Usuari:Franniebib

Alexandre Herculano de Carvalho i Araújo (Lisboa, 28 març 1810 - Vale dos Lobos a Santarém, 13 setembre 1877), home polifacètic fou un poeta, novel•lista, historiador, crític literari i polític portuguès del Romanticisme.

Biografia

Nascut en una família modesta, d'origen popular però que assolí el nivell de burgesia gràcies al càrrec del pare que treballava per a la Junta dos Juros. Alexandre Herculano, va estudiar Humanitats, Lògia i Bíblia a la Congregació de l'Oratori però no arribà a la universitat a causa de la ceguesa del seu pare, fet que provocà un canvi de plans. No obstant, va seguir estudis de Diplomàtica a la Torre do Tombo, a la vegada, que continuava el seu aprenentatge d'anglès i d'alemany.

Aproximadament als 18 anys ja freqüentava tertúlies literàries: la Tebaida da Mae-d'Água, considerada un tertúlia arcàdica però amb certa sensibilitat preromàntica gràcies al fet que en aquells moments es centrava en l'estudi de l'alemany i la traducció del Fantasma de Schiller; i el cercle d'Alcipe, pseudònim de la Marquesa d'Alorna, que oferirà a Herculano la possibilitat de descobrir la literatura germànica, fonamental per al seu pensament estètic.

Implicat en la conspiració i revolta contra el poder absolutista de Miguel I de 1831, Herculano es va veure obligat a emigrar aquell mateix any cap a Anglaterra, passant després a França i des d'aquí cap a l'Ilha Terceira des d'on retornarà cap a Portugal per participar al setge de Porto integrat en el Batalló dels Voluntaris Acadèmics el 1832. A banda d'una vivència política, l'exili representà una experiència immensa per al bagatge personal d'Herculano, alhora que també fecunda per a la seva formació intel•lectual i literàriament parlant; en especial França per les lectures que hi fa sobretot a la Biblioteca de Rennes. D'aquest temps provenen alguns dels seus millors poemes com a "trobador de l'exili", aquesta experiència autobiogràfica constituí el rerafons de Cenas de Um Ano da Minha Vida; en aquest títol desenvolupa la idea de "la cicatriu de l'exili" com un destí i un sentit que travessen tota la seva vida i obra. Entre el primer i el darrer exili la seva trajectòria política i intel•lectual estigué marcada per contínues protestes i allunyaments a causa de la fermesa de les seves conviccions que donaren a les seves intervencions públiques un caire polèmic i apassionat. Un exemple és la renúncia al càrrec de segon bibliotecari de la Biblioteca de Porto, que obtingué del mateix Pedro IV, per la seva oposició al Setembrismo que promovia a la seva obra A Voz do Profeta (1836).

Romangué a la Biblioteca de Porto fins que fou convidat a dirigir la revista Panorama de Lisboa, patrocinada per la reina Maria II, de la qual en fou redactor de 1837 a 1839. El 1842 reprengué la seva tasca d’escriptor i publicà obres de ficció com Eurico, o Presbítero (1844) títol clau dins el romanticisme històric portuguès. Però l’obra que el catapultarà a la fama fou História de Portugal publicada en quatre volums on aplica l’objectivisme i el rigor científic a la història. Malgrat tot fou mal rebuda per l’església a causa del seu rebuig de les versions miraculoses de certs episodis donades per veritables fins aquell moment. Gràcies a l’èxit d’aquesta obra aconseguí l’entrada a l’Acadèmia de les Ciències de Lisboa el 1852 que li encomanà el projecte Portugaliae Monumenta Historica, 1853-1854, a fi de salvaguardar documents importants històricament, dispersos pels arxius conventuals del país.

Malgrat estar estretament vinculat als cercles del nou poder liberal, fou diputat i preceptor del futur rei Pedro V, rebutjà formar part del primer govern de la Regeneració encapçalat pel duc de Saldanha. També va rebutjar condecoracions i altres honors per poc a poc retirar-se a un exili vocacional que es barrejava amb la desil•lusió dels ideals contemporanis. Finalment, el 1857 després del seu matrimoni amb Mariana Meira es retirà de la vida pública a la seva finca Vale Lobos a Santarém per dedicar-se a l’agricultura i a una vida de recolliment espiritual. Morí a Vale Lobos d’una pneumònia el 13 de setembre de 1877.

