Usuari:Ereza/En procés:Anime

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El terme anime en català es refereix a l'animació Japonesa, que sovint es caracteritza per tenir un dibuix estilitzat i amb molt de color, juntament amb uns personatges i entorns ben definits.

Terminologia[modifica]

La paraula anime s'escriu amb tres caràcters katakana a, ni, me (アニメ). La pronunciació japonesa és /ɑnimɛ/, tot i que en català s'acostuma a pronunciar /aníme/ o /ánime/.

La paraula en català és una transliteració del terme japonès. L'etimologia d'aquest terme s'acostuma a atribuir a l'abreviatura japonesa de la paraula anglesa "animation". No obstant, alguns aficionats a l'anime asseguren que prové de la paraula francesa animé (animat).

Internacionalment, se'l va anomenar "Japanimation", però aquest terme va caure en desús a principis de la dècada del 1990.

En l'anime, els actors de doblatge acostumen a rebre la denominació japonesa per a aquest terme, seiyūs.

Característiques[modifica]

En l'anime hi ha una gran varietat de gèneres. De la mateixa manera que el cinema tradicional, s'hi engloben aventura, ciència-ficció, contes per a nens, romanços, fantasia medieval, erotisme (hentai) i molts més. L'anima s'ha convertit en una forma d'art molt comercial; els productors es dirigeixen a audiències molt específiques, amb categories molt ben definides com el shōnen (nois) i el shōjo (noies), així com gèneres per a adolescents i adults.

Tot i que hi ha molts tipus d'anime i en molts (si no al majoria) és fàcil distingir-ne el gènere, la majoria tendeixen a incloure una certa varietat d'elements. Així, no és estrany que en un anime amb molta acció hi apareguin tocs d'humor, romanticisme, i fins i tot comentaris sobre la societat. D'altra banda, un anime romàntic pot també incloure força elements d'acció.

Osamu Tezuka va adaptar i simplificar molts conceptes de l'animació de Disney per reduir-ne el cost i el nombre de marcs. Això ho va prendre com una mesura temporal per poder produir un episodi cada setmana amb un equip d'animació sense experiència. Els estudis d'anime han perfeccionat tècniques per dibuixar el mínim de nova animació possible, utilitzant fons amb desplaçament o repetitius, imatges fixes de personatges que van d'un costat a l'altre de la pantalla i diàlegs que fan que només s'hagin d'animar les boques i que la resta de la pantalla es mantingui quieta, unes tècniques no del tot estranyes en l'animació occidental. Alguns aficionats afirmen que el millor anime fa més èmfasi en la direcció que en l'animació (els moviments dels personatges), produint una il·lusió de moviment on no n'hi ha. L'efecte general d'aquestes tècniques — poc "frame rate", moltes escenes fixes, fons amb desplaçament — ha fet que alguns crítics acusin l'anime de pobresa o de poca qualitat en general.

No obstant, hi ha escenes on el "frame rate" de l'animació és més alt que en la resta del treball. Aquestes escenes s'anomenen comunament "escenes cares", on es posa més esforç en l'animació per fer-hi èmfasi per sobre de la resta del treball. L'animador Yasou Otsuka va ser el pioner d'aquesta tècnica.

Hi ha excepcions a aquestes regles: les pel·lícules amb un alt pressupost (generalment de l'Studio Ghibli). Aquestes pel·lícules tenen un cost de producció molt més elevat, sobretot pel seu èxit en taquilla. Altres animadors japonesos també eliminen costos de producció utilitzant tècniques diferents de les de Disney o les normes de Tezuka/Otsuka. Directors com Hiroyuki Imaishi (RE: Cutey Honey, Dead Leaves) simplifiquen els fons de manera que es pari més atenció a l'animació dels personatges. Altres animadors com Tatsuyuki Tanaka (a Eternal Family de [Koji Morimoto]], en particular) utilitzen l'atapeïment i estirament, una tècnica d'animació no gaire utilitzada pels animadors japonesos per estalviar diners. Tanaka elimina altres parts innecessàries per compensar-ho. Algunes sèries de TV cares o OVAs com ara Cowboy Bebop i Ghost in the Shell: Stand Alone Complex també eliminen despeses de maneres similars a altres animes. La versió de l'any 2003 d'Astro Boy, tot i ser una creació de Tezuka, també estava molt ben animada, ja que Sony assegura haver dedicar el triple de temps per episodi en relació a altres sèries.

En general, l'anime tendeix a utilitzar un tipus d'animació que fa èmfasi en l'animació dels personatges, de manera que permeti estalviar diners. Existeixen altres tipus d'animació al Japó, però no són gaire comuns.

