Usuari:Cbrotan00/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Imaginació dialògica[modifica]

La imaginació dialògica[1] (en anglès "dialogical imagination") és la necessitat de crear significats a partir de la interacció amb altres persones de forma dialògica, relacionant el llengüatge, la interacció i la transformació social. En primer lloc, cada individu interioritza una paraula o concepte utilitzant la intersubjectivitat, partint dels esquemes socials. A partir d'aquí, progressivament s'interioritza com un coneixement propi, de manera intrasubjectiva.

Segons Mijaíl Bajtín (Mikhail Mikhailovich Bakhtin), l'elaborador principal de la imaginació dialògica[2], "l'individu no existeix fora del diàleg" , és a dir, el diàleg estableix la participació i l'extistència d'aquest. A partir de les reflexions dialògiques[3] produïdes per les persones, es creen nous significats els quals, posteriorment, son integrats en futures converses, afirmant l'existència d'una "cadena de diálogos"[4], gràcies a la naturalesa dialògica de la imaginació[5].

Aquest terme està molt present en l'investigació de l'aprenentatge dialògic, el qual ha sigut objecte d'estudi per autors com Mikhail Mikhailovich Bakhtin,Martin Buber, Bertolt Brecht[6] o Paulo Freire[7].

Precedents teòrics[modifica]

El concepte d'imaginació dialògica es desenvolupa a la publicació realitzada i editada per Caryl Emerson i Michael Holquist en 1981 del llibre de Mijail Bajtín; The Dialogic Imagination[8], el qual consta de quatre assajos. A partir d’aquest llibre, a més del concepte d'imaginació dialògica començaran a succeir  una sèrie de treballs inspirats en les idees bakhtinianes[9] (com per exemple el dialogisme o heteroglòssia) els quals estendrán el camp de les teories literàries i lingüístiques ajudant a comprendre l' impacte del llengüatge en allò subjectiu i social al món. Idees com ara que el subjecte ha de ser comprès com allò completament dialògic i que lo social ha de ser tractat com un procés de construcció continuat, han estat fonamentals per al desenvolupament contemporani de diversos camps i teories.[10]

Mijaíl Bajtín: imaginació dialògica[modifica]

Mijail Bajtín (1981) va ser un pensador contemporani considerat com un teòric del llenguatge, la  novel·la, la sociologia i psicologia. L’objectiu de les seves obres és apropar-se al llenguatge per trobar allò social i allò subjectiu.

Bajtín entén el llenguatge com un fenomen social, és a dir, un conjunt d'interaccions que realitzen diferents individus on mantenen relacions dialògiques. Aquest s’articula a través de la “comunicació dialògica”[11] que va integrat per un receptor i un emisor que intercanvien enunciats , aquests enunciats tenen unes característiques pròpies com per exemple les intencions i l’estil, donant resultat a un significat.

Ramón Flecha: aprenentatge dialògic[modifica]

Per a Flecha (1997) , l'aprenentatge dialògic consisteix en adquirir coneixements a partir de les interaccions dialògiques[12] entre les persones, fet que permet dur a terme les actuacions d`èxit dintre de les comunitats d'aprenentatge.

  1. Bakhtin, M. (1981). The dialogic imagination: Four essays. Extret de: http://www.public.iastate.edu/~carlos/607/readings/bakhtin.pdf>>
  2. Todorov, Tzvetan. M. Bakhtine, le principe dialogique, (en francès), p. 320. 
  3. Vicente Gómez, Francisco El concepto de <dialoguismo> en bajtin: la otra forma del diálogo renacentista.
  4. «"Mijaíl Bajtín" en Irán con "imaginación dialógica"» (en castellà), 22-01-2012.
  5. Carriere, Kevin R «“We Are Book Eight”: Dialoging the collective imagination through literary fan activism» (en anglès). Culture & Psychology, 24, 4, 2018-12, pàg. 529–544. DOI: 10.1177/1354067X18796805. ISSN: 1354-067X.
  6. «Imaginación dialògica» (en castellà). Jo Anna Isaak, 06-11-2010.
  7. «Paulo Freire y la Teoria de la Acción Dialógica» (en castellà). Alice Socorro Peña Maldonado, 19-06-2013.
  8. «The dialogic imagination» (en anglès). Michael Holquist.
  9. «Bakhtin y la educación» (en castellà).
  10. «Bajtín y lo social: hacia la actividad dialógica heteroglósica.» (en castellà). Vicente Sisto.
  11. «Freire y "Ondjango"» (en catellà). Gomercindo Ghiggi y Martinho Kavaya.
  12. Flecha, Ramon; Soler, Marta «Communicative Methodology: Successful actions and dialogic democracy» (en anglès). Current Sociology, 62, 2, 2014-3, pàg. 232–242. DOI: 10.1177/0011392113515141. ISSN: 0011-3921.