Usuari:CarlesVA/Nizar Qabbani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Infotaula de personaCarlesVA/Nizar Qabbani

Nizar ibn Tawfiq al-Qabbaní (àrab: نزار بن توفيق القباني, Nizār ibn Tawfīq al-Qabbānī), més conegut senzillament com Nizar Qabbani (àrab: نزار قباني, Nizār Qabbānī) (Damasc, 21 de març de 1923 - Londres, 30 d'abril de 1998), va ser un diplomàtic, poeta, escriptor i editor sirià. És considerat el poeta nacional de Síria.[1] El seu estil poètic combina senzillesa i elegància a l'hora d'explorar temes com l'amor, l'erotisme, la religió o l'empoderament àrab contra l'imperialisme estranger i els dictadors locals. Qabbani és un dels poetes contemporanis més venerats del món àrab.[2][3]

Biografia[modifica]

Primers anys de vida[modifica]

Qabbani de jove.

Nizar Qabbani va néixer a la capital siriana de Damasc en una família de comerciants de classe mitjana. La seva mare, Faiza Akbik, és d'ascendència turca. Qabbani es va criar a Mi'thnah Al-Shahm, un dels barris de l'Antic Damasc i va estudiar a la National Scientific College School de Damasc entre 1930 i 1941. [4] L'escola era propietat i dirigida per l'amic del seu pare, Ahmad Munif al-Aidi. Més tard va estudiar dret a la Universitat de Damasc, que es va anomenar Universitat de Síria fins al 1958. Es va graduar amb una llicenciatura en dret el 1945. [4]

Mentre era estudiant a la universitat, va escriure el seu primer recull de poemes titulat The Brunette Told Me, que va publicar el 1942. [5] Era una col·lecció de versos romàntics que feien diverses referències sorprenents al cos d'una dona, enviant ones de xoc a tota la societat conservadora de Damasc. [4] Per fer-ho més acceptable, Qabbani la va mostrar a Munir al-Ajlani, el ministre d'educació que també era amic del seu pare i líder nacionalista a Síria. A Ajlani li van agradar els poemes i els va avalar escrivint el prefaci del primer llibre de Nizar.

Qabbani com a estudiant de dret a Damasc, 1944.

Carrera diplomàtica[modifica]

Després de graduar-se a la facultat de dret, Qabbani va treballar per al Ministeri d'Afers Exteriors de Síria, servint com a cònsol o agregat cultural a diverses capitals, com ara Beirut, El Caire, Istanbul, Madrid i Londres. El 1959, quan es va formar la República Àrab Unida, Qabbani va ser nomenat Vicesecretari de la UAR per a les seves ambaixades a la Xina. Va escriure molt durant aquests anys i els seus poemes de la Xina van ser alguns dels seus millors. Va continuar treballant en la diplomàcia fins que va presentar la seva dimissió el 1966.

Influències poètiques[modifica]

A l'edat de quinze anys, la germana de Nizar Qabbani va morir per motius controvertits. [6] Quan li van preguntar si era un revolucionari, el poeta va respondre: “L'amor al món àrab és com un presoner, i jo vull alliberar-lo. Vull alliberar l'ànima, el sentit i el cos àrab amb la meva poesia. Les relacions entre homes i dones a la nostra societat no són saludables”.

El 1981, l'esposa de Nizar Qabbani, Balqees, va morir en un bombardeig a Beirut, Líban, durant la guerra civil libanesa. La mort de Balqees va afectar profundament la psicologia i la poesia de Qabbani. Va expressar el seu dolor en un poema excepcionalment commovedor titulat Balqees. Qabbani va culpar tots els règims àrabs de la seva mort. A més, Qabbani va utilitzar la mort dels seus estimats Balqees per simbolitzar la mort dels àrabs al Llevant per part dels seus governs. [7] "Balqees: demano perdó. Potser la teva vida va ser per la meva, un sacrifici. Sé bé que els objectius dels teus assassins eren matar les meves paraules. Bella meva, descansa en pau. Després de tu, la poesia cessarà i la feminitat està fora de lloc. Generacions de ramats infantils seguiran preguntant pels teus cabells llargs. Generacions d'amants llegiran sobre tu, el veritable instructor. Un dia els àrabs entendran que van matar la profetessa i els profetes." [8]