Foras del Japó[modifica]

Tradicionalment, els nois i homes joves han estat el públic principal de l'anime fora del Japó, de manera que la majoria d'anime traduït pertany a l'estil shônen, com és el cas de Bubblegum Crisis, Tenchi Muyo! i Gundam. No obstant, el shôjo ha experimentat un èxit recent a occident amb sèries com Sailor Moon, Sakura, la caçadora de cartes, i Utena. El recent èxit de l'anime en premis internacionals, com ara El viatge de Chihiro de Hayao Miyazaki, que va guanyar el 2002 l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, i l'estrena de Ghost in the Shell: Innocence al Festival de Cinema de Canes el 2004, han ajudat que l'anime sigui conegut i tingui una certa acceptació.

Creixement a Europa[modifica]

A Europa, el públic interessat en l'anime creix ràpidament. Les televisions de tota Europa emeten força anime, sobretot sèries antigues.. Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, Ranma ½ i Sailor Moon són algunes de les sèries més populars. Per tota Europa se celebren convencions d'anime i manga, amb un increment de públic a cada edició.

A Catalunya, Televisió de Catalunya s'ha mostrat sempre partidària de l'anime, i ha estat una de les televisions espanyoles que més ha promocionat l'anime. Va començar el 1986 amb "Dr. Slump" i el 1990 amb "Bola de Drac", i ha emès, entre moltes altres, "Capità Harlock", "Fushigi Yûgi", "Yû Yû Hakusho", "Inuyasha", "Slam Dunk", "Saint Seiya", "Musculman", "El Detectiu Conan" i "Shin-chan".

Tipus de produccions[modifica]

A part dels diferents gèneres, l'anime es pot classificar en tres subapartats:

  • Les pel·lícules, que generalment es llancen als cinemes, representen la part més cara i sovint la millor qualitat de vídeo del gènere. Algunes de les pel·lícules més famoses són "Akira", "El viatge de Chihiro", etc.
  • Els OVAs (Original Video Animation en anglès), anime is often similar to a mini-series. OVAs have at least two episodes but might have as many as twenty. Some called one-shots are short (usually less than movie length) anime OVAs. Most OVAs are sometimes broadcast on television, satellite TV, or Cable, but are most commonly released directly to video. OVAs episodes are of varying length. OVA means "Original Video Animation". It is sometimes written OAV, or "Original Animated Video". As a general rule OVA anime tends to be of very high quality, approaching that of movies. OVA titles tend often have a very regular, contiguous plot which is best enjoyed if all episodes are viewed in sequence. However, Some OVAs are episodic, in that each episode is "stand-alone". Popular OVA titles include "Bubblegum Crisis" and "Tenchi Muyo".
  • TV Series anime is syndicated and is broadcast on television on some regular schedule. Anime TV series are generally low quality compared to OVA and Movie titles. This is because the production budget is spread out over many episodes rather than a single film or a short series. Most TV episodes are about 23 minuites in length. This length fills a typical 30-min. TV timeslot when commercials are added. Some TV episodes are shorter, approximatley 12 minuites, so that two different episodes (often two completely different titles) may be shown in the same time segment. TV series anime runs in seasons. One full season is 26 episodes, though many titles run half seasons, or 13 episodes. Therefore, most TV anime titles have a total number of episodes that is some multiple of 13. It is common for subsequent TV episodes to be completely unrelated to each other, so viewers can enjoy the show even if an episode is missed. All TV series anime epsiodes will have opening credits (generally called "opening" for short), closing credits, and often an "eyecatch". An "eyecatch" is a very short scene, about 2–3 seconds long and often humourous or silly, that is used to signal the start or end of the commercial break. The vast majority of TV anime episodes follow this pattern:
  1. Opening Credits
  2. "Part A" of the episode
  3. Eyecatch
  4. --Commercials--
  5. Eyecatch
  6. "Part B" of the episode
  7. Closing Credits
  8. Preview for the next episode.

"Eyecatch" scenes are only found in TV series anime. Opening credits may be found in OVA releases, but that is not a certainty. These features are not found in movies.

It is very common for one title to spawn several different releases. A title that starts as a popular TV series might then have a movie produced at a later date. A good example is Tenchi Muyo — originally an OVA, Tenchi Muyo spawned three movies, two TV series, as well as several spinoff titles and specials.

Estudis d'animació coneguts[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • InfoAnime: Resums de l'argument de la majoria de sèries, llistes de capítols, captures... (en castellà)
  • AnimeNFO: Informació i llista de capítols de la majoria de sèries d'anime (en anglès).
  • Anime on DVD.com: anàlisis de DVDs d'anime, fòrums, articles, etc. (en anglès).
  • Anime News Network: articles, enciclopèdia, fòrums i xat (en anglès).


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ereza/En_procés:Anime&oldid=4425394»