Usuari:Lcllbo12/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Trajectòria artística[modifica]

El primer disc d'Eduard Iniesta fou Quatre de cors publicat l'any 1999, amb la col·laboració de l'artista catalana Núria Piferrer, coneguda artísticament com Névoa, que cantà i feu segones veus al treball. L'àlbum és instrumental, excepte quan canta la cantant. L'estil del disc és folk mediterrani amb tocs jazzístics. Eduard Iniesta interpretà els nou temes l'àlbum amb guitarres de tot tipus com acústic, folklore mediterrani i clàssic. [1]

Fins l'any 2006 publicà el seu segon treball, Andròmines. Guanyà el "Millor disc de folk" dels Premis Enderrock al mateix any. [2]El disc és d'estil folk mediterrani, especialment grec i alguns temes, àrab i world music, amb alguns temes melòdics. El disc està compost per tretze temes, gairebé la majoria cantats per Sandra Ortega, alguns per l'Iniesta. També són interpretats per un cor d'instruments de corda de folklore. Les lletres foren escrites a duo per Eduard Iniesta i el seu germà petit, Xavier, que a partir d'aquest àlbum, serà un habitual lletrista de l'artista. Hi ha un tema que la lletra és escrita per Josep Palau i Fabré i Eduard. [3]

L'any 2008, composà diferents discos. El tercer disc fou Secrets guardats (2008), cantat per onze músics del domini lingüístic. Foren, per ordre del disc, Marc Parrot, Marina Rossell, Feliu Ventura, Franca Masu, Miquela Lladó, Lídia Pujol, Xavi Garcia, Rosa Zaragoza, Sandra Ortega i Jordi Fàbregas i Lili. al penúltim tema. L'últim tema és instrumental, amb cors de veus dels cantants, inclòs Iniesta. És un disc que la temàtica gira a l'optisme contra la depressió, la tristesa, etc.[4] L'estil musical és de sons folks mediterranis, especial de Grècia i Orient Mitjà, i sons de world music, com també alguns temes tenen tocs jazzístics i música pop. Al mateix any, produí el seu quart disc, Ma, me, mi... Mozart. [5] El treball és un conjunt de vint-i-unes peces de Mozart, arranjades per l'artista. Aquest disc, interpretat per un cor de músics d'instruments acústics i mediterranis, juntament amb Iniesta als instruments de corda dedicat al públic familiar, sobretot als nens per apropar la música clàssica.

L'any 2010, sortí el seu cinquè disc, Nítid, és segon treball conceptal que gira sobre la nit, amb estil que va del world music al pop. Són dotze temes cantats per Eduard Iniesta, excepte el primer que és instrumental. L'estil fluctua entre el folk mediterrani, amb tocs jazzístics i word music. En alguns temes puntualment incorpora ritmes llatins i algun toc experimental. [6]

A l'any 2011, edità el disc conceptual El set pecats capitals, un treball instrumental amb sons folk mediterrani, llatins, jazz, excepte el tema "Avarícia", cantat per Iniesta. [7] Fou presentat en directe i guanyà als premis BarnaSants d'aquest any al millor concert. [8] Alhora, aparegué en setè disc, Canigó, que fou un treball composat i interpretat per l'artista sobre la famosa obra de Jacint Verdaguer, poemes dels quals foren recitats per l'actor Lluís Soler. Al mateix any, col·laborà amb Marina Rossell a l'any 2011 com arranjador, productor musical i intèrpret amb l'artista amb el disc Marina Rossell canta Moustaki , que guanyà el Premi Joan Trayter a la millor producció musical. [9]

A l'any 2012, l'Orquestra de Cambra Catalana encarregà a Eduard Iniesta una obra, El gos solitari de Mozart, el seu vuitè disc. És una obra amb l'orquestra que li encarregà el projecte i amb la cantant lírica Inés Moraleda. Els temes són poemes de Joan Margarit. [10]És una obra conceptual sobre la llegenda del gos que acompanyà al fèretre de Mozart, amb una temàtica que gira sobre la fidelitat i l'amor. [11] L'estil musical versa entre els sons mediterrani i música clàssica.

A l'any 2013 edità el seu disc Escampa la boira, amb aires de música anglosaxona i urbà i un rerafons temàtic esperançador davant les adversitats. [12]

Tres anys més tard, a 2016, edità el desè disc, La casa de mi mateix, que fou nomenat als premis Enderrock 2017. [13]

L'any 2017 creà el projecte educatiu musical Big Bang Beethoven, que fou un llibre-cd escrit per Gemma Canadell i els arranjaments musicals de les vint-i-dos temes del compositor. [14] També composà l'obra Els colors del mar amb lletra de Piti Español i interpretat un cor de veus blanques, que després s'anomenaren el Cor Infantil d'Amics de la Unió de Granollers i la cantant Gemma Humet, i interpretat per un cor de cambra. [15] La composició és un viatge musical pel Mediterrani com sons grecs, turcs, algueresos, etc. L'obra fou enregistrada en DVD de l'actuació al Teatre Auditori de Granollers. [16]

A l'any 2019 edità el següent disc anomenat White hole. És un recull de onze temes que tenen un estil mediterrani amb tocs pop, jazzícs, aires flamencs en alguns temes i tocs experimentals electrònics. [17] Cantat la major part en català i alguns temes en castellà, alguns són instrumentals, hi ha una versió en anglès del famós tema "Eye in the sky" del projecte musical The Alan Parson Project. També, l'últim tema és gravat en directe. Alhora, hi ha un poema d’Enric Casasses, "Pertanyo a la llibertat". Col·laboraren al disc Marco Mezquida al piano o Andrea Motis a la veu i trompeta.

