Usuari:Kurruskutuputxu/Outer Wilds
Outer Wilds (Salvatges Exteriors en Català) és un joc independent d'acció-aventura desenvolupat per Mobius Digital i publicat per Annapurna Interactive. Es llançà per Windows, Xbox One i PlayStation 4 el 28 de març del 2019, amb un port per a Nintendo Switch planejat en un futur. El joc ofereix al jugador l'exploració d'un sistema solar en un bucle temporal de 22 minuts, acabat per el col·lapse del sol en una supernova. Aquest bucle va sent repetit pel jugador, guanyat a cada iteració coneixement sobre l'entorn que l'envolta, permetent-li resoldre trencaclosques i superar obstacles que abans no podia. Outer Wilds ha esdevingut un èxit de crítica i popular, guanyant el premi al joc de l'any entre molts altres. Una expansió, Echoes of the Eye (Els Ecos de l'Ull en Català) es va llençar el 28 de setembre de 2021
Jugabilitat[modifica]
Outer Wilds ens posa en la pell d'un alienígena del planeta Caliu (Lumbre/Timber Heart) preparat per explorar el seu sistema solar atrapat en un bucle de 22 minuts, tornant a començar cada vegada que la seva estrella col·lapsa en una supernova.[1] El jugador és l'únic individu conscient que el món està atrapat en un bucle temporal, recordant tots els altres bucles que ha viscut, fent que l'objectiu del joc sigui descobrir el perquè estem atrapats en aquest bucle tot explorant les ruines d'una antiga civilització anomenada Nomai, que sembla que poden tenir a veure amb el mateix bucle.[2]
La jugabilitat es basa doncs en l'obtenció d'informació, ja que aquesta no es perd entre bucles. La nostra nau espacial conté un registre de tot el que el jugador va descobrint, representant la memòria del nostre personatge recordant tots els bucles que ha viscut. Per exemple, el primer bucle que el jugador juga, no pot accedir a la plataforma de la nau espacial, ja que no té el codis de llançament d'aquesta. Un cop els ha obtingut, els codis son els mateixos per tots els bucles, així que el jugador no té la necessitat de buscar-los un altre cop, ja que el joc els introduirà automàticament.[3]
La premissa central del joc és exploració: com més informació tingui el jugador sobre la civilització Nomai, anirà aprenent progressivament com superar tots els obstacles. Tècnicament és possible arribar al final del joc en un sol bucle, sent l'únic requisit recollir els codis de llançament de la nau espacial. Tanmateix, moltes àrees estan protegides per trencaclosques lògics on la solució rau a saber quelcom més dels Nomai, ja que ens manca el coneixement necessari per superar el trencaclosques.
Hi ha zones del mapa que només són accessibles en un moment del bucle temporal, o zones que canvien visiblement a mesura que passa el temps. El jugador pot endormiscar-se a una foguera per deixar passar el temps i anar en el moment al lloc adequat, i sinó, és qüestió de deixar-se morir per tornar al principi del bucle.
El personatge controlat té salut, i el seu vestit espacial monitoritza els nivells d'aire i de combustible per fer servir una motxilla propulsora, que li permet desplaçar-se aèriament o enfilar-se per llocs inaccessibles. També disposa d'un explorador que emet llum, permet fer fotografies i determina l'estabilitat del terreny i un senyaloscopi, aparell que detecta ones de ràdio. El senyaloscopi és de les principals maneres de guiar el jugador, ja que li permet localitzar altres membres d'Outer Wilds amb qui parlar i ubicar objectes un cop en sap la freqüència. Es dispose de tots aquests ginys des del principi de la partida, i no hi ha cap millora en tot el joc. Si el jugador mor abans de que s'acabi el bucle, reapareix a Caliu altra vegada.
Trama[modifica]
El jugador controla a un alienígena, darrer membre del Outer Wilds Ventures, el programa espacial amb objectiu d'explorar el sistema solar. Abans del seu primer enlairament, el jugador es vincula amb una misteriosa estatua Nomai, la civilització que precedeix la dels nostres protagonistes al sistema solar i que l'atrapa en un bucle temporal. Cada bucle s'acaba quan el sol es torna supernova (22 minuts) o quan el jugador mor.
El jugador descobreix visitant el sistema solar, que els Nomai estaven obsessionats en trobar "L'Ull de l'Univers", un planeta seguint les lleis de la mecànica quàntica macroscòpica més vell que l'univers existent. L'Ull s'havia mantingut ocult durant temps, però els Nomai van detectar-ne la persència durant uns breus instants des d'un altre sistema solar i es van teletransportar al sistema solar, quedant encallats a Espinafosca (Dark Brambel) i escapant-ne amb tres càpsules d'emergència, que són les que el jugador troba pel sistema solar.