La ciutat de Damasc va seguir sent la musa més poderosa de la seva poesia, sobretot en l' Olor de gessamí de Damasc . [8] Tanmateix, Qabbani va expressar el seu amor per tots els ciutadans àrabs i les ciutats de Mauritània que s'estenen a l'Iraq com un poble connectat per la mateixa lluita i un passat ric. A la segona estrofa d' Umm al-Mu'tazz va dir: "Totes les ciutats àrabs són la meva mare, Damasc, Beirut, El Caire, Bagdad, Khartum, Casablanca, Bengasi, Tunis, Amman, Riad, Kuwait, Alger, Abu Dhabi i les seves germanes: Aquests són el meu arbre genealògic. Totes aquestes ciutats em van fer sortir de les seves entranyes, em van deixar xuclar dels seus pits. I em vaig omplir les butxaques de raïm, figues i prunes. Tots em van sacsejar les palmeres datileres perquè pogués menjar. Em van obrir el cel com un quadern blau perquè pogués escriure. Per aquest motiu, no entro a una ciutat àrab sense que em digui: "El meu fill". No truco a la porta d'una ciutat àrab sense trobar-me esperant el llit de la meva infància. Cap ciutat àrab sagna sense el meu sagnat amb ella." [8]

Qabbani era un opositor vocal dels projectes occidentals colonials i imperials a l'Orient Mitjà. A més, Qabbani va criticar freqüentment els líders àrabs per la seva corrupció, opressió i hipocresia, sobretot en el seu poema Sultan : "Oh sultà, el meu amo, si la meva roba està esquinçada i esquinçada és perquè els vostres gossos amb urpes poden esquinçar-me, oh sultà. ! Com que m'atreveixo a acostar-me a les teves parets sordes, perquè vaig intentar revelar la meva tristesa i tribulació, vaig ser colpejat." [9]

Vida personal[modifica]

Qabbani amb la seva família, els seus pares i germans.

Família[modifica]

Qabbani tenia dues germanes, Wisal i Haifa; també tenia tres germans: Mu'taz, Rashid i Sabah. Aquest últim, Sabah Qabbani, va ser el més famós després de Nizar, esdevenint director de la ràdio i la televisió sirianes el 1960 i ambaixador de Síria als Estats Units als anys vuitanta.

El pare de Nizar Qabbani, Tawfiq Qabbani, era sirià mentre que la seva mare era d'ascendència turca. El seu pare tenia una fàbrica de xocolata; també va ajudar a donar suport als combatents que es resistien al mandat francès per a Síria i el Líban i va ser empresonat moltes vegades per les seves opinions, afectant molt la formació de Nizar com a revolucionari per dret propi. L'avi de Qabbani, Abu Khalil Qabbani, va ser un dels principals innovadors de la literatura dramàtica àrab .

El nom de la família, Qabbani, deriva de Qabban ( àrab: قبان ) que significa equilibri Steelyard . [10]

Matrimonis[modifica]

Nizar Qabbani es va casar dues vegades a la seva vida. La seva primera dona va ser la seva cosina Zahra Aqbiq; junts van tenir una filla, Hadba, i un fill, Tawfiq. Tawfiq va morir a causa d'un atac de cor quan tenia 22 anys quan estava a Londres. Qabbani va elogiar el seu fill en el famós poema "Al llegendari Damasceno, el príncep Tawfiq Qabbani". Zahra Aqbiq va morir el 2007. La seva filla Hadba, [11] nascuda l'any 1947, es va casar dues vegades i va viure a Londres fins a la seva mort l'abril de 2009. [11]

El seu segon matrimoni va ser amb una dona iraquiana anomenada Balqis al-Rawi, una mestra d'escola que va conèixer en un recital de poesia a Bagdad ; va ser assassinada en l' atemptat de 1981 a l'ambaixada iraquiana a Beirut durant la guerra civil libanesa el 15 de desembre de 1981. [4] [8] Junts van tenir un fill, Omar, i una filla, Zainab. Després de la mort de Balqis, Qabbani no es va tornar a casar.

