Hasting

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHasting
Hasting 859 in Luna.jpg
Nom original (nn) Haesten
(nn) Hæsten
(nn) Hæstenn
(nn) Hæsting
(nn) Alsting
(la) Aflengus
(it) Afflengo
Biografia
Naixement 810
Dinamarca
Mort 896 (85/86 anys)
  Ambaixador 


  Jarl 


  Dux bellorum 

Dades personals
Religió Paganisme
Activitat
Ocupació Explorador, Jarl, líder, polític, diplomàtic i aristòcrata
Alumnes Bjǫrn Járnsíða i Ragnar Lodbrok
Conflicte Noirmoutier-en-l'Île, Loira, Niebla, Algesires, emirat de Sabya, Oriola, Illes Balears, Roselló, Narbona, Nimes, Arle, Luni, estret de Gibraltar, Pamplona, Battle of Brissarthe Tradueix, Bourges, Orleans, Angers, Hampshire Tradueix, Berkshire, Farnham Tradueix, Mèrcia, Tàmesi, Welshpool Tradueix, Chester, Brycheiniog, Gwent, Glywysing i Bridgnorth Castle Tradueix
Altres
Títol Comte i Jarl
Fills Guglielmo
Pare Ragnar Lodbrok
Germans Sigurd Ragnarsson, Ivar el Sense-ossos, Halfdan Ragnarsson, Ubbe Ragnarsson i Bjǫrn Járnsíða
Parents Sigurd Hring Tradueix ()

Escut d'armes Hasting
Modifica les dades a Wikidata

Hasting (o Aflingus, Afflengo,[1] Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting ), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap víking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània. Sovint és esmentat com un fill de Ragnar Lodbrok en les cròniques anglosaxones.

Es va unir als Víkings danesos, i va participar, sota la direcció del cap que aspirava al tron de Dinamarca Horik (Horic o Orik/Oric), als raids del 834 (agost, rebutjat) i 835 (agost, rebutjat, i setembre, victoriós) contra l'illa de Noirmoutier.

Esdevingut cap independent, va destacar per expedicions anuals de pillatge i no vacil·là a tornar allà on havia experimentat un fracàs:

Va ser el primer dels caps víkings a qui els autors medievals van atribuir l'estatègia de l'home mort per prendre una plaça. Segons Dudon de Saint-Quentin, Hasting va arribar a Luna i, a causa dels seus edificis de marbre de Carrara, la va confondre amb Roma. Pensant que no podia conquerir-la per la força, va simular estar greument malalt i es va fer batejar al monestir de Luni. Pocs dies després, els seus homes van tornar a la ciutat dient que el seu cap havia mort, que volia ser enterrat cristianament i que deixava la seva fortuna personal al monestir. Al final del funeral, Hasting s'alçà del taüt, assasinà el bisbe, i els seus homes, que omplien l'església, es van llençar al saqueig de la ciutat.[2][3]

Bibliografia[modifica]

  • Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, 1995, (ISBN 978-2-910919-09-2)

Referències[modifica]

  1. "Storia della famiglia Natoli", Scipione Ammirato, p.10
  2. Meulder, Marcel A.J. «Le stratagème normand de l’ 'homme mort' pour s’emparer d’une place forte a-t-il une origine indo-européenne?» (en (francès)). Classica et Mediaevalia. Museum Tusculanum Press [Copenhaguen], 64, 20-11-2014, pàg. 287-366 [Consulta: 15 febrer 2018].
  3. Albu Hanawalt, Emily «hasting Dudo of Saint-Quentin: The Heroic Past Imagined». The Haskins Society Journal 6: Studies in Medieval History. Boydell & Brewer, 6, 1995, pàg. 111-118. ISSN: 0963-4959 [Consulta: 15 febrer 2018].