Tot i ser al sistema solar, els Nomai ja no rebien la senyal de "L'Ull de l'Univers", així que van dissenyar un canó orbital que llança una sonda per trobar l'Ull visualment, però al ser un objecte quàntic, la probabilitat de trobar-lo és infinitessimalment petita. Per solventar-ho, creen el Projecte Bessó Cendra (Proyecto Gemelo Ceniza) per crear el bucle temporal per poder llançar la sonda al principi i enviar les dades al passat a través d'una parella forat negre-forat blanc i així poder-la llençar infinitament al principi de cada bucle, esperant que en algun moment la sonda trobi l'ull. Per poder crear el bucle temporal, necesitaven quantitats d'energia descomunals, que van intentar obtenir induint l'estrella del sistema solar en una supernova, experiment que va fracassar i no van poder posar mai el projecte en funcionament ja que es van extingir per l'entrada d'un meteorit al sistema solar, que va alliberar matèria fantasmal per tot el sistema solar, matant a tota criatura viva a la superfície dels planetes excepte l'espècie alienígena del jugador, que encara no havia evolucionat i rondava les coves del seu planeta natal.
Anys després, quan el sol col·lapsa en una supernova, projecte Bessó Cendra s'activa i funciona, creant el bucle temporal. Si el jugador troba l'estació espacial des d'on es llença la sonda, pot trobar les coordenades de "L'Ull de l'Univers" i si disposa d'un nucli de distorsió i una nau Nomai, pot viatjar i entrar a l'Ull. Allà descobreixen que l'univers està morint i no queden quasi estrelles vives. Un cop dins l'Ull, el jugador es troba versions quàntiques dels membres del Outer Wilds Ventures i junts creen un nou Big Bang donant llum a un nou univers amb les restes de l'anterior. El final mostra com, 14.3 mil milions d'anys més tard, hi ha nova vida en un univers diferent.
Temes i Interpretacions[modifica]
En conseqüència del gran èxit de públic que va ser Outer Wilds, els internautes i premsa especialitzada no van trigar a publicar interpretacions del videojoc, paral·lelismes amb certs esdeveniments i els temes que tracta. La interpretació més estesa és el no haver de tenir por a quelcom inevitable ni al desconegut, tenir curiositat. Aquesta hipòtesi s'ha reafirmat amb el llançament del DLC recolzades per la raça dels estrangers, que van amagar l'Ull tot i saber que era l'única manera de que la vida seguís existint, en els Nomai en perseguir i venerar la veritat de l'Ull tot i no entendre-la, només per simple curiositat; i en el jugador, que tot i saber què hi ha darrera acaba el joc renovant l'univers i permetent que el cicle continuii [REF1].
La interpretació més directa del bucle temporal és preguntar-se "quin sentit trobem a al viure si al final tot acabarà?", pregunta semblant a la cerca del sentit de la vida existencialista. Segons el joc, la resposta és que en sí mateix estar vius i poder contemplar el que ens envolta és fascinant i altament improbable; tot i la inevitable mort de l'univers, res ens impedeix gaudir, fer una foguera i cantar mentres el món s'acaba. [REF6]
També es pot argumentar que el joc representa la subjectivitat posthumanista i el transhumanista en les dues races principals del joc, la del protagonista amb el posthumanisme i la dels Nomai amb el transhumanisme en un moment de crisi. El "Hearthians" estan en harmonia amb la naturalesa (les naus espacials estan fetes de fusta, el sistema de respiració són arbres directament) i no són un amb la tecnologia per ser millors, només l'utilitzen sense perdre l'essència (el vestit espacial te'l pots posar i treure a voluntat i la interfície del videojoc és minimalista sense ell, però més extensa quan el portes posat) mentres que els Nomai, obsessionats amb trobar respostes, dominen tota la tecnologia necessària, disposats a arribar de fer explotar el sol per donar energia als seus projectes.
Durant el final del joc, el protagonista esdevé un individuu èticament posthumà ja que no li importa sacrificar-se per aconseguir el benestar de totes les races futures d'un nou univers i de la seva comunitat, en compte de gaudir d'una immortalitat transhumanista (el bucle de 22 minuts) quan res l'obliga a fer-ho. [REF5]
Desenvolupament[modifica]
Outer Wilds va començar com el projecte de final de màster d'Alex Bechum, al departament de contingut interactiu i videojocs de l'Universitat del Sud de Califòrnia de com un projecte amb l'aspiració ser un llançament comercial. Aquest va començar-se a finals de 2012 com a treball final de l'assignatura "Advanced Game Project", i el va reprendre com a treball de final de màster.
