Usuari:Contraix/proves/Vall de Peguera
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La vall de Peguera és una vall d’origen glacial situada al sud del Pirineu amb una orientació sud-oest nord-est. Excepte en la seva desembocadura amb la vall del riu Escrita a una alçada de 1.353 metres, la vall està rodejada d’una carena continua d’altres muntanyes, entre les que destaca el Pic de Peguera amb 2.982,7 metres d’altitud.
La part superior de la vall està inclosa dintre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, pertanyent la part inferior a la seva zona perifèrica. La totalitat de la vall de Peguera està inclosa dintre del municipi d’Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.
El refugi Josep Maria Blanc es troba a la part central de la vall, a una altitud de 2.350 metres.
Geografia[modifica]
Cims, serres i colls[modifica]
En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord i a l'est, es troben els següents elements geogràfics:
Vessant oriental (NE)[modifica]
Vessant orientada al nord-est. És la part de la vall que desemboca a la vall del riu Escrita. És un dels punt d'entrada del sender GR-11 a la vall. Aquesta vessant està enquadrada per dos pics i el riu Peguera al centre.
- Pui de Linya, de 2.870 metres d'altitud.
- Riu de Peguera, que baixa pel centre de la vall fins desembocar al riu Escrita a Espot.
- Bosc de Carbonero, que forma l'estibació est del Pic Carbonero, de 2.297 metres d'altitud.
Vessant meridional (SE)[modifica]
- Iniciant-se al Pic Carbonero, una carena ascendent separa la vall de Peguera de la vall del Barranc d'Escarriella, on està ubicada l'estació d'Espot Esquí.
- Pic d'Eixe, de 2.657 metres d'altitud.
- Pic de Sudorn, de 2.711 metres.
- Muntanyó, de 2.781 metres.
- Cresta de l'Avió. El 24 d’agost de 1943 un avió de guerra alemany Dornier Do-214 es va estavellar en la cresta rocosa situada damunt de l'estany Negre, a prop de 2.700 metres d'alçada, motiu perquè se la reanomenà Cresta de l’avió. L’aparell volava sense tripulació, atès que aquesta havia saltat en paracaigudes prop de 200 quilòmetres abans al fallar els instruments de l’aparell i no ser capaços d'orientar-se de nit. [1]
- Pic de la Mainera, de 2.909 metres.
Vessant occidental (SO)[modifica]
- Collada de Saburó, de 2.668,3, pas situat entre el Pic de la Mainera i el Tuc de Saburó.
- Tuc de Saburó, de 2.905,7 metres.
- Pic de Peguera, de 2.982,7 metres. És el pic més alt de la part oriental del Parc.
Límit nord (NO)[modifica]
- Collada de Monestero, de 2.733,2 metres d'altitud. Enllaça la vall de Peguera amb la vall de Monestero.
- Pic de Monestero, de 2.877 metres.
- Coll de la Valleta Seca, de 2.724,5 metres. Enllaça la vall de Peguera amb Valleta Seca, vall situada al sud del massís d'Els Encantats.
- Cresta de Fonguera.
- Pic de Fonguera, de 2.883 metres.
- Cresta que arriba fins el Pui de Linya. La seva vessant nord és molt abrupta, i rep el nom de Pala del Pui de Linya.
Estanys i Rius[modifica]
Degut a la composició granítica del sól a la seva meitat superior la vall de Peguera té una gran quantitat d'estanys. Es relacionen agrupats en les conques interiors de la vall.
Conca Inferior[modifica]
- Estany de Lladres, a 2.025 metres. Rep l'aigua del riu Peguera procedent de l'estany de Trescuro. La Presa de la Font Grassa augmenta la seva capacitat d’embassament; les seves aigües són conduïdes a la central de Lladres per una canalització soterrada de 2 quilòmetres de longitud [2] amb l’objectiu final d'enviar aigua de la conca del Peguera per alimentar la Central hidroelèctrica de Sant Maurici. Desaigua de forma natural en el riu de Peguera, el qual baixa per la part central de la vall de Peguera fins desaiguar al riu Escrita prop del poble d'Espot.
- Estany de Trescuro, a 2.048 metres. Té 0,8 hectàrees de superficie i 5 metres de profunditat. Rep les aigües del riu Peguera.
