Pier Enea Guarnerio

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPier Enea Guarnerio
Biografia
Naixement 1r juliol 1854
Milà
Mort 1r desembre 1919 (65 anys)
Milà
Activitat
Ocupació Lingüista i poeta
Modifica les dades a Wikidata

Pier Enea Guarnerio (Milà, 1 de juliol de 1854 – 1 de desembre de 1919) fou un lingüista, dialectòleg i poeta italià.

Vida[modifica]

Fou alumne del dialectòleg Graziadio Isaia Ascoli, es va llicenciar en lletres i es va traslladar a Sardenya on havia estat nomenat com a professor de secundària. Inicialment va estar interessat per la creació poètica, però l'experiència a l'illa el va portar a interessar-se en l'estudi científic dels llocs, les tradicions, el folklore i les diferències lingüístiques entre els dialectes sards, cosa que el convertí en un dels estudiosos més importants de la llengua sarda i també en un dels primers etnògrafs de Sardenya. Entre les seves publicacions destaquen les edicions i estudis de textos antics sards. També va fer estudis sobre l'antiga llengua sarda.

Més tard es va traslladar a Gènova, on va ensenyar a la Universitat d'aquesta ciutat de Ligúria i va tenir l'oportunitat d'estudiar els textos genovesos medievals. El 1901 va publicar a Milà el diccionari etimològic de les dotze mil paraules italianes derivades del grec, en col·laboració amb Amato Amat. El 1903 va succeir Carlo Salvioni en la càtedra de filologia clàssica i romànica de la Universitat de Pavia. El 1910 va publicar amb èxit una obra sobre la història de la literatura italiana. Va continuar els estudis sobre llengües indoeuropees i romàniques i, des de la seva nova càtedra, va estudiar els parlars ladins de Llombardia i va publicar una obra important sobre la parla de la Val Bregaglia. També es va interessar per temes d'onomàstica, per la geografia lingüística i la semasiologia.

Estudis sobre el català[modifica]

De la seva estada a Sardenya en resten algunes publicacions sobre l'alguerès; de tema català també fou una publicació sobre una obra atribuïda a Llull. Va participar en el I Congrés internacional de la llengua catalana i hi féu una intervenció en la sessió inaugural com a representant d'un dels estats (Itàlia, en aquest cas) on es parla català.[1] Els altres intervinents foren Raymond Foulché-Delbosc per França i Adolfo Bonilla y San Martín per Espanya.

Publicacions[modifica]

  • Auxilium (1878)
  • Rime (1880)
  • Primo saggio di novelle popolari sarde (1883-1884)
  • Il dialetto catalano di Alghero (1885-1886)
  • Dialetti sardi, in Kritischer Jahresbericht über die Fortschritte der romanischen Philologie (1890-1913)
  • Gli statuti della Repubblica sassarese, testo logudorese del sec. XIV, nuovamente edito d'in sul codice (1892)
  • La Passione ed altre prose religiose in dialetto genovese del secolo XIV, in Giornale ligustico di archeologia, storia e letteratura, XX (1893)
  • Del trattato dei Sette peccati mortali in dialetto genovese antico, in Nozze Cian Sappa - Flandinet (1894)
  • I dialetti odierni di Sassari, della Gallura e della Corsica[2] (1896-1898)
  • L'intacco latino della gutturale di ce, ci, in Supplementi dell'Archivio glottologico italiano, IV (1897)
  • Dizionario etimologico di dodicimila vocaboli italiani derivati dal greco, en col·laboració amb Amato Amati (1901)
  • Il sardo e il còrso in una nuova classificazione delle lingue romanze (1902-1905)
  • La lingua della Carta de Logu, secondo il ms. di Cagliari, in Studi sassaresi, III (1905)
  • L'antico campidanese dei secoli XI-XIII secondo "le antiche Carte volgari dell'Archivio Arcivescovile di Cagliari", in Studi romanzi, IV (1906)
  • Catalogna si sveglia (1906) (en relació amb el Congrés de la Llengua)
  • Le sorti latine dell'ide. dw- iniziale, in Rendiconti del Regio Istituto lombardo di scienze e lettere, XL (1907)
  • Brevi aggiunte al lessico algherese, 1908
  • Contributio agli studi Luliani. De la doctrina dels Infans. Cod. Ambr. 0-87 sup., in Anuari de l'Institut d'estudis catalans, II (1908)
  • L'origine di Meneghino, in Natura ed arte (1908)
  • Appunti lessicali bregagliotti (1908-1910)
  • Gli Italiani e il bel paese. La letteratura (1910)
  • La rosa delle Alpi. Contributo allo studio dei nomi romanzi del "Rhododendron", in Studi letterari e linguistici dedicati a P. Rajna (1911)
  • Il fantoccio del Carnevale e il giovedì grasso a Sassari, in Wörter und Sachen, III (1912)
  • Intorno ad un antico condaghe sardo tradotto in spagnolo nel secolo XIV, di recente pubblicato, in Rendiconti del Regio Istituto lombardo di scienze e lettere, XLVI (1913)
  • Note etimologiche e lessicali corse, in Rendiconti del Regio Istituto lombardo di scienze e lettere, XLVIII (1915)
  • L'esito di EX- F- in sf- cagliaritano e sci- campidanese (1916)
  • Intorno al nome del Monte Rosa, in Athenaeum, IV (1916)
  • Ancora sul nome del Monte Rosa, in Athenaeum, V (1917)
  • Le launeddas sarde, in Rendiconti del Regio Istituto lombardo di scienze e lettere, s. 2, LI (1918)
  • Manuale di fonologia romanza (1918).

Referències[modifica]

  1. Vegeu el text a "enllaços externs".
  2. Premi de l'Accademia dei Lincei

Enllaços externs[modifica]