La inspiració original del joc segons Bechaum era recrear la missió Apollo 13 i el sentiment d'exploració de 2001: Una Odisea de l'Espai en un entorn incontrolable fent un joc de món obert sense objectius concrets, on només l'exploració i el coneixement satisfessin les preguntes del jugador sense que aquest se sentís perdut en cap moment. Bechaum s'inspirà en els NPC (personatges no jugables) de The Legend of Zelda: The Wind Waker, que expliquen llegendes sobre terres llunyanes per instigar al jugador a anar-hi i explorar-les ell mateix. També hi ha una forta influència dels focs a terra, reflectant l'interès de Bechaum en el senderisme i recordar-li al jugador que es troba lluny de casa i sol a la galàxia. Encara que els periodistes hagin comparat la mecànica del bucle temporal al The Legend of Zelda: Majora's Mask, Beachum matisa que a Outer Wilds el bucle temporal està per "permetre la creació de grans sistemes dinàmics" variables en el temps, mentres que a Zelda Majora's Mask hi són per "jugar amb la casualitat".
L'equip de desenvolupament original eren estudiants del Laguna College of Art Design i de l'Universitat del Sud de Califòrnia, l'Atlantic University College. Van començar a treballar amb "prototips de paper" i "sessions de Jocs de taula de rol" per crear la narrativa, van usar l'entorn Unity3D pel propi joc paral·lelament a una Aventura conversacional en Processing per comprovar la narrativa. Després de graduar-se, el projecte es va desenvolupar contractant treballadors a jornada completa per fer un llançament comercial del producte, amb Bechaum com a director creatiu i l'actor japonès Masi Oka que ja tenia certa experiència com a programador i dissenyador d'efectes especials en pel·lícules (per exemple, les preqüeles de La guerra de les galàxies)[ref video]. Oka al veure la demo d'Outer Wilds en una jornada de portes obertes a la USC, va decidir contractat a tot l'equip sencer per aconseguir llençar el joc, fundant Moebius Games en el procés. Outer Wilds va ser el primer joc de la plataforma de micromecenatge online Fig, llançat a l'agost de 2015. Una versió alpha va ser llençada gratuïtament a la pàgina web de Moebius Games al 2015.
Al 2015, Annapurna Interactive va contactar l'equip per publicar Outer Wilds, fet que va fer virar el pla original de la campanya de Fig de polir el projecte de final de master fet fins ara de Beachum en un any a canviar gran part de l'apartat artístic i afegir molta més història. Tot i ser les diferències amb la versió alpha molt significatives, els planetes ja estaven dissenyats tal i com els hem vist al projecte final. [ref video] Al 2018 Moebius va anunciar el suport d'Annapurna Interactive i que el joc sortiria també a Xbox One i al Xbox Game Pass. Al desembre del 2018 s'anuncià un retràs del llançament del joc al 2019. Més tard, Mobius va signar un contracte amb Epic Games Store per una exclusivitat temporal a la seva plataforma, generant controvèrsia ja que a la campanya de Fig, es va prometre un llançament a Steam, però Mobius va garantir les claus als usuaris que els va demanar. Aquest contracte va perjudicar però als usuaris de Linux, ja que Epic Games no està desenvolupada per Linux, deixant-los sense cap opció per jugar al joc.
Outer Wilds es va llançar al PC el 28 de Març de 2019, i per a Xbox One el 29 del mateix mes. Posteriorment es va llançar per a PlayStation 4 al 15 d'octubre del 2019 i el llançament a Steam el 18 de Juny del 2020. També es llançà una versió física per a PlayStation 4 distrbuida per Limited Run Games durant el 2020. Està programat un port per a Nintendo Switch, tot i que s'ha retrassat indefinidament. També es va anunciar el DLC Echoes of the Eye al Summer Game Fest de 2021 amb un tràiler i la data que es va acabar llançant, el 28 de setembre d'aquell mateix any. [falta font game fest]
Implementació[modifica]
Outer Wilds porta a l'extrem els sistemes que conformen el joc fins a les últimes conseqüències, en consonància a les següents dues filosofies: "veritat en els sistemes" i que proporicionar l'experència que "no és un joc centrat en el jugador, sinó centrat en el món". La primera, seguida pels dos líders d'enginyeria del projecte Logan Ver Hoer i Jeffry Yu, transforma el món en un lloc creïble, coherent i que no se salta les seves normes; la segona, seguida per tot l'equip de disseny, aconsegueix que et sentis navegant un sistema real, al que no li importa si ets on has de ser, ell segueix les seves rutines. Al ser un joc que parla d'aconseguir la veritat sobre un enigma, l'equip volia implementar aquesta filosofia al disseny de manera que no hi hagués res estàtic ni enganyant al jugador sobre les lleis que regeixen el joc.
