Usuari:Mcapdevila/Anell de l'humor
Un anell de l'humor és un anell fet d'elements termocromàtics, com el cristall líquid. L'anell canvia de color segons la temperatura corporal de la persona que el porta posat, i es considera un indicador de l'estat emocional.
Funcionament[modifica]
Un anell de l'humor és un termòmetre de cristall líquid amb forma d'anell. Els anells se solen adornar amb gemmas falses (normalment fetes de quars o de vidre) que contenen el cristall líquid termocromàtic al seu interior o en una petita capa a la superfície. Els canvis en la temperatura fan que el vidre reflecteixi diferents longituds d'ona que provoquen els canvis de color. El vidre líquid que s'utilitza en els anells de l'humor sol reaccionar mostrant un color "neutral" davant la temperatura mitjana del cos humà (37 ºC).
La teoria sobre que l'anell indica l'humor de la persona que el porta es basa en la fluctuació de la temperatura corporal en funció de l'estat emocional. La temperatura del cos humà varia lleugerament (menys d'1 ºC) quan es produeixen els cicles menstruals o ritmes circadiaris i quan el cos lluita contra una infecció. Tanmateix, l'anell sol ser més vulnerable a les variacions de la temperatura ambient que a la temperatura corporal de la persona.
Història[modifica]
L'anell d'humor va ser inventat el 1975 per dos inventors de Nova York, Josh Reynolds i Maris Ambats, que van unir cristalls líquids amb pedres de quars en anells.[1] En un principi es van vendre al detall a 45 dòlars per un encast platejat i 250 dòlars per daurat, i van ser venuts per primera vegada a Bonwit Teller.[2] Es tornaren ràpidament una moda en la dècada del 1970.[3]
Referències[modifica]
- ↑ "Mood Ring Monitors Your State of Mind," Chicago Tribune, 8 d'octubre de 1975, C1, "Ring Buyers Warm Up to Quartz Jewelry That Is Said to Reflect Their Emotions," Wall Street Journal, 14 d'octubre de 1975, p. 16; i "A Ring Around the Mood Market," The Washington Post, 24 de novembre de 1975, B9. (anglès)
- ↑ Chicago Tribune, 8 octubre 1975
- ↑ Wall Street Journal, 14 de octubre de 1975; Washington Post, 24 de novembre de 1975.
Vegeu també[modifica]