Vida tardana i mort[modifica]

Després de la mort de Balqees, Qabbani va abandonar Beirut. Es va traslladar entre Ginebra i París, i finalment es va establir a Londres, on va passar els últims 15 anys de la seva vida. [12] A l'exili, Qabbani va continuar escrivint poemes i plantejant controvèrsies i arguments. Els poemes notables i controvertits d'aquest període de la seva vida inclouen Quan anunciaran la mort dels àrabs? i corredors . A l'edat de 75 anys, Nizar Qabbani va morir a Londres el 30 d'abril de 1998 d'un atac de cor. [13] En el seu testament, que va escriure al seu llit d'hospital de Londres, Nizar Qabbani va escriure que desitjava ser enterrat a Damasc, que va descriure en el seu testament com "el ventre que em va ensenyar poesia, em va ensenyar la creativitat i em va concedir l'alfabet de Gessamí." [14] El gran poeta àrab va ser plorat pels àrabs de tot el món, amb notícies internacionals destacant la seva il·lustre trajectòria literària. [14]

Premis i homenatges[modifica]

  • 1992–1993 Premi Al Owais per assoliments culturals i científics.
  • El 21 de març de 2016, Google va celebrar el seu 93è aniversari amb un Google Doodle . [15]

Bibliografia[modifica]

Poesia[modifica]

Qabbani va començar a escriure poesia quan tenia 16 anys; Qabbani va publicar per compte seu, el seu primer llibre de poemes, titulat The Brunette Told Me (قالت لي السمراء) , mentre era estudiant de dret a la Universitat de Damasc el 1944.

Al llarg de mig segle, Qabbani va escriure 34 llibres de poesia més, incloent:

  • La infància d'un pit (1948) طفولة نهد
  • Samba (1949) سامبا
  • You Are Mine (1950) أنت أنت لي
  • Poemes (1956) قصائد
  • El meu estimat (1961) حبيبتي
  • Dibuixant amb paraules (1966) الرسم بالكلمات
  • Diari d'una dona indiferent (1968) يوميات امرأة لا مبالية
  • Poemes salvatges (1970) قصائد متوحشة
  • Llibre d'amor (1970) كتاب الحب
  • 100 cartes d'amor (1970) مئة رسالة حب
  • Poemes contra la llei (1972) أشعار خارجة على القانون
  • T'estimo i la resta ha de venir (1978) أحبك أحبك و البقية تأتي
  • To Beirut the Feminine, With My Love (1978) إلى بيروت الأنثى مع حبي
  • May You Be My Love For Another Year (1978) كل عام وأنت حبيبتي
  • Testifico que no hi ha cap dona més que tu (1979) أشهد أن لا امرأة إلا أنت
  • Diaris secrets de Baheyya l'egipci (1979) اليوميات السرية لبهية المصرية
  • Escric la història de la dona així (1981) هكذا أكتب تاريخ النساء
  • The Lover's Dictionary (1981) قاموس العاشقين
  • Un poema per a Balqis (1982) قصيدة بلقيس
  • L'amor no s'atura als llums vermells (1985) الحب لا يقف على الضوء الأحمر
  • Insane Poems (1985) أشعار مجنونة
  • Poemes que inciten a la ira (1986) قصائد مغضوب عليها
  • Love Shall Remain My Lord (1987) سيبقى الحب سيدي
  • La trilogia dels fills de les pedres (1988) ثلاثية أطفال الحجارة
  • Secret Papers of a Karmathian Lover (1988) الأوراق السرية لعاشق قرمطي
  • Biografia d'un botxí àrab (1988) السيرة الذاتية لسياف عربي
  • Em vaig casar amb tu, llibertat! (1988) تزوجتك أيتها الحرية
  • A Match in My Hand, And Your Petty Paper Nations (1989) الكبريت في يدي ودويلاتكم من ورق
  • No hi ha victori que no sigui l'amor (1989) لا غالب إلا الحب
  • Escoltes el crit de la meva tristesa? (1991) هل تسمعين صهيل أحزاني ؟
  • Notes marginals sobre el llibre de la derrota (1991) هوامش على دفتر النكسة
  • Jo sóc un home i tu ets una tribu de dones (1992) أنا رجل واحد وأنت قبيلة من النساء
  • Fifty Years of Praising Women (1994) خمسون عاما في مديح النساء
  • Variacions nizàries de l'àrab Maqam of Love (1995) تنويعات نزارية على مقام العشق
  • Alphabet of Jasmine (1998) أبجدية الياسمين

Altres obres[modifica]