El sistema solar no és estàtic ni amb trajectòries predeterminades, sinó que es simula en temps real l'atracció gravitacional de tots els elements entre tots els altres com en un sistema real. Si es deixés el sistema córrer indefinidament, els planetes escaparien l'atracció solar ja que no estan en una trajectòria predeterminada. Cada planeta tampoc és pla, com acostuma ser el desenvolupament comú de videojocs, sinó que són esferes per poder interactuar correctament amb la gravetat, portant això a problemes com curvatures diferents segons la distància al centre del planeta o que tots els elements s'han de modelitzar en coordenades polars (no en cartesianes com és comú), element que els motors gràfics no acostumen a estar preparats o a no tenir-ne bastantes eines. De la mateixa manera que les interaccions no són fictícies, tampoc ho són les deformacions de la llum en les singularitats i forats negres programades segons les lleis físiques que les regeixen, i igualment amb les trajectòries d'acceleració de diversos objectes, que són calculades pel joc en tot moment.
Per reduir la gran càrrega computacional que això representa, els planetes són substituïts per versions de baix detall que només mantenen les col·lisions pel joc anar simulant mentre el jugador no hi és aprop. De la mateixa manera, el joc té en compte on es troben els artefactes del jugador en tot moment, és a dir, s'està calculant en temps real quines forces afecten a la nau del jugador en tot moment encara que aquest no hi estigui a la vora, cosa que permet fer que si hi ha un impacte amb ella, descriuen els danys amb total certesa.
Al ser el jugador el centre de coordenades del món en tot moment, saltar a Outer Wilds implica aplicar una força oposada a tots els elements del sistema solar, de la mateixa manera que ells te la apliquen a tu, de manera anàloga a la realitat seguint la segona llei de newton. Al capdavall però, no és una representació completament fidedigne d'un sistema solar, ja que al ser planetes tan massius tan aprop els uns dels altres, no segueix exactament la inversa al quadrat de la distància de la llei de la gravitació universal, sinó que segueix una relació lineal.
Recepció[modifica]
| Anàlisi | |
|---|---|
| Anàlisis d'agregadors | |
| Agregador | Puntuació |
| Metacritic | PC: 85/100[4] XONE: 85/100[5] PS4: 82/100[6] |
| Resultats anàlisis | |
| Publicació | Puntuació |
| Edge | 9/10 [7] |
| Game Informer | 7.75/10[8] |
| Game Revolution |  
|
| GameSpot | 9/10[10] |
| IGN | 8.4/10[11] |
| Official PlayStation Magazine (UK) | 9/10 |
| Official Xbox Magazine (UK) | 8/10 |
| PC Gamer US | 89/100[12] |
Outer Wilds va rebre ressenyes "generalment favorables"
- ↑ Faulkner, Jason. «Outer Wilds Review: Out of this world». Game Revolution, May 29, 2019. [Consulta: May 29, 2019].
- ↑ Walker, Austin. «'Outer Wilds' Is a Captivating Sci-Fi Mystery About the End of the World». Vice, May 29, 2019. [Consulta: May 29, 2019].
- ↑ Hudson, Laura. «You have 20 minutes before the sun blows up». Boing Boing, March 18, 2015. [Consulta: September 4, 2015].
- ↑ «Outer Wilds for PC Reviews». Metacritic. CBS Interactive. [Consulta: June 20, 2019].
- ↑ «Outer Wilds for Xbox One Reviews». Metacritic. CBS Interactive. [Consulta: July 4, 2019].
- ↑ «Outer Wilds for PlayStation 4 Reviews». Metacritic. CBS Interactive. [Consulta: April 6, 2020].
- ↑ «Outer Wilds». Edge (334) (Future). August 2019: 116–117.
- ↑ Gwaltney, Javy (June 3, 2019). «Outer Wilds Review | Out of this world». Game Informer.
- ↑ Faulkner, Jason. «Outer Wilds Review - Wonder And Frustration Intertwined». GameRevolution, May 29, 2019. [Consulta: April 25, 2020].
- ↑ Barbosa, Alessandro. «Outer Wilds Review - One small step», June 8, 2019. [Consulta: April 25, 2020].
- ↑ Epstein, Mike. «Outer Wilds Review». IGN, May 31, 2019. [Consulta: April 25, 2020].
- ↑ Savage, Phil. «OUTER WILDS REVIEW». PC Gamer, 31-05-2019. [Consulta: 1r juny 2021].