Usuari:Urvfuture: Escola lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Usuari:Escola lliure)

Escola Lliure[modifica]

El principi fonamental de l’escola lliure és substituir l’autoritat per la llibertat, s’incita a l’infant a aprendre mitjançant la curiositat canviant el sistema caduc de l’educació tradicional on s’aprenia mitjançant la força, sense la pressió ni les pautes de l’Estat  Per tant, motivem el nen a conrear les seves necessitats espontànies i fent que el seu interès pel món que l’envolta augmenti. Aquesta postura va senyalar els principis de l’educació lliure, tot i així escola lliure sovint s’utilitza com a sinònim d’escola alternativa, tot el que és alternatiu és vers a un altre concepte, en aquest cas a l’escola tradicional. Totes aquelles escoles lliures tendeixen a ser petites, on totes les edats cohabiten, on els processos d’aprenentatge i coneixement no són lineals, on es treballa la llibertat, la responsabilitat i el respecte entre ells, la joventut, i l’educació compartida amb la família. Mentre que les escoles llibertàries tenen un component polític de caire anarquista, treballen en la llibertat, i volen una transformació social basada en l’educació.[1] [2]

Origen[modifica]

Per situar-nos en el context d’escola lliure hem de remontar-nos a Rousseau, autor de l’Emili (1762). Primer tractat sobre filosofia de l’educació, època del naturalisme pedagògic que sorgeix com una crítica a la idea racionalista i defensa la espontaneïtat i el fluir ja que tenim tots els coneixements a l’interior i que ningú ha d’intervenir per fer-nos-els sortir.

Rousseau defensa que la idea de la racionaliat és freda, i que a vegades els éssers humans ens guiem per sentiments, en L’Emili tracta l’educació des dels 0 als 20 anys i de deixar fluir tot el coneixement interior que tenim ja que l’educació domèstica ens fa pensar a tots igual perquè és un sistema educatiu obligatori i uniforme.

La regla més gran del naturalisme pedagògic és no intervenir ni acompanyar el procés d’aprenentatge de l’infant, es basa en l’educació natural que és un procés autoformatiu que respecta i distingeix les diferents necessitats de cada edat, ja que té una idea metafòrica de que les persones tenim una llavor a dins on hi ha tota la informació que si no es deixa fluir es mata la creativitat dels infants i creem infants amb prejudicis. L’educació ha d’estar centrada en el coneixememnt de la naturalesa de l’infant i no en ritus ni costums i que s’ha de desenvolupar al camp i no en aules perquè modifiquen el pensament.

L’evolució d’aquesta idea desemboca en un moviment educatiu iniciat per Neil, Montessori i Dewey i per 3 motius de crítica contra el sistema educatiu tradicional autoritatri, competitiu i on fomenta un aprenentatge basat en la memorització.

Despres de la Primera Guerra Mundial sorgeixen aquests nous plans educatius experimentals  com Summerhill al 1921 un projecte de A.S.Neil on posa en pràctica la seva idea de l’educació basada en llibertat i autogovern ja que es volen crear éssers humans democràtics i pacífics perquè no hi hagi cap més guerra.

L’escola ha d’estar situada a la natura, fora de la contaminació de la urbe, ha de girar entorn als interessos del nen, fomentar el paidocentrisme, ha de ser una escola activa on es fomenti l’aprenentatge mitjançant l’activitat, ha de ser una comunitat vital, els alumnes haurien de viure com a mínim la meitat de la setmana a l’escola per construir relacions d’amistat i s’ha de revaloritzar el paper del mestre.[2]

Diferents autors i les seves teories[modifica]

A,S. Neil, Summerhill School[modifica]

Francesc Ferrer i Guàrdia, l'Escola Moderna[modifica]

Tolstói[modifica]

Referències[modifica]

  1. Neil, A, S. (1960) Summerhill, a radical aproch to child rearing. Nova York: Hart Publishing, Co, Inc.
  2. 2,0 2,1 Donadeu Grabalosa, Marina (2012). L’Educació lliure. Una mirada a les experiències educatives alternatives (Tesi doctoral). Universitat de Girona, Girona.