Usuari:Ksarasola/Universidad Vasca de Verano

Ksarasola/Universidad Vasca de Verano

Seu de Markeskua (Eibar)
Dades
Nom curt	UEU
Història
Creació	1973
Governança corporativa
Seu	Mareskua, Otaola hiribidea,z/g Eibar Eibar, Bilbo, Baiona, Iruñea; País Basc
Campus	(Campus de Bilbao: Erribera kalea, 14 - 1. C , Campus de Pamplona: Martzelo Zelaieta, 75. IWER eraikina. B2 lonja, 38. bulegoa i Campus de Baiona: Arsenal plaza, 1)
Indicador econòmic
Finançament	Públic

La Universitat Basca d'Estiu (en basc i oficialment: Udako Euskal Unibertsitatea, UEU) és una institució universitària creada en 1973, que ofereix cursos universitaris en col·laboració amb la Universitat del País Basc, Universitat Mondragón, Universitat Pública de Navarra o la Universitat de Pau i Pays de l'Adour a Baiona.

La UEU té la seva seu principal en el Palau de Markeskua (Éibar). Encara que el seu nom sigui Universitat Basca d'Estiu (Udako Euskal Unibertsitatea, UEU) la institució ofereix cursos universitaris durant tot l'any, no només a l'estiu. En l'actualitat és una organització sense ànim de lucre i en 1990 va ser reconeguda com a entitat d'utilitat pública per considerar-se que promou l'interès general en el camp de la recerca, aprenentatge i divulgació, principalment a nivell universitari, a través dels múltiples serveis que presta de tipus pedagògic i cultural.

Història

Antecedents: Cap tipus de formació universitària en basc fins a 1972

Després d'examinar la contínua regressió històrica de l'entorn geogràfic on el basc era parlat, Wilhem von Humboldt en 1809 va predir que aquesta llengua potser desaparegués en menys d'un segle de la llista de les llengües vives.

Els processos socials, econòmics polítics i culturals engegats amb la industrialització i el liberalisme durant el segle XIX van ocasionar una reculada encara major del basc. Com a dada, basti dir que el basc va quedar al marge de l'escola, on fins i tot el seu ús va arribar a estar prohibit.

Entre les iniciatives sorgides al segle XX per afrontar el risc de la desaparició del basc es poden ressaltar la creació de la Societat d'Estudis Bascos i la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) en 1919 i la creació de les ikastoles (escoles en basc) inicialment en la decada dels anys trenta i posteriorment en la decada dels 60.

Antecedents: creació del basc unificat en 1968

El basc, que compta amb 7 dialectes principals, no va tenir un model estàndard d'escriptura fins a 1968, quan Euskaltzaindia va posar les bases del basc unificat (basc batúa). Històricament, excepte excepcions puntuals i breus, fins llavors mai havia existit formació en basc a nivell universitari i en 1972 seguia sent impossible estudiar en basc una titulació universitària, ni tan sols una assignatura.

Creació de la UEU en 1973

En aquest context la història de la UEU va començar en les Setmanes Basques que es van organitzar a Baiona durant els anys 1970-1972.Veient l'èxit que van tenir aquestes jornades i el discurs que el matemàtic Carlos Santamaría Ansa va donar entorn de la necessitat de crear una Universitat Basca, les associacions Euskaldunen Biltzarra, Ikas i Fededunak van decidir organitzar uns cursos d'estiu en 1973 amb el suport de Euskaltzaindia. Iniciatives similars que ja existien per al català i l'occità van servir com a antecedent i referència; per exemple, la Universitat Catalana d'Estiu havia estat funcionant des de 1968.

Les dues primeres edicions de la UEU (1973 i 1974) es van dur a terme en Sant Joan de Luz i les dos següents (1975 i 1976) en Ustaritz.

Cursos d'estiu a Pamplona (1977-1999)

En 1977 els cursos d'estiu de la UEU es van traslladar a Pamplona, convertint-se any rere any en el punt de trobada que va permetre la formació de professorat i la creació de materials que es van anar incorporant en l'oferta de noves assignatures de les universitats oficials. Amb els anys va arribar a oferir anualment entre 40 i 50 cursos d'estiu de Pamplona. Per exemple, en 1995 va oferir 45 cursos distribuïts en 26 departaments; en total van ser 750 hores lectives, en classes, pràctiques, seminaris i sortides, amb més de 650 participants. Anualment va publicar una mitjana de de 10 llibres. El nombre de professors/as i alumnes/as que treballaven en basc a nivell universitari en aquell any no seria superior a 4.000 persones, i de totes elles més de 650 participaven en la UEU, sent això una prova de l'èxit i contribució d'aquests cursos, malgrat els limitats recursos econòmics amb els quals explicava.

