Usuari:Eli Chimi/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Eli Chimi. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Joan Palomba[modifica]
Joan Palomba (l'Alguer, 7 d'agost de 1876 - 29 de març de 1953) fou un lingüista i mestre d'escola alguerès.
Biografia[modifica]
Va ser el fill petit d’una família d’arrels napolitanes, amb quatre germans més.
Es va llicenciar en magisteri l’any 1897 i va exercir de mestre a les escoles de Chivasso i Pinerolo, dos municipis de la província de Torí, i a l’escola municipal de l’Alguer. L’any 1902 es va casar amb Maria Cipriani, amb qui va tenir cinc fills [1]
Va formar part del grup d’intel·lectuals algueresos que fundaren l'Agrupació Catalanista de Sardenya - La Palmavera, l’any 1906, juntament amb Josep Frank, Joan Pais, Carmen Dore i Antoni Ciuffo, conegut també pel sobrenom de Ramon Clavellet. La finalitat d’aquesta associació era defensar i promoure el coneixement i la identitat cultural i lingüística pròpia de l’Alguer, a través, entre d’altres, de la recopilació de la literatura popular i el folklore en llengua algueresa.
Precisament amb Antoni Ciuffo va assistir al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que es va celebrar dels dies 13 a 18 d’octubre de 1906, a Barcelona, on va presentar una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern que aquell mateix any havia publicat amb el títol Grammatica del dialetto algherese odierno, que va provocar l’admiració dels assistents tal i com es va publicar al setmanari Il·lustració catalana, núm. 177, del 21 d’octubre d’aquell mateix any:
“Y ab agradable sorpresa apreníam dels joves Palomba y Ciuffo la variant algueresa de Sardenya y son català ab barreges italianes nos afermava en l’idea de l’estretissima germanor de les dues llengües.” [1]
Malgrat no tenir una formació lingüística acadèmica, la seva gramàtica va suposar un pas endavant en el coneixement del fet lingüístic alguerès.
Els anys següents va continuar amb la tasca de difondre la literatura catalana i el folklore popular de l’Alguer, i pel mes de maig de 1909 es desplaçà a Barcelona per fer-hi conferències a l'Ateneu Barcelonès, a l'Associació Universitària i al Centre Excursionista de Catalunya.[2]
Aquell mateix any va publicar l’estudi titulat Atraverso la letteratura catalana contemporània, destinat a donar a conèixer la literatura catalana a Itàlia.
L’any 1911 va recollir en una publicació titulada Tradizioni usi e costumi di Alghero, un seguit de cançons populars, proverbis, jocs infantils etc del folklore alguerès. Aquest estudi va ser reeditat per Antoni Nughes l’any 1991.[3]
Arran de l’assistència al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, va cultivar relacions amb lingüistes i erudits d’arreu, com ara Pier Enea Guarnerio, professor de la Universitat de Pavia, tal i com queda palès a les cinc cartes escrites entre 1906 i 1908 que contenen consultes i suggeriments lingüístics. També va mantenir contactes amb Max Leopold Wagner, romanista alemany estudiós de la llengua sarda, amb qui es va cartejar entre 1911 i 1912. Aquest recull epistolar va ser publicat pel filòleg català August Bover i Font.[4]
Un altre personatge important en la vida de Joan Palomba va ser Antoni M. Alcover, que precisament va ser qui va organitzar i presidir el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i al mateix temps el va convidar a assistir. Amb ell hi va mantenir una bona relació, fins al punt que el va acollir a casa seva durant la visita que va fer a l’Alguer l’any 1913. De la correspondència entre aquests dos erudits s’ha publicat un estudi a càrrec de la filòloga catalana Maria Pilar Perea.[2]
Joan Palomba va morir a la seva ciutat natal, el dia 29 de març de 1953, havent realitzat al llarg de la seva vida una important tasca de preservació lingüística de l’alguerès i essent considerat un dels intel·lectuals més representatius de la primera renaixença algueresa.
A la seva memòria s’ha creat aquests darrers anys un projecte que porta el seu nom, el Projecte Joan Palomba que pretén acostar la llengua catalana a les escoles alguereses.
Publicacions[modifica]
- Grammatica del Dialetto Algherese odierno (1906),
- Attraverso la letteratura catalana (1909)
- Tradizioni usi e costumi di Alghero (1911)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Subirats Sebastià, Egmidi. «Literatura algueresa (10). Joan Palomba», 02-09-2019. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Perea Sabater, Maria Pilar «Cartes de Ramon Clavellet, Joan Palomba i Joan Pais a Antoni M. Alcover». Revista de l'Alguer: Anuari Acadèmic de Cultura Catalana, vol. 10, núm. 10, 1999, pàg. 119-167.
- ↑ Nughes, Antoni. Tradizioni, usi e costumi di Alghero de Joan Palomba. Edicions del Sol, 1996.
- ↑ Bover i Font, August «Contribució a l’epistolari de Joan Palomba. Lletres dels lingüistes P.E. Guarnerio i M.L. Wagner». Revista de l’Alguer, vol. 5, núm. 5, 1994, pàg. 101-112.