Usuari:Freutci/RuletaTCL

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Basat en un exemple de Richard Durrett[1]. Considerem una ruleta europea (és a dir, amb els nombres del 0 al 36, la ruleta americana utilitza, a més, el 00). Estudiarem l'aposta més senzilla que consisteix a apostar 10 € que sortirà un nombre parell; el zero no compta ni com parell ni senar. Si surt un nombre parell (), el jugador guanya 10 € i si surt un nombre senar o el zero, aleshores perd 10 €. El joc és favorable al casino, perquè el 0 desequilibra les apostes: és més probable obtenir 0 o senar (19 resultats favorables) que parell (18 resultats favorables) . Quantifiquem probabilísticament els guanys i pèrdues del jugador i del casino. Suposem un jugador que està jugant diverses partides, i designem per el guany o la pèrdua de la primera partida, per el corresponent a la segona, i així successivament. Tenim una successió de variables aleatòries independents, i totes amb la mateixa distribució:

L'esperança d'aquestes variables és
D'acord amb la llei dels grans nombres ,

Això vol dir que si el jugador juga vegades ( gran), pot tenir bona sort unes quantes partides, però, si insisteix, en mitjana haurà perdut aproximadament 0,27 € per partida. Més concretament, si, posem, juga 100 partides, aleshores haurà perdut, aproximadament, 27 €. Amb les notacions anteriors, si escrivim
tenim

Amb ajuda del teorema del límit central podem estimar la probabilitat que el jugador, després de 100 partides, no hagi perdut diners, . Amb aquest objectiu, necessitem calcular la desviació típica de . Tenim que

d'on

Així,

Aleshores, normalitzant la variable ,
Llavors,
(Per calcular aquest nombre s'utilitzen unes taules de la llei normal estàndard). Per tant, aproximadament el 39% de persones que juguen 100 partides guanyen alguna cosa, o, d'una altra manera, al contrari, el 61 % dels jugadors, després de 100 partides, perden diners.

De la mateixa manera podem calcular que la probabilitat que guanyi 200 € és

i així, és pràcticament impossible que el jugador guany 200 €, que no seria guany excessiu, ja que per apostar 100 cops 10 € necessita un bon capital (tenint en compte que a vegades guanya i a vegades perd).

D'altra banda, si ara considerem el casino, que té diverses taules de ruleta i nombrosos jugadors a cada taula, quan s'han fet 10000 jugades, el guany total dels jugadors serà . Repetim els càlculs anteriors i calculem la probabilitat que  :

Així, el casino, de forma lenta però pràcticament segura, haurà guanyat almenys 700 €.



Donada una successió de variables aleatòries independents i idènticament distribuïdes (abreujadament i.i.d.), amb variància finita, es posa:

on se suposa que . Definim

Aleshores

on és una variable aleatòria normal estàndard; equivalentment, per a tot nombre ,
on és la funció de la distribució normal estàndard:

Altres notacions:
  1. Notem que
    Si escrivim
    aleshores
    Es diu que és l' estandarització de . Llavors el teorema es formula dient que la successió convergeix en distribució o llei a una variable normal estàndard:
    on és una variable normal estàndard. Equivalentment, per qualsevol ,
  2. En Estadística es defineix la mitjana mostral per

Posem
(variable aleatòria estandarditzada associada a ). Aleshores la successió convergeix en distribució cap a una variable aleatòria normal estàndard.


  1. Durrett, Richard. Probability : theory and examples. Pacific Grove, Calif.: Wadsworth & Brooks/Cole Advanced Books & Software, 1991. ISBN 0-534-13206-5.