Noves invasions daneses a Anglaterra (893-897). La fam expulsa de Francie occidental els normands que la assetjaven (892), una flota de 250 vaixells amenaça eKent, remunta el Rother i s'instal·la per a un any a Appledore, mentre que el cap Hasting remunta el Tamise amb 85 vaixells i estableix una base a Benfleet a l' Essex. Alfred el Gran aconsegueix una victòria decisiva a Farnham sobre els víkings de Appledore, que han marxat a saquejar Wessex i reconquereix el botí. Els víkings remunten el curs del Tamesi, i es queden al Colne, on són assetjats pel rei. Mentrestant els danesos de Northumbrie i d'Est Anglie, es fan a la mar amb cent quaranta vaixells, i envaeixen la costa del Devon. Les tropes del rei arriben a apoderar-se del camp de Benfleet i fan presoner la dona i els seus dos fills de Hasting, que són tanmateix posats en llibertat. Els danesos travessen a continuació l'illa fins a Severn, on instal·len un camp fortificat a Buttington, seguidament assetjat pels exèrcits anglesos i gal·lesos. Reduïts per la fam, després d'haver-se menjat els seus cavalls, els danesos forcen el pas i, malgrat la seva derrota a la batalla de Buttington, tornen a Essex ; allà, reforçats i havent posat els seus béns i les seves famílies en seguretat a Est Anglia, prenen el camí de Chester, al nord, llavors abandonat pels seus habitants i hi hivernen després de la retirada de les tropes d'Alfred (894-895).[6]
BorisIde Bulgària torna a Pliska, cec, i empresona el seu fill Vladímir a continuació convoca una assemblea que proclama tsar dels búlgars el seu tercer fill Siméon[7]. Siméon transfereix la capital a Preslav. Decideix nomenar un alt clergat eslau abans que un de bizantí. El monjo Clément, després d'haver evangelitzat Macedònia, és bisbe bisbe de Velitsa, a prop de Ohrid.[8]