Introductor juntament amb Garrett del Romanticisme a Portugal va esdevenir-ne guia i mestre de generacions futures; fou una de les personalitats més complexes i polèmiques del segle XIX i que ha suscitat durant generacions opinions oposades, titllat de rígid, inflexible o sectari alhora que clarivident, rigorós o pragmàtic. En realitat, mantingué una inquebrantable fidelitat als ideals i valors que contrasten amb la vida pública portuguesa del moment i que el portaren a polèmiques amb el moviment del Setembrismo, la Regeneraçao o l’església contra els quals protestava obertament a través dels seus escrits.

Teoria estètica

El seu projecte estètic trobà aviat el seu objectiu, des de ben jove Herculano es proposa el paper de reformador intel•lectual i moral i de creador d’una nova història per a la societat sortida de la revolució. Aquesta reforma no s’adreça a una renovació literària sinó més aviat a una nova teoria de l’art que procura el•laborar als seus assaigs Qual e o estado da nossa literatura? Qual o trilho que ela hoje debe seguir? (1834) i Poesia. Imitaçao-Belo-Unidade (1835) que després reprendrà a altres articles publicats a la revista Panorama. Al primer d’aquests assaigs, Herculano analitza i critica l'anacronisme de la literatura portuguesa denunciant la corrupció del gust i la decadència de la crítica que atribueix a una manca de reflexió filosòfica mentre que a Europa despertava una poètica nova, el focus de la qual era Alemanya. Així doncs, proposa una programa d'estudis literaris que permeti elaborar una nova poètica com a condició per a una renovació literària; cal estudiar la poesia, examinant les diferents teories sobre la bella i allò sublim per trobar els principis necessaris i universals de totes les poètiques. A la vegada que estableix els fonaments d'una poètica romàntica, Herculano, proposa les bases d'una teoria de la literatura i del seu ensenyament.

Al segon dels seus assaigs, Poesia. Imitaçao-Belo-Unidade, subratlla la necessitat d'establir una filosofia de l'art que pren com a punt de partida a Kant i els filòsofs romàntics alemanys. Discuteix sobre el concepte de bellesa i afirma que qüestions com la universalitat i la unitat són imprescindibles en una obra d'art. L'art com a expressió sensible de la bellesa i inclouria com a condició la concordança entre la varietat de la idea particular amb la unitat general. El poeta és un intèrpret d'aquesta idea general o d’aquest món ideal, un profeta que mostra el sentit transcendent que les formes oculten i manifesten a la vegada. Però aquest idealisme no exclou un fort sentit de la realitat, és a través d'un bon coneixement de les formes materials que el poeta aconsegueix captar la intranscendència en la seva forma visible. A aquest idealisme bàsic per a la seva teoria estètica hi aflueixen altres vessants com la d'una filosofia política, el liberalisme, i una teoria de la història que participa en la formulació del seu ideari.

Obra

Poesia

A Voz do Profeta (1836)

A Harpa do Crente (1838)

Poesias (1850)

Teatre

O Fronteiro de África ou três noites aziagas (drama històric portuguès en 3 actes representat a Lisboa el 1838 però que no fou publicat fins el 1862 a Rio de Janeiro)

Os Infantes em Ceuta (1842)

Novel•la

O Pároco de Aldeia (1825) - 1851

O Galego: Vida, ditos e feitos de Lázaro Tomé

Novel•la històrica

O Bobo (1843)

O Monasticon

• Eurico, o Presbítero (1844, traduït amb el títol de Eurico el presbítero)

• Monge de Cister (1848)

Lendas e narrativas (1851, traduït amb el títol de Leyendas y narraciones)

