Vés al contingut

Usuari:Julimas33/proves2

Plantilla:Refimprove

Campanar de Bruges
Belfort des d'un altre angle

El campanar de Bruges, o de Belfort, és un campanar medieval situat al centre històric de Bruges, Bèlgica. És un dels símbols més importants de la ciutat: [1] el campanar antigament albergava un tresor i els arxius municipals, i servia com a lloc d'observació per detectar incendis i altres perills. Una escala estreta i inclinada, de 366 graons arriba a la part superior d'aquest edifici de 83 metres d'altura, que s'inclina un metre cap a l'est.[2]

Als costats i la part posterior de la torre hi ha l'antic mercat, un edifici rectangular de només 44 metres d'ample, però 84 metres de profunditat, amb un pati interior. És per això que el campanar també es coneix com a Halletoren (torre dels passadissos).

L'edifici és una de les característiques principals de la pel·lícula del 2008 Amagats a Bruges. També apareix en la novel·la Cloud Atlas.

Història de l'edifici

[modifica]

El campanar es va construïr a la plaça del mercat al voltant de l'any 1240, quan Bruges prosperava com un important centre de la indústria tèxtil de Flandes. Després d'un incendi devastador, l'any 1280, es va haver de reconstruir gran part de la torre. Tot i així, els arxius de la ciutat es van perdre per sempre.

La part octogonal del campanar es va afegir entre el 1483 i el 1487, i la culminava una agulla de fusta amb una imatge de Sant Miquel amb una bandera a la mà i un drac sota els peus. L'agulla no va durar gaire: l'any 1943 li va caure un llamp a sobre que la va calzinar, i també va destruir les campanes. Llavors, una torre de fusta va coronar el campanar durant dos segles i mig, però el 1741 també va ser víctima de les flames. Després d'això, ja no es va remplaçar més l'agulla, de manera que l'altura de l'edifici va ser una mica més baixa durant uns anys, fins que el 1822 s'hi va afegir un parapet gòtic de pedra vista.

Campanes

[modifica]

Les campanes de la torre regulaven la vida dels habitants de la ciutat: anunciaven el temps, servien d'alarma contra incendi, indicaven l'horari laboral, i avisaven d'una gran varietat d'esdeveniments socials, polítics i religiosos. Amb el temps, s'hi va instalar un mecanisme s'hi va instalar un mecanisme que garantia el so regular de certes campanes; per exemple, les que indiquen l'hora.

A principis del segle XVII, es va instal·lar un carilló a la torre. El va dissenyar Melchior de Haze, d'Anvers, i estava format per 35 campanes. Aquest fet va permetre que les campanes es toquéssin mitjançant un teclat. Així doncs, a partir del 1604, es registra en els comptes anuals de la ciutat la contractació d'un carilloner els diumenges, els dies festius i els dies de mercat.

Després de l'incendi del 1741, el carilló es va remplaçar per un conjunt de campanes dissenyades per Joris Dumery, 26 de les quals encara s'utilitzen. En un principi, hi havia 48 campanes, i així va ser fins a finals del segle XIX. Avui en dia, n'hi ha 47. Les més petita només pesa un kg; la més grossa, en canvi, en pesa prop de cinc mil, i totes juntes pesen aproximadament 27,5 tones. [1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Dunton, Larkin. The World and Its People. Silver, Burdett, 1896, p. 161.  (anglès)
  2. «Belfort». Bruggemuseum. Bruges (pàgina web oficial de la ciutat). (castellà)

Enllaços externs

[modifica]