- Estany de Fonguera, a 2.545 metres i ubicat sota el pic de Fonguero. Desaigua a l'estany de Trescuro.
Conca central[modifica]
- Estany Tort de Peguera, a 2.320 metres. Estany represat, acull en un istme el refugi Josep Maria Blanc. Desaigua a l'Estany de Trescuro mitjançant el ríu de Peguera.
- Estany Trullo, a 2.320 metres, forma la part superior de l'estany Tort de Peguera.
- Estany Negre de Peguera, represat per augmentar la seva capacitat d'embassament i amb una altitud de 2.337 metres. Té una superfície de 31,4 hectarees i una profunditat màxima de 70 metres, essent el major de la vall. Desaigua a l'estany Trullo.
- Estany de la Cabana, a 2.350 metres. Està enllaçat amb l'estany Tort de Peguera per un canal i desaigua de forma natural aigües avall en el riu Peguera.
- Estany de la Coveta, a 2.380 metres. Desaigua en l'estany Trullo.
- Estany de la Llastra, a 2.400 metres amb un conjunt d'estanys més petits al sud, els quals desaigüen en el de la Coveta.
- Estany del Ferro, a 2.520 metres. Petit estany que desaigua en l'estany Llastra.
Conca del Circ de Mainera[modifica]
- Estany del Cap del Port, a 2.520 metres. Desaigua en l'estany Cubeto.
- Estany Cubeto, a 2.510 metres. Desaigua en l'estany Llastra.
Conca del Circ de Peguera[modifica]
- Estany Gran de Peguera, a 2.575 metres. Punt de naixement del riu de Peguera, el qual desaigua a l'estany Llastra.
- Estanys Petits de Peguera, al voltant dels 2.600 metres. Desaiguen en l'estany Gran de Peguera.
- Estany Gelat, a 2.635 m de altitud, sota del Pic de Peguera i sobre els estany Petits de Peguera, on desaigua.
Conca de la Coma de l'estany de Riu[modifica]
- Estany de Riu, a la Coma de l'estany de Riu, a 2.490 metres. Desaigua en l'estany de La Coveta
Conca de la Coma dels Estanys Escondits[modifica]
- Estany Amagat, endorreic, situat a 2.600 metres.
- Estanys Escondits, mitja dotzena d'estanys entre els 2.550 i els 2.590 metres d'altitud situats a la Coma dels Estanys Escondits, al nord de a vall, tots ells desaiguant a l'estany de la Cabana.
Excursions i travesses[modifica]
Refugi Josep Maria Blanc[modifica]
La vall de Peguera permet realitzar múltiples excursions i travesses en qualsevol època de l'any, i el refugi Josep Maria Blanc, guardat durant l’estiu, permet pernoctar amb comoditat. Està ubicat en una península a l'est de l’estany Tort de Peguera, i és una bona base per qualsevol activitat que es faci al Circ.
Senderisme[modifica]
És l'activitat més popular que es fa a la vall de Peguera, encara que la seva pràctica està limitada als mesos on l'absència de neu ho permet. Hi ha diverses rutes ja establertes.
GR-11[modifica]
El GR-11 és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus des del Cantàbric a la Mediterrània pel seu vessant sud. La variant GR-11-20 del sender ve de l'oest des de l'estany de Saburó entrant a la vall per la Collada de Saburó, baixant per la Coma del Cap del Port fins el Refugi Josep Maria Blanc. D'allà continua baixant per la vall de Peguera fins el poble d'Espot.
Carros de Foc[modifica]
Carros de foc és una travessa circular molt popular que passa pels 9 refugis del Parc. El recorregut té tres vies principals d'entrada a la vall:
- Collada de Saburó.
- Collada de Monestero.
- Coll de la Valleta Seca.
Quilòmetre vertical[modifica]
El Quilòmetre Vertical és una competició consistent pujar des d'Espot per la vall de Peguera resseguint el sender GR-11 fins un desnivell de 1.000 metres i tornar al punt de partida en el menor temps possible. No hi ha una dia concret per dur a terme la competició, sinò que cada participant pot escollir lliurement la jornada i registrar sortida, assoliment dels 1.000 metres i tornada en una aplicació de mòbil mitjançant la lectura de codis QR.