1r volum

• O Alcaide de Santarém

• Arras por Foro de Espanha

• O Castelo de Faria

• A Abóbada

2n volum

• Destruição de Áuria: Lendas Espanholas

• A Dama Pé de Cabra: Romance de um Jogral

• O Bispo Negro

• A Morte do Lidador

• O Emprazado: Crónica de Espanha

• O Mestre Assassinado: Crónica dos Templários

• Mestre Gil: Crónica

• Três Meses em Calecut: Primeira Crónica dos Estados da Índia

• O Cronista: Viver e Crer de Outro Tempo

Història

História de Portugal: 1.ª época, desde a origem da monarquia até D. Afonso III (1846-1853)

História da Origem e Estabelecimento da Inquisição em Portugal (1854-1859)

Portugaliae Monumenta Historica (1856-1873)

Opuscles

Opúsculos I: Questões Públicas

• A Voz do Profeta (1837)
• Teatro, Moral, Censura (1841)
• Os Egressos (1842)
• Da Instituição das Caixas Económicas (1844)
• As Freiras de Lorvão (1853)
• Do Estado dos Arquivos Eclesiásticos do Reino (1857)
• A Supressão das Conferências do Casino (1871)

Opúsculos II: Questões Públicas

• Monumentos Pátrios (1838)
• Da Propriedade Literária (1851-1852)
• Carta à Academia das Ciências (1856)
• Mousinho da Silveira (1856)
• Carta aos Eleitores do Círculo de Cintra (1858)
• Manifesto da Associação Popular Promotora da Educação do Sexo Feminino (1858)

Opúsculos III: Controvérsias e Estudos Históricos

• A Batalha de Ourique (1850-1851)
• Do estado das classes servas na Península, desde o VIII até o XII Século (1858)

Opúsculos IV: Questões Públicas

• Os Vínculos (1856)
• A Emigração (1870-1875)

Opúsculos V: Controvérsias e Estudos Históricos

• Historiadores portugueses (1839-1840)
• Cartas Sobre a História de Portugal (1842)
• Resposta às Censuras de Vilhena Saldanha (1846)
• Carta ao Redactor da Revista Universal
• Da Existência e não Existência do Feudalismo em Portugal (1875-1877)
• Esclarecimentos

Opúsculos VI: Controvérsias e Estudos Históricos

• Uma Vila-Nova Antiga
• Cogitações Soltas de um Homem Obscuro
• Arqueologia Portuguesa
• Pouca luz em muitas trevas
• Apontamentos para a historia dos bens da coroa

Opúsculos VII: Questões Públicas

• Duas Épocas e Dois Monumentos ou a Granja Real de Mafra
• Breves Reflexões Sobre Alguns Pontos de Economia Agrícola
• A Granja do Calhariz
• Projecto de Decreto
• O País e a Nação
• Representação da Câmara Municipal de Belém ao Governo
• Representação da Câmara Municipal de Belém ao Parlamento
• Projecto de Caixa de Socorros Agrícolas
• Sobre a Questão dos Forais

Opúsculos VIII

Opúsculos IX: Literatura

• Qual é o Estado da Nossa Literatura? Qual é o Trilho que Ela Hoje Tem a Seguir?
• Poesia: Imitação—Belo—Unidade
• Origens do Teatro Moderno: Teatro Português até aos Fins do Século XVI
• Novelas de Cavalaria Portuguesas
• Historia do Teatro Moderno: Teatro Espanhol
• Crenças Populares Portuguesas ou Superstições Populares
• A Casa de Gonçalo, Comédia em Cinco Actos: Parecer
• Elogio Histórico de Sebastião Xavier Botelho
• D. Maria Teles, Drama em Cinco Actos: Parecer
• D. Leonor de Almeida, Marquesa de Alorna

Opúsculos X

Altres obres

De Jersey a Granville (1831)

Estudos sobre o casamento civil: por occasião do opusculo do sr. Visconde de Seabra sobre este assumpto (1866)

Bibliografia

Ángel Marcos; Pedro Serra. Historia de la literatura portuguesa. Salamanca: Luso Española, 1999. 390 p.

Dicionário do Romantismo Literário português; coordenaçao de Helena Carvalhão Buescu. Lisboa: Caminho, 1997. 634 p.