Usuari:HackerCame/proves/Batalla de Smaliani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarHackerCame/proves/Batalla de Smaliani
Batalla de Smaliani
Data13–14 de novembre de 1812
Coordenades54° 36′ N, 30° 04′ E / 54.600°N,30.067°E / 54.600; 30.067
LlocSmaliani, Gubèrnia de Vítsiebsk, Imperi Rus
Bàndols
Imperi Rus Imperi Rus França Imperi Francès
Comandants
Imperi Rus Peter Wittgenstein França Claude Victor
França Nicholas Oudinot
Forces
30.000 tropes aproximadament 25.000 tropes disponibles; 6.000 involucrades en el primer dia i 5.000 en el segon dia
Baixes
3.000 3.000


A la batalla de Smaliani (13-14 de novembre de 1812), els russos sota el comandament del general Peter Wittgenstein van derrotar les forces franceses dels mariscals Claude Victor i Nicholas Oudinot. Aquesta batalla va ser l'últim esforç dels francesos per restablir el seu flanc nord a Rússia, conegut com la "Línia del Dvinà". Anteriorment, els francesos havien estat derrotats en aquest sector a la segona batalla de Pólatsk (18-20 d'octubre de 1812) i a la batalla de Txàixniki (31 d'octubre de 1812).

Antecedents[modifica]

En assabentar-se de la derrota de Victor a la batalla de Txàixniki, Napoleó, que ja estava preocupat per la situació al nord a causa de l'anterior derrota francesa a Pólatsk, va ordenar a Victor que assumís l'ofensiva de seguida i fes retrocedir Wittgenstein.[1][a]

En el moment de la trobada a Smaliani, Napoleó planejava conduir la seva Grande Armée que es desintegrava ràpidament a un refugi segur a l'oest com Minsk. Per tal d'executar aquest pla, s'havia d'assegurar la ruta de retirada prevista per la Grande Armée. La posició de Wittgenstein a Txàixniki era de 50 kilòmetres al nord de Baríssau, una ciutat que Napoleó necessitava per poder creuar el Berézina per tal que el principal exèrcit francès arribés a Minsk.

Victor, per ordres de Napoleó, havia de coordinar les accions del seu IX cos amb el VI i el II cos comandats pel mariscal Oudinot.[2] El pla inicial francès, ordenat per Napoleó i avalat per Victor, no era atacar frontalment Wittgenstein, sinó que consistia a atacar als russos amb un cos pel flanc mentre l'altre feia un assalt frontal.[3] Aquest pla, però, va fer aigües per la insistència d'Oudinot, que va pensar que era més avantatjós atacar Wittgenstein frontalment.[3]

El contrast d'estats d'ànim entre el quarter general rus i el francès[modifica]

En entrar en acció a Smaliani, els comandants francesos van mostrar els trets distintius dels líders que es preparen per al fracàs: una mala planificació, indecisió i pessimisme a causa dels contratemps anteriors.

Els historiadors han criticat Oudinot i Victor per no haver intentat una maniobra de flanqueig contra Wittgenstein. Victor ha estat especialment criticat per la indecisió en la seva planificació i execució de l'atac de Smaliani.[b]Anteriorment, a Txàixniki, Victor s'havia mostrat massa inclinat a retirar-se davant dels mínims contratemps.

L'estat d'ànim entre els líders russos a la vigília de la batalla va contrastar molt amb el dels francesos.

Al quarter general de Wittgenstein en aquest moment hi havia un "sentiment d'autoconfiança i d'orgullosa realització", que s'havia generat com a resultat de les seves repetides victòries sobre els francesos en batalles anteriors.[c] Un treball notable sobre el 1812 descriu l'aura de Wittgenstein i el seu personal en aquest moment com una sensació de ser "moralment igual i sovint superior a l'enemic".[4][d] No és d'estranyar, potser, que Victor estigués indecís a l'hora d'executar la tasca que li havia assignat Napoleó.

