Usuari:Jolle/traduccions/Companyia Francesa de les Índies Orientals
La Companyia Francesa de les Índies Orientals o Companyia Francesa per al Comerç de les Índies Orientals (en francès: Compagnie française des Indes Orientales o Compagnie Française pour le Commerce des Indes Orientales) fou una empresa comercial, fundada per les cartes patents (cartes de privilegi) del 27 d'agost de 1664, l'objecte del qual era «gairebé navegar i negociar a la zona que abasta des del cap de Bona Esperança, els mars orientals i en tota l'Índia», amb monopoli del comerç per un període de cinquanta anys. La seva creació tenia com a objectiu competir amb la Companyia Anglesa de les Índies Orientals (després Britànica) i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
Història[modifica]
Planejada per Jean Baptiste Colbert, es va crear per una declaració real de Lluís XIV, registrada pel Parlament de París i completada per estatuts que la fan una manufactura reial amb tots els privilegis associats, en particular exempció d'impostos, monopoli exclusiu del comerç a l'hemisferi oriental (al qual s'afegí al segle xviii, per compra de la Companyia de Rouen, les costes occidentals d'Àfrica (Senegal i Guinea), garantida amb l'aval del tresor real, poder de nomenar ambaixadors, de declarar la guerra i de celebrar tractats. Estava dotada amb un capital inicial de 8,8 milions de lliures i d'una divisa: "Florebo quocumque ferar", ("floriré allí on em portin") "
La Companyia es va a establir objectius més extensos que els que suggereix el seu nom i que són de tres ordres: el comerç, òbviament, i la lluita contra els productes anglesos i holandesos; la política, contribuint al desenvolupament d'una marina nacional i afirmant la presència francesa sobre els mars; la cultura i la religió: propagant la civilització francesa i evangelitzant als pagans.
El primer director general de la companyia va ser François Caron, qui va estar 30 anys treballant en la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, incloent 20 anys a Japó.
Després de fracassar en la creació d'una colònia a la illa de Madagascar (Fort Delfí), va aconseguir no obstant això establir ports sobre l'illa Borbó o Bourbon (Illa de la Reunió) i la Île-de-France (Illa Maurici), dues illes veïnes. Pel 1719 s'havia establert a l'Índia però estava prop de la fallida. El mateix any, a la vora de la fallida, John Law la va fusiona amb altres companyies de comerç franceses per formar la Companyia Perpètua d'Índia (en francès: Compagnie Perpétuele des Indes). No obstant això, va retornar a ser companyia separada el 1723.
Amb el declivi de l'Imperi Mogol, els francesos van decidir intervenir en els assumptes polítics de l'Índia per al seu propi benefici, en particular, forjant aliances amb els governadors locals en el sud de l'Índia. El 1741, Joseph François Dupleix, que rebrà el títol de nabab en 1750 per l'emperador mogol, efectua una política agressiva contra els anglesos i els nadius. Malgrat diverses derrotes infligides per l'anglès Robert Clive, l'estratègia de Dupleix mostra els seus fruits i els anglesos reprendran aviat una política favorable. En efecte, en 1753, les vendes de la Companyia són gairebé equivalents a la de la Companyia Anglesa de les Índies Orientals. No obstant això, els accionistes francesos no recolzaran posteriorment aquesta desviació del sentit comercial de la Companyia i Dupleix va ser destituït el 1754.
En 1763, després del Tractat de París, França perd al seu primer imperi colonial, en particular els seus territoris del Dècan a l'Índia. Solament romanen els cinc territoris colonials de Puducherry, Karaikal, Yanam , Mahé i Chandernagor, que es conservaran sota la forma dels "Establiments francesos de l'Índia" fins a 1949. D'ara endavant, la influència de la Companyia va declinar gradualment, no sent capaç de mantenir-se econòmicament, i va ser abolida en 1769.
Els ports francesos es van mantenir sota el seu control, com Pondicherry i Chandernagor fins a 1949.
La Companyia estava considerada en el seu temps com una inversió sòlida i segura. Voltaire tenia en aquesta part dels seus estalvis, sense necessàriament saber el detall de les operacions que cobria.
Economia[modifica]
Amb l'objectiu de solucionar la gran escassetat de monedes existent en les economies de les diferents colònies franceses durant el regnat de Lluís XVI, es va permetre la utilització de monedes franceses, espanyoles i austríaques. Per garantir la seva circulació es va estampar sobre cadascuna d'elles una marca que contenia una corona amb data. Aquesta curiosa pràctica també es va realitzar durant la República Francesa a Pondicherry, que per revaloritzar totes les monedes estrangeres que hi havia en circulació va contramarcar un gall amb data 1836.[1]
Referèncias[modifica]
- ↑ José Antonio de la Fuente: "La plata de la Nao de China", Museo de Arte Oriental de Salamanca, imprenta comercial Segovia, 2008.
Vegeu també[modifica]
- Companyia Britànica de les Índies Orientals, fundada el 1600
- Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, fundada el 1602
- Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, fundada el 1621
- Companyia Danesa de les Índies Orientals, fundada el 1616
- Companyia Sueca de les Índies Orientals, fundada el 1731
- Companyia d'Ostende, fundada el 1717
- Imperi colonial francès
- Companyia del Llevant (Mediterrani i Imperi Otomà)
- Companyia del Senegal (Àfrica)
Arxius[modifica]
- Compagnie des Indes orientales de Saint-Dolent (1711 à 1793), Fonds Magon de la Balue, Arxius departementals d'Ille-et-Vilaine|Arxius I & V, fons 11 J, (3,40 ml) (d'1 F 1897 a 1924; també 39 J 1 a 39 J 9).
Enllaços externs[modifica]
[[Categoria:Empreses de França]]