També va compondre moltes obres de prosa, com My Story with Poetry قصتي مع الشعر , Què és la poesia ما هو الشعر , i les paraules saben la ira الكلمات تعرف الغضب , Sobre poesia, sexe i revolució عن الشعر والجنس والثورة , La poesia és una llanterna verda الشعر قنديل أخضر , Els ocells no requereixen visat العصافير لا تطلب تأشيرة دخول , He jugat perfectament i aquí estan les meves claus لعبت بإتقان وها هي مفاتيحي i La dona a la meva poesia i la meva vida المرأة المرأة في شعري وفي حياتي , així com una obra anomenada Republic of Madness Anteriorment Líban جمهورية جنونستان لبنان سابقا i lletres de moltes cançons famoses de cantants àrabs famosos, com ara:

I els seus versos seguiran sent populars després de la seva mort, i cantats per estrelles de la música pop àrab com Kazem al-Saher i Latifa . [14] Tanmateix, aquestes cançons es van introduir després de filtrar els poemes originals.

Altres llengües[modifica]

Molts dels poemes de Qabbani també s'han traduït a l'anglès ia altres idiomes estrangers, tant individualment com com a col·leccions d'obres seleccionades. [4] Algunes d'aquestes col·leccions inclouen:

Anglès
  • " En entrar al mar " (1998)
  • " Arabian Love Poems " (1998), traduït per Bassam Frangieh i Clementina R. Brown
  • " Republic of Love " (2002), traduït per Nayef al-Kalali
  • " Journal of An Indifferent Woman " (2015), traduït per George Nicolas El-Hage, PhD
italià
  • " Poesie ", a cura di G. Canova, MA De Luca, P. Minganti, A. Pellitteri, Istituto per l'Oriente, Roma 1976.
  • " Il fimmifero è in mano mia e le vostre piccole nazioni sono di carta e altri versi ", a cura di V. Colombo, San Marco dei Giustiniani, Gènova 2001.
  • " Il libro dell'amore ", traduzione di M. Avino, a Antologia della letteratura araba contemporanea. Dalla nahda a oggi, a cura di M. Avino, I. Camera d'Afflitto, Alma Salem, Carocci, Roma 2015, pp. 116–117.
  • " Le mie poesie più belle ", traduzione dall'arabo a cura di N. Salameh e S. Moresi, postfazione di P. Caridi, Jouvence, Milà 2016.
nepalí

Molts dels poemes de Qabbani han estat traduïts al nepalí per Suman Pokhrel, i es recullen en una antologia titulada Manpareka Kehi Kavita. [19] [20] [21]

hindi

Molts dels poemes de Qabbani són traduïts a l'hindi per Siddheshwar Singh, Arpana Manoj, Manoj Patel, Rinu Talwar i altres traductors. [22]

rus

Evgeniy Dyakonov va escriure la seva tesi doctoral sobre la traducció de la poesia de Nizar Qabbani al rus; Les traduccions de Dyakonov van ser publicades per Biblos Consulting, Moscou, el 2007. [23]

Vegeu també[modifica]

  • Llista de poetes en àrab

Referències[modifica]

