16. ↑ «Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València». [Consulta: 2 desembre 2015].
  17. ↑ «XII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris». [Consulta: 3 desembre 2015].
  18. ↑ «Les tecnologies de la informació als serveis lingüístics». [Consulta: 2 desembre 2015].
  19. ↑ «Ressenya de "Internet com a eina de dinamització lingüística"». Traces, base de dades de llengua i literatura catalanes, 2009.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Aldraia/proves&oldid=23850143»