Sever desgast entre les forces franceses[modifica]

La causa francesa a Smaliani també es va veure minada pel creixent desgast dins de les seves files.

En les dues setmanes posteriors a l'acció a Txàixniki, la força de Victor havia patit molt per l'exposició a les gelades i les malalties. El 10 de novembre, només quedaven 25.000 soldats sota el comandament de Victor, una evolució que va augmentar el marge de superioritat de Wittgenstein sobre els francesos en aquest sector. Com a resultat d'estar millor proveïdes, millor aquarterades i més intel·ligentment protegides dels elements que els seus enemics francesos, les tropes de Wittgenstein van patir menys desgast per les privacions i el clima.[5]

La batalla[modifica]

Un obelisc commemoratiu dels herois de la Guerra Patriòtica de 1812, a Vítsiebsk, inaugurat l'any 1912.

La batalla de Smaliani va començar el 13 de novembre, al poble veí d'Axenzi, i inicialment els francesos van triomfar. Aquí els 6.000 soldats del general Louis Partouneaux van atacar l'avantguarda de Wittgenstein, amb 6.000 efectius, dirigits pel general Alekséiev.[6] Cada bàndol va perdre aproximadament 500 soldats en aquest enfrontament, i malgrat els reforços, els russos es van veure obligats a retirar-se a Smaliani.[3]

L'endemà, 14 de novembre, el combat es va intensificar quan 5.000 dels soldats de Victor van atacar i capturar Smaliani. Després d'això, però, la força d'atac francesa va patir un contratemps, sent repel·lida pel flanc dret rus i després perdent Smaliani pel contraatac de Wittgenstein.[e] Mentre es duia a terme aquesta acció, un petit destacament rus va mantenir sota control la força superior d'Oudinot al poble de Poczavizi, impedint així que aquestes tropes ajudessin a Victor.[3]

Tot i que l'acció es va calmar amb cada bàndol en la seva posició original, i que les pèrdues patides per tots dos van ser iguals –3.000 morts, ferits i presoners–, van ser els francesos els que en van sortir més malparats.[f] L'endemà, 15 de novembre, Victor es va retirar 32 kilòmetres al sud fins a Txareia.[7]

Conseqüències[modifica]

Encara que Wittgenstein no va perseguir immediatament el seu enemic derrotat, en guanyar aquesta batalla va conservar el potencial d'atacar la Grande Armée quan va passar per Bobr, 64 kilòmetres al sud de la seva posició prop de Txàixniki. Que Victor i Oudinot es retiressin davant d'aquesta gran amenaça per a la Grande Armée va ser un altre cop dur per a Napoleó. La Batalla de Smaliani també va acabar, permanentment, amb qualsevol esperança que els francesos tenien de restablir la seva septentrional "Línia del Dvinà".

Notes[modifica]

  1. La urgència de la situació al nord es va reflectir en les fermes paraules de Napoleó a Victor: "La seguretat de l'exèrcit en depèn, cada dia de retard és un desastre. Endavant!"
  2. Vegeu els comentaris de Riehn sobre Victor, pp. 362–64, i Cate, pp. 365–66
  3. Vegeu Riehn, p. 363; aquestes són les paraules exactes que Riehn usa per descriure les observacions personals de Clausewitz.
  4. Aquestes paraules citades són de Riehn, de tal com descriu les observacions de Clausewitz sobre Wittgenstein i el seu equip.
  5. Riehn, descriu l'acció molt generalment a la p. 362.
  6. Smith (2004), p. 181, descriu a Victor com a "durament colpejat".

Referències[modifica]

  1. Riehn, 1991, p. 361–62.
  2. Cate, 1985, p. 356.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Riehn, 1991, p. 362.
  4. Riehn, 1991, p. 363.
  5. Riehn, 1991, p. 361.
  6. Smith, 1998, p. 400–401.
  7. Smith, 2004, p. 181.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Plantilla:Sequence

[[Categoria:Batalles de Rússia]] [[Categoria:Batalles de França]] [[Categoria:Batalles de les guerres napoleòniques]]