Situació actual

Des de 1999 aquests cursos de nivell universitari es van començar a desenvolupar no només a l'estiu i a Pamplona, sinó també durant tot l'any i en múltiples localitats. Després de gairebé 50 anys, gràcies a aquest procés social impulsat i liderat per la UEU, s'ha aconseguit donar alguns passos significatius en la inclusió del basc a la universitat. Per exemple, en 2019 pràcticament gairebé tots els graus universitaris també poden ser estudiats en basc de forma presencial en alguna de les universitats del País Basc; s'han publicat més de 400 llibres en basc sobre 27 disciplines universitàries; s'organitzen regularment congressos en basc per a professionals i acadèmics... La UEU col·labora i ofereix cursos universitaris amb les altres universitats del País Basc: Universitat del País Basc, la Universitat de Mondragón, la Universitat de Deusto, la Universitat Pública de Navarra, i la Universitat de Pau i Pays de l'Adur...

Actualment la UEU té la seva seu principal en el Palau de Markeskua (Éibar) i compta amb 1.200 socis. La UEU organitza formació en basc a nivell universitari en diferents formats: postgraus, cursos especialitzats, seminaris, congressos de professionals (per exemple els congressos d'Informàtica, Informatikari Euskaldunen Bilkurak), formació dirigida als docents i professionals, cursos d'estiu i projectes de recerca relacionades amb les anteriors (màster...); també ofereix estudis de postgrau.

La UEU ofereix estudis en la Comunitat Autònoma Basca, a Navarra i al País Basc Francès, sent l'objectiu de la UEU l'impulsar una universitat vascófona de qualitat en tot el territori d'Euskal Herria. Segons aquest plantejament aconseguir una universitat que treballi en basca seria un element fonamental perquè la previsió feta per Humboldt no es compleixi i el basc segueixi per molts anys en la llista de les llengües vives. A més l'experiència realitzada amb el basc pot ser una referència per a la preservació d'altres llengües minoritàries.

Els Rectors de la UEU han estat els següents: Manex Goihenetxe (1973-1976), Martin Orbe (1976-1983), Baleren Bakaikoa (1983-1987), Inaki Irazabalbeitia (1987-1991), Kepa Altonaga (1991-1996), Mikel Aizpuru (1996-2000), Xabier Isasi (2000-2004), Aitzpea Leizaola (2004-2005), Lore Erriondo (2005-2010), Karmele Artetxe (2010-2014), Iñaki Alegria (2014-2018) eta Kepa Sarasola (2018-).

Publicacions

La UEU va publicar el seu primer llibre en 1977, des de llavors fins a 2018 ha publicat 419. En l'àmbit de l'edició de llibres, des del seu començament la UEU ha perseguit dos objectius: d'una banda, crear una infraestructura bibliogràfica, i per una altra, establir la terminologia i síntaxis de l'euskara a nivell universitari. La versió electrònica de la majoria dels més de 400 llibres dels publicats per la UEU són accessibles públicament a la seva biblioteca digital Buruxkak.

A més de llibres també publica revistes de caràcter acadèmic. En 2018 eren quatre les revistes: Uztaro, sobre ciències socials i creada en 1990; Aldiri, Arkitektura eta abar, sobre arquitectura i creada en 2009; Osagaiz, sobre ciències de la salut i creada en 2017; i finalment Kondaira, revista sobre història creada en 2003.

• 
  Revista Uztaro
• 
  Directors de la revista Uztaro: Gidor Bilbao yJokin Apalategi]]
• 
  Logo de la revista Aldiri

Títols propis i postgraus

Començant en 2001 i en col·laboració amb la Universitat del Pais Basc la UEU ha impartit 14 títols propis i postgraus, dels quals han sortit més de 240 persones titulades. En 2018 es van impartir dos; un sobre traducció i tecnologia i un altre sobre l'ús de les noves tecnologies a l'educació.

Cursos de formació

Des de 1973 la UEU ha impartit més de 1.800 cursos de formació a nivell universitari. En 2003 van començar a impartir-se cursos en línia. En 2013 va tenir lloc el primer curs MOOC (Introducció a la programació en Android / Android programazioaren hastapenak). Els cursos sempre han estat organitzats des de les seccions temàtiques de la UEU, que són les següents:

• Antropologia
• Teatre
• Arquitectura
• Art
• Bertsolarismo
• Economia
• Filosofia
• Física
• Glotodidáctica
• Història
• Lingüística
• Informàtica
• Traducció
• Periodisme
• Química
• Climatologia i Meteorologia
• Literatura
• Matemàtica
• Música
• Ciències Naturals
• Ciències de la Salut
• Pedagogia
• Sicología
• Sexologia
• Sociolingüística
• Sociologia
• Dret

Klaudio Harluxet (1984).

El físic Etxenike i el químic Bandrés (1983).