L'any 2021 fou un any important per a la carrera musical d'Eduard Iniesta, perquè edità un disc anomenat Trajecte animal, que tocà amb estil roquer per primera vegada. És un disc format per nou temes interpretats per una banda de rock. Està a la veu, les guitarres acústiques i elèctriques Eduard; a les lletres a duo amb Iniesta, veus i harmònica, el seu germà Xavier; al baix, Cristina Membrive (tocà amb artistes internacionals com Antony and the Jonhsons, John Cale o Kiko Veneno) [18];a la bateria, Àlex Tenas (antic bateria de Jarabe de Palo), i als teclats, Gerard Nieto. El disc és un recorregut vital que va dels seus inicis musicals, records d'infantesa, temes amorosos, etc. L'estil és proper al blues-rock com J. J. Cale.

Discografia[modifica]

Discos en solitari[modifica]

  • Quatre de cors (1999)
  • Andròmines (2006)
  • Secrets guardats (2008)
  • Ma, me, mi... Mozart (2008)
  • Nítid (2010)
  • Els sets pecats capitals (2011)
  • Canigó (2011)
  • El gos solitari de Mozart (2012)
  • Escampa la boira (2013)
  • La casa de mi mateix (2016)
  • Big, Bang Beethoven (2017)
  • White hole (2019)
  • Trajecte animal (2021)

DVD[modifica]

  • Els colors del mar (2017)

Discos amb altres artistes[modifica]

Névoa[modifica]
  • Fados i fades (2000) [19]
  • Mar de fados (2002) [20]
  • Fado distraído (2004) [21]
Rosa Zaragoza[modifica]
  • Terra de jueus (2007) [22]
  • La danza del alma (2008) [23]
  • A la luz de la risa de las mujeres (2011) [24]
  • Pura, senzilla com Abigail (2019) [25]
Marina Rossell[modifica]
  • Gran teatre del Liceu (2008) [26]
  • Marina Rossell canta Moustaki (2011)
Núria Candela[modifica]
  • Núria Candela diu Joan Vinyoli (2009) [27]






  1. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 8 març 2022].
  2. ↑ «Premis Enderrock 2007 PREMIS ENDERROCK DE LA CRÍTICA - Descargar PDF Gratis» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 març 2022].
  3. ↑ Enderrock.cat. «Eduard Iniesta - Andròmines | Enderrock.cat». [Consulta: 13 març 2022].
  4. ↑ «Eduard Iniesta». [Consulta: 14 març 2022].
  5. ↑ «MA, ME, MI....MOZART!». [Consulta: 14 març 2022].
  6. ↑ Casas Castañé, Marta «“Jo també puc”. Els referents d’èxit poden promoure l’èxit educatiu de l’alumnat d’origen immigrat?». Pedagogia i Treball Social, 3, 2, 01-06-2015, pàg. 44. DOI: 10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22176. ISSN: 2013-9063.
  7. ↑ «Eduard Iniesta | Els set pecats -» (en castellà), 14-09-2011. [Consulta: 16 març 2022].
  8. ↑ Press, Europa. «Eduard Iniesta, Joan Isaac y Enric Hernàez, premios BarnaSants 2011 a los mejores conciertos», 13-04-2011. [Consulta: 16 març 2022].
  9. ↑ Enderrock.cat. «Marina Rossell canta Moustaki al Palau | Enderrock.cat». [Consulta: 13 març 2022].
  10. ↑ Enderrock.cat. «Eduard Iniesta - El gos solitari de Mozart | Enderrock.cat». [Consulta: 17 març 2022].
  11. ↑ «L’Orquestra de Cambra Catalana estrena ‘El gos solitari de Mozart’ d’Eduard Iniesta», 08-11-2012. [Consulta: 17 març 2022].
  12. ↑ Enderrock.cat. «Eduard Iniesta - Escampa la boira | Enderrock.cat». [Consulta: 17 març 2022].
  13. ↑ «Poetes clàssics catalans musicats al cicle Paraules al Claustre de Vilafranca», 09-07-2018. [Consulta: 13 març 2022].
  14. ↑ «Big Bang Beethoven | El Culturista». [Consulta: 17 març 2022].
  15. ↑ «ELS COLORS DEL MAR. EL MEDITERRANI D'EDUARD INIESTA. VEUS-COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ». [Consulta: 17 març 2022].
  16. ↑ Mediterrània, Sons de la. «Sons de la Mediterrània : Eduard Iniesta i el cor Veus pinten els colors del mar». [Consulta: 17 març 2022].
  17. ↑ «Eduard Iniesta - White Hole». [Consulta: 18 març 2022].
  18. ↑ «Currículum» (en castellà), 10-02-2022. [Consulta: 18 març 2022].
  19. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 19 març 2022].
  20. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 19 març 2022].
  21. ↑ «datos.bne.es» (en castellà). [Consulta: 19 març 2022].
  22. ↑ «rosa zaragoza».
  23. ↑ «rosa zaragoza».
  24. ↑ «Comedia Comunicación & Media · A la luz de la risa de las mujeres (Rosa Zaragoza) · MÚSICA». [Consulta: 19 març 2022].
  25. ↑ ««Pura i senzilla com Abigail», los cantos hebreos de Rosa Zaragoza». [Consulta: 19 març 2022].
  26. ↑ «marina rossell».
  27. ↑ «“Abril, el més cruel dels mesos”», 05-04-2014. [Consulta: 19 març 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lcllbo12/proves&oldid=29725786»