Vés al contingut

Pic de la Mainera

Plantilla:Infotaula indretPic de la Mainera
Imatge
El Pic de la Mainera des del camí de Font Sobirana (Imatge amb anotacions) Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part dellista dels 100 cims de la FEEC Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaels Jous i vall de Peguera Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Torre de Cabdella (Pallars Jussà), Sort (Pallars Sobirà) i Espot (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 31′ 28″ N, 1° 01′ 38″ E / 42.52448°N,1.027159°E / 42.52448; 1.027159
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.909 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència241 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament2,16 km Modifica el valor a Wikidata
Materialgranodiorita Modifica el valor a Wikidata
Esport
RutaRefugi de Colomina - Estany de Mar - Coll sud de la Mainera

El Pic de la Mainera és una muntanya de 2.909,3[1] m. d'altitud al límit sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Al seu cim conflueixen els termes municipals de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà, i d'Espot i Sort (a l'antic terme de Llessui), al Pallars Sobirà.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC[2]

Situació

[modifica]

El Mainera està situat als Pirineus axials, a la capçalera de la vall glacial de Peguera (que desguassa al riu Escrita, a Espot); a la part oriental dels Estanys de Cabdella, i a ponent del Clot i estanys de la Mainera, a la Vall d'Àssua, a Llessui. És el nus de tres arestes: la del nord-oest baixa a la collada de Saburó i l'uneix al tuc de Saburó, la del sud s'ajunta amb la pala Pedregosa de Llessui passant pel coll sud de la Mainera, i al nord-est la cresta de la Mainera l'enllaça amb la cresta de l'Avió (així dita perquè un avió alemany s'hi estavellà el 1943) i amb el Muntanyó.[3]

Les roques que formen la Mainera pertanyen al gran batòlit granític de la Maladeta. La intrusió d'aquesta massa de roques plutòniques es produí entre el Carbonífer i el Permià (Paleozoic)[4] fa més de 300 milions d'anys.

El Pic des de la presa de l'estany Saburó, sobre el Pas de l'Ós. Any 1984

El pic presenta la forma enèrgica i esvelta típica de les muntanyes granítiques que, degut a la seva alçària, han estat sotmeses a una intensa acció de la gelifracció i al pas de pretèrites geleres quaternàries.

El modelat glacial es posa en evidència per: pic de forma piramidal (horn),[5] especialment destacable des de la presa de l'estany de Saburó; les seves arestes són estretes, agudes, verticals i solcades per canals de dejecció; els tarters i caos[6] de roca cobreixen els peus dels seus vessants; la seva línia de cresta és un conjunt de blocs de granit esquarterats i amuntegats, i, sobretot, els circs glacials que l'envolten pels seus tres costats: al nord la Coma del Cap de Port, amb l'estany homònim; a l'est el Clot de la Mainera, amb els seus tres estanys, i a l'oest la coma de l'estany de Mar.

La carena cimera és allargada en sentit nord-oest - sud-est i, durant uns 200 metres, pràcticament plana. El punt culminant es troba a la seva part de llevant, al cap d'amunt de l'aresta sud.

Ruta

[modifica]
El Coll sud de la Mainera i la Coma d'Estany de Mar al centre de la foto. Any 1984 (Imatge amb anotacions)

Referències

[modifica]
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 16 juliol 2022].
  3. Jolis 1971, p. 239-241
  4. Mapa geològic de la zona a l'ICC
  5. «Pic de la Mainera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Pic de la Mainera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Gel 1995, p. 77-78

Bibliografia

[modifica]