  1. ↑ Barakat, Ahmad. «Nizar Qabbani» (en anglès). Oxford Bibliographies Online, 24-06-2020. DOI: 10.1093/OBO/9780195390155-0272. [Consulta: 30 juny 2021].
  2. ↑ Darwish, Adel «Obituary: Nizar Qabbani». The Independent, 05-05-1998.
  3. ↑ Al Khalil, Muhamed. Nizar Qabbani: From Romance to Exile (tesi) (en anglès). Department of Near Eastern Studies, University of Arizona, 2005. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Biographical notes on Nizar Qabbani». American University of Beirut. Arxivat de l'original el 14 December 2018. [Consulta: 23 juny 2007]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «AUB» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. ↑ Loya, Arieh International Journal of Middle East Studies, 6, 4, 1975, pàg. 481–494. DOI: 10.1017/S0020743800025381. ISSN: 0020-7438. JSTOR: 162754.
  6. ↑ "Poetry as a Social Document: The Social Position of the Arab Woman as Reflected in the Poetry of Nizâr Qabbânî,” Loya Alkhalil, 2005,  International Journal of Middle East Studies, Cambridge University Press.
  7. ↑ "Nizar Qabbani: From Romance to Exile,” Muhamed Al Khalil, 2005, A dissertation submitted to the faculty of the Department of Near Eastern Studies in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in the Graduate College of the University of Arizona, USA.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Nizar Qabbani». PoemHunter.com. [Consulta: 23 juny 2007]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «poemhunter» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. ↑ "Re-historicizing the Six-Day War: The Counter-Poetics of Nizar Qabbani,” Saddik M. Gohar, 2011, E-Journal of Literary Studies [online]. 2011, vol. 3, no. 1 .
  10. ↑ Error en el títol o la url.«» (en àrab). almaany.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Dedicated to my mum, Hadba Nizar Kabbani « Fen». Arxivat de l'original el 30 May 2009. [Consulta: 29 maig 2009].
  12. ↑ "Nizar Qabbani: From Romance to Exile”, Muhamed Al Khalil, 2005, A dissertation submitted to the faculty of the Department of Near Eastern Studies in partial ulfilment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in the Graduate College of the University of Arizona, USA.
  13. ↑ , 30-04-1998.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Nizar Qabbani: Pioneer of Modern Arab Poetry». Arabic News, 04-05-1998. Arxivat de l'original el 30 September 2007. [Consulta: 23 juny 2007]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Arnewsdeath» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  15. ↑ «Nizar Qabbani's 93rd birthday», 21-03-2016.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 16,8 «قصائد نزار قباني المغنّاة... من فيروز وأم كلثوم إلى كاظم الساهر وماجدة الرومي». Laha Magazine, 11-08-2015. [Consulta: 8 December 2018].
  17. ↑ «Who is Najat Al Saghira?», 19-06-2015. [Consulta: 28 agost 2015].
  18. ↑ «نانسي عجرم تغني شعر نزار قباني تكريمًا لعشاق بيروت». Sayidaty Magazine, 08-10-2020.
  19. ↑ Akhmatova, Anna. Manpareka Kehi Kavita (Print) (en nepalès). First. Kathmandu: Shikha Books, 2018, p. 174. ISBN 978-9937-9244-5-0. 
  20. ↑ Tripathi, Geeta. «अनुवादमा 'मनपरेका केही कविता'» p. 358–359. Kalashree.
  21. ↑ Prof. Abhi Subedi : Sahitya ra Aam Britta p 189, 2014, ISBN 978 9937 852531
  22. ↑ «निज़ार तौफ़ीक़ क़ब्बानी». kavitakosh.org. Arxivat de l'original el 27 Nov 2021. [Consulta: 12 febrer 2023].
  23. ↑ «Издательство "Библос Консалтинг"».

La vida i els temps de Nizar Qabbani, The Nation, Faizan Ali Warraich, 10-octubre-2018, https://nation.com.pk/11-Oct-2018/the-life-and-times-of-nizar-qabbani

Enllaços externs[modifica]

Llibres de l'autor en les biblioteques de Barcelona. (afegir l'enllaç)

Plantilla:Lists of poetsfou un poeta sirià. És conegut per la seva poesia de caràcter amorós i sexual, i per l'ús d'una tercera llengua que pretén capturar la vivesa i l'elasticitat de la parla col·loquial siriana. És, a més a més, un dels poetes més admirats de les generacions àrabs.


Va estudiar dret a Damasc i en acabar la carrera va ingressar al cos diplomàtic. És destinat al Caire, on publica el poemari Childhood of a Breast, el qual va trencar amb les tradicions conservadores de la literatura àrab. Dels anys 60, són també els seus poemaris més destacats: My Beloved i Drawing with Words.


L'any 1966 s'estableix al Líban i funda la seva editorial pròpia.


A partir del 1967 (any de la derrota àrab a la Guerra dels Sis Dies), Qabbani, poeta netament amorós, comença a escriure una literatura més política en què els temes de la dictadura i el conflicte araboisraelià dominen la seva obra. El seu poema més famós d'aquesta època és Marginal Notes on the Book of Defeat. Qabbani va ser un devot nacionalista àrab i va criticar durament les causes que van dur a la derrota àrab en aquesta guerra. Les seves crítiques van generar un gran moviment en contra seu en diversos països àrabs, que va incloure manifestacions i articles en contra seva.


Va escriure més de dues dotzenes de llibres (On Poetry, Sex, and Revolution) i contribucions per al diari londinenc en llengua àrab, Al-Hayat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: CarlesVA/Nizar Qabbani


[[Categoria:Poetes del segle XX]] [[Categoria:Poetes sirians]] [[Categoria:Diplomàtics sirians]] [[Categoria:Damasquins]] [[Categoria:Alumnes de la Universitat de Damasc]] [[Categoria:Morts el 1998]] [[Categoria:Naixements del 1923]] [[Categoria:Morts a Londres]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:CarlesVA/Nizar_Qabbani&oldid=31348937»