Escalada[modifica]
En la vall de Peguera hi ha una gran varietat de vies d'escalada. Les següents taules [3] mostren algunes de les seves característiques:
Nombre de vies en funció del tipus d'escalada.
| Tipus | Vies |
|---|---|
| Esportiva | 54 |
| Clàssica | 19 |
| Gel | 11 |
| Total | 84 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu tipus d'escalada:
- Esportiva. Es prioritza la dificultat tècnica. Proposa l'ascensió de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurança. Els punts d'assegurament son fixes.
- Clàssica. Es prioritza l'ascensió per on millor li sembla a l'escalador, que ha d'usar el material d'assegurament que porti.
- Gel. La seva pràctica requereix unes tècniques específiques atès que s'opera en unes condicions molt canviant.
Nombre de vies en funció del nivell d'equipament de la via.
| Nivell | Vies |
|---|---|
| Equipada | 47 |
| Semi Equipada | 0 |
| No equipada | 37 |
| Total | 84 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu nivell d'equipament:
- Equipada: Via en la qual els punts d'assegurament són fixos; espits, parabolts o ancoratges químiques.
- Semi equipada: Via en la que els passos clau i les reunions estan equipats, però no la resta de la via.
- No equipada: No hi ha cap passatge equipat.
Cal tenir en compte que l'escalada només està permesa a les vies catalogades. Cal autorització prèvia per obrir vies noves.
Homenots[modifica]
A primers de gener de 1947 l'esquiador i escalador Ernest Mallafré i Planella i dos companys més descendien amb esquís de muntanya des del pic de Monestero quan un allau els sorprengué. N'Ernest Mallafré fou arrastrat per la neu i perdé la vida. Fou enterrat el dia de Reis en el cementiri d'Espot. En honor seu s'anomenà un refugi amb el seu nom, el refugi Ernest Mallafré.[4]
Infraestructures[modifica]
Hidroelèctriques[modifica]
L'empresa Hidroelèctrica de Catalunya va construir en els anys 50 del segle XX obres hidràuliques per aprofitar part de l'aigua dels nombrosos estanys de la capçalera de la vall de Peguera, la qual és derivada a la cambra de càrrega de la Central hidroelèctrica de Sant Maurici.
L'aigua procedent de la capçalera de la vall es concentra a l'estany de Lladres, llac represat per la Presa de la Font Grassa. D'aquí surt una canalització soterrada de 2 quilòmetres de longitud [2] per la vessant esquerra de la vall, i travessant la carena que separa la vall de Peguera de la vall de l'Escrita, arriba al Salt de Lladres que actualment (febrer de 2020) està en desús. D'aquest punt surt una canalització que porta l'aigua cap el Salt de Sant Maurici (situat a 1.884 metres d'altitud), on serà turbinada a la Central hidroelèctrica de Sant Maurici.
Pistes forestals[modifica]
La construcció de les canalitzacions va fer necessària la creació d'una psita forestar apta per a vehcles tot terreny per accedir a la vall. La pista, anomenda camí de l'estany Negre, s'inicia al Prat de Pierró, a la vall del riu Escrita, puja per la vessant nord del Pui de Linya i flanqueja entrant a la vall de Peguera a una altitud de 1.961 metres, passant per l'estany de Lladres i puja fins el refugi Josep Maria Blanc, que es troba a 2.350 metres d'altitud.
Referències[modifica]
- ↑ Pla Blanch, Josep. Avions alemanys caiguts al Pallars Sobirà durant la II Guerra Mundial. Lleida: Garcineu Edicions, 1/03/2012 (La cullereta). ISBN 9788496779808.
- ↑ 2,0 2,1 Duran Farrell, Pere «La construcción por vacío de los canales de los Saltos de Espot y de San Mauricio, de Hidroeléctrica de Cataluña, S.A» (pdf) (en castellà). Revista de obras públicas [Madrid], númetres 2874, 1954, pàgines 481-490 [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Inventari de vies d'escalada del Parc d'Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici». Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Faus Costa, Agustí «La mort d'en Mallafré» (pdf). El Portarró. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, número 32, estiu-tardor 2012 [Consulta: 28 febrer 2020].