Curs sobre Wikidata en 2017

Congressos de professionals i acadèmics

Des de 1996 la UEU ha organitzat més de 30 congressos. Entre ells estan els següents:

• Informatikari Euskaldunen XI. Bilkurak. (Congrés d'informàtica)
• Glotodidaktika V. Topaketak (Trobades de Glotodidáctica)
• Natur Zientzietako III. Topaketak (Trobades de Ciències Naturals)
• Historialarien V. Topaketak. (Trobades d'Història)
• Matematikarien III. Topaketak. (Trobades de Matemàtiques)
• Osasun-zientzietako Ikertzaileen III. Topaketak. (Trobades de Ciències de la Salut)
• Hizkuntzalari Euskaldunen III. Topaketak. (Trobades de Lingüística)
• ''Arkitekturan, euskaraz?'' II. Topaketak. (Trobades d'Arquitectura)
• Psikologoen II.Topaketak. (Trobades de Psicólogía)
• Pedagogia I. Topaketak: nola lortu dezakegu Euskal Herrian eskola inklusiboa? (Trobades de Pedagogia. Com aconseguir una escueka inclusiva?)

• 
  Informatikarien Bilkura 1996
• 
  Informatikarien bilkura 2015 Robotika
• 
  2007ko Informatikarien Bilkura Web 2.0 hemen
• 
  Glotodidaktika-Topaketa 2018.
• 
  Natur Zientzien Topaketak, UEU2018
• 
  Osasun Zientzietako 3. Topaketak, UEU2018

Bases de dades i serveis d'Internet

La UEU porta anys creant projectes associats a les noves tecnologies per respondre a les necessitats formatives i per això s'han creat diversos projectes en aquest camp:

Base de dades sobre producció científica Inguma.

Inguma, base de dades sobre la producció de la comunitat científica basca

Inguma és una font d'informació sobretot el que s'ha produït de forma oral i escrita en llengua basca dins del món acadèmic des que en 1968 es comencessin a fixar les pautes que van conduir a la unificació del basc unificat.

En 2018 en total recollia la catalogació Hi ha documents tant escrits (llibres, articles, pròlegs, ressenyes, traduccions, edicions crítiques, projectes de recerca, tesis doctorals) com a orals (conferències, cursos, trobades, jornades, assignatures).

Xarxa social Artizarra per a professionals i recerca.

Buruxkak, biblioteca digital

La biblioteca digital de la UEU, Buruxkak, en 2018 recollia les versions digitals de 380 llibres de els 419 publicats per aquesta entitat.

Anotacions (Otarrea)

Otarrea és una recopilació de treballs, informes, anotacions, i altres tipus de documents universitaris per ser compartits de forma lliure amb llicència Creative Commons.

En 2018 contenia 941 documentu repartits per camps d'aquesta manera: Art i música (4), Humanitats (112), Ciències socials (333), Enginyeria i tecnologia (393), Ciències de la salut (19), Ciències aplicades (2) i Ciències (78).

Tesiker, tesis doctorals en basc

La base de dades Tesiker ofereix informació i accés a més de 450 tesi que han estat publicades en basc. Aquest servei web s'ofereix des del lloc del Govern Basc després d'haver estat recollit per la UEU.

Unibertsitatea.net, portal de la comunitat universitària

Portal Unibertsitatea.net

El portal universitari Unibertsitatea.net publica notícies sobre la comunitat universitària basca (entre unes altres inclou 140 entrevistes a joves investidores i investigadores, i 10 blogs (ekonomia, Processament del llenguatge, art, medi ambient...).

Iparrorratza, orientació per a l'accés a la universitat

El servei Iparrorratza ofereix un servei d'assessorament per a joves que van a entrar a la universitat, per ajudar-los en l'elecció dels estudis que cursaran.

Softkat, programari en basc

Softkat era un catàleg que recollia els diferents programes informàtics que es podien utilitzar en basc. va estar en funcionament des de l'any 2000 fins al 2013.

Ikasgela birtuala, aula virtual

Ikasgela birtuala és una plataforma basada en Moodle que serveix com a suport per a l'oferta en línia de la UEU.

Comunitat d'investigadors joves

La UEU ha promogut des de 2012 la creació d'una comunitat de joves investigadors amb l'objecte de promoure el coneixement i intercanvi multidisciplinari. Són tres les seves activitats més rellevants sota les següents:

Congrés Ikergazte

Congrés Ikergazte

Aquest congrés s'organitza bienalmente des de 2015. Sempre ha reunit més de 200 participants i en ells s'han presentat més de 140 articles.

Concurs Txiotesia

Amb el mateix objectiu de fomentar el mutu coneixement des de 2012 s'ha organitzat bienalmente aquest concurs. Els participants descriuen el seu treball de tesi doctoral en tan sols 6 tuits.

Entrevistes al portal web

El portal unibertsitatea.net ha entrevistat a més de 120 investigadors i investigadores.

Premis i distincions

• L'any 2014 la UEU va rebre el premi de Mereixement en la Divulgació Científica CAF-Elhuyar atorgat per la Fundació Elhuyar. pels mèrits acumulats en socialització de la ciència i la tecnologia.

Vegeu també

• Universitat Catalana d'estiu

Categoria:Universitats del País Basc