Baríssau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Coord.: 54° 14′ 0″ N, 28° 30′ 0″ E / 54.23333°N,28.50000°E / 54.23333; 28.50000

Infotaula de geografia políticaBaríssau
Барысаў (be)
Борисов (ru) Modifica el valor a Wikidata
Category:Flags of Barysaŭ (en) Q13030420
Category:Flags of Barysaŭ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata Q13030420 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Барысаўскі Васкрасенскі сабор 08.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 54° 13′ 27″ N, 28° 30′ 43″ E / 54.22429°N,28.51198°E / 54.22429; 28.51198
EstatBielorússia
Regióprovíncia de Minsk
DistricteBarysaŭ District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total140.700 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.060,69 hab/km²
Geografia
Superfície45,97 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud169 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1102
Identificador descriptiu
Codi postal222120 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic177 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webborisov.minsk-region.by… Modifica el valor a Wikidata

Baríssau (en bielorús: Бары́саў [baˈrɨsau̯]; en rus: Бори́сов, Boríssov, i de vegades apareix com a Borisov;[1] en polonès: Borysów; també anomenada Barysau), és una ciutat de Bielorússia situada prop del riu Berézina a la Província de Minsk. Té una població de 144.945 habitants l'1 de gener de 2015.

Història[modifica]

Baríssau és esmentada per primera vegada pel Laurentian Codex com si hagués estat fundada (amb el nom de Boríssov) en el 1102 pel príncep Borós Vseslàvovitx, de Polotsk. Durant els següents dos-cents anys, aquesta va ser cremada i més tard reconstruïda una mica més al sud de la seva ubicació original.

Al final del segle xiii passà a formar part del Gran Ducat de Lituània i l'any 1569 després de la Unió de Lublin s'integrà a la Confederació de Polònia i Lituània i finalment quedà annexionada a l'Imperi Rus després de la Segona partició de Polònia l'any 1793.

L'any 1802 hi tingué lloc la Batalla del Berézina durant la invasió napoleònica de Rússia, fet que es recrea periòdicament en un festival celebrat a la ciutat, en el museu de la qual es conserva un canó de l'exèrcit del Primer Imperi Francès.

L'any 1871 s'hi va construir una estació de ferrocarril en la línia que unia Moscou i Brest.

Amb la Revolució Russa l'any 1917 passaria a formar part de la Unió Soviètica, però seria ocupada per l'Imperi Alemany i posteriorment per Polònia fins al 1920, en què s'integrà a la República Socialista Soviètica de Bielorússia.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada novament pel Tercer Reich alemany entre el 2 de juliol de 1941 i l'1 de juliol de 1944 destruint gran part de la ciutat i construint-hi sis camps de concentració en els quals van morir-hi unes 33.000 persones.

Indústria[modifica]

Vista de la ciutat l'any 2002 des d'un turó

Després de la guerra, Baríssau esdevingué un gran centre industrial que s'ha mantingut fins als nostres dies. Es calcula que l'any 2002 hi havia unes 41 grans fàbriques entre les quals destaquen:

  • BATE (peces elèctriques per automòbils)
  • AGU (avto-gidro-usilitel - peces d'automòbils)
  • Medpreparatov - planta farmacèutica
  • Agregatov - Planta de turbocompressors
  • Borisovdrev

Esports[modifica]

És la seu de l'equip de futbol del BATE Borisov campió de la Lliga bielorussa de futbol en diverses edicions i que ha participat en múltiples ocasions a la Lliga de Campions de la UEFA.

Referències[modifica]

  1. «Borisov». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baríssau