Vés al contingut

Usuari:Contraix/proves/Vall de Rius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Vall de Rius és una vall d'orígen glacial situada al nord dels Pirineus axials, amb una orientació est-oest. Està inclosa a la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i ubicada al sud de la Vall d’Aran, al terme municipal de Naut Aran.

A la capçalera de la vall hi ha el Lac de Rius, naixement del Ribèra de Rius, el qual desaigua al riu Valarties. La vall descendeix de forma homogènia d'oest a est, excepte en la part intermitja, on el pendent es modera i forma el Plan de Rius; la poca pendent permet l'existència d'uns estanyets coneguts com Basses de Rius.

El sender GR-11 travessa la vall en tota la seva longitud, des del Port de Rius a l'oest fins al Plan de Nera a l'est. Al Plan de Rius, a 1.958 metres d'altitud, el sender es bifurca cap a la dreta per anar al refugi de la Restanca, a 2.010 metres.

La Vall de Rius està limitada pels següents accidents orogràfics:

Límit septentrional (N)[modifica]

  • Sèrra de Rius. Llarga serralada, la cresta de la qual es manté entre els 2.420 i els 2.635 metres d'altitud, per descendir quan s'apropa al Plan de Nera.

Límit oriental (E)[modifica]

  • Plan de Nera (1.413 metres). Es una planura on el Ribèra de Rius s'uneix amb el riu Rencules per formar el riu Valarties. Hi ha l'aparcament del vehicles de Pont deth Rèssec.

Límit meridional (S)[modifica]

  • Ombrer deth Montardo, situades a la vessant nord d'aquest cim.
  • Pales dera Restanca. Formen els contraforts de les Agulhes deth Montardo i del Montardo mateix.
  • el massis del Tossau de Mar (2.739 metres d'altitud). És el pic més alt de la vall.
  • Circ de Rius. Pett circ obert a nord situat als peus del Tossau de Mar
  • Grinches de Tort. Pales amb forta pendent.

Límit occidental (O)[modifica]

  • Lac de Rius (2.328 metres). En el seu vessant est ho ha la Barraca de Rius, petit edifici que fa les funcions de refugi lliure.
  • Port de Rius (2.344 metres). Enllaça la vall de Rius a ponent amb la part alta de la vall de Conangles, ja a la conca del Noguera Ribagorçana.