Usuari:Mcapdevila/Antonio de Morga
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Antonio de Morga Sánchez Garay (Sevilla, 29 de novembre de 1559 - Quito, 21 de juliol de 1636) va ser un advocat i funcionari colonial d'alta graduació a Filipines, Virregnat de Nova Espanya i el Perú. Conegut també per la seva faceta com a historiador, va publicar el llibre Successos de les illes filipines en 1609, un dels treballs més importants sobre la primera època de la història de la colonització espanyola de les Filipines. Antoni de Morga a més va comandar una flota espanyola en una batalla naval contra pirates holandesos a les Filipines, el 1600.
Educació[modifica]
Va ser alumne del Col·legi d'Osuna, on es va graduar de Batxiller en 1574. El 1578 va aconseguir un doctorat en lleis i després ensenyar breument a Osuna va tornar a Salamanca per estudiar lleis civils.
Funcionari del Govern a Espanya[modifica]
En 1580 va començar a servir en el govern del rei Felip III com a advocat. En 1582, sent Alcalde entregador de la Mesta, va contreure matrimoni amb Juana de Briviesca i Muñatones, filla del Corregidor d'Ecija, qui li va donar 16 fills, encara que molts dels quals van morir de petits. En 1582 va començar a treballar també com a Auditor General de les Galeres d'Espanya, càrrec en el qual va romandre alguns anys fins que el 1593 va ser ascendit a Tinent Governador de les Illes Filipines amb l'encàrrec d'establir la nova Audiència.
Funcionari del Govern a Filipines[modifica]
El 1593 va ser enviat a Manila com a tinent governador de les Filipines, la segona posició amb més poder a la colònia, després de la de governador general. Va arribar a Manila l'11 de juny de 1595, des Acapulco, en la Nova Espanya. En 1598 va dimitir com a tinent governador per assumir el càrrec de «oïdor», o jutge, en la recentment restablerta Audiència de Manila.
Mentre estava estacionat a Manila, de Morga observar i escriure sobre les moltes mercaderies importades de la Dinastia Ming a la China. Crida l'atenció, però, que només esmenta la porcellana en una ocasió, tot i que en aquest temps era l'article d'exportació més nombrós, que juntament amb la seda, s'exportava a Europa.[1] Altres de les mercaderies que Antonio de Morga esmentava incloïen:
| « | almesc, benjuí i ivori; ornaments, tapisseries d'estovalles, catifes brodades en vellut ... aljofara i robins, safirs i vidres; lavabos de metall, calderes de coure i potes del ferro colat ... conserves fetes de taronja, préssec, peres, nou mòlta moscada, gingebre i altres fruites de la China.[2] | » |
De Morga també va esmentar les innombrables «rareses que, si referís totes, mai acabaria d'escriure, ni tindria suficient paper per a això».[1]
En 1600 el governador Francisco de Tello de Guzmán va triar a De Morga per equipar una flota a Cavite per atacar els corsaris holandesos que sota el comandament d'Olivier van Noort atacaven els vaixells que entraven al port de Manila. Encara Morga havia tingut certa experiència militar com a comandant d'una flota espanyola prèviament i com a tinent general a les Filipines per alguns anys, mai havia estat en primera línia de combat.
La batalla que va sobrevenir va ser molt intensa, amb nombroses baixes de cada costat. La nau de De Morga va començar a fer aigua i es va anar enfonsant lentament sense arribar a les costes. Molts van morir però Morga es va salvar nedant durant quatre hores, portant l'estendard neerlandès amb ell, fins que va aconseguir arribar a una petita illa abandonada. La victòria final va ser dels espanyols, que tot i perdre una nau i patir nombroses baixes (prop de 350 homes) van poder allunyar el perill neerlandès de les costes filipines.
A Nova Espanya i Perú[modifica]
En 10 juliol 1603 va partir de Manila, al comandament de les naus que navegaven aquest any cap a Nova Espanya. En 1603 va ser designat alcalde del Crim de l'Audiència de Mèxic. En aquesta capital va servir en les ocupacions d'Auditor i Assessor del Lloctinent en les matèries de Guerra i de Consultor del Sant Ofici. El Consell d'Índies li va confiar la visita i compte de propis de la ciutat i el Consell de Castella la visita i administració de l'estat del Marquès de la Vall.
El 1606 va morir la seva dona, i no va ser fins tres anys després que va contraure segon matrimoni amb Catalina d'Alcega. En 1614 va passar a la Presidència de l'Audiència de Quito. De Morga era «un funcionari molt intel·ligent i preparat. Coneixia la llei i sabia fer-la complir, però tenia la suficient imaginació per no ser el seu esclau i enfocava els problemes en forma original ».
En el principal es va interessar en la construcció de camins i habilitació de ports, en l'ampliació dels mercats i la defensa dels territoris costaners del regne. Va voler unir Ibarra i Sant Matheo, Quito i Badia de Caráquez, Cali i Buenaventura. Va fundar la ciutat de Sant Antoni de Morga de la Badia de Caráquez, així cridada en el seu honor i que a més era port de mar per estar a la desembocadura del riu Chone en una badia molt profunda.
També va dictar instruccions per millorar els treballs en els Obrajes de l'Audiència i va restaurar els que funcionaven a Otavalo i en Peguche. Després s'aplicaria el seu pla en altres obrajes amb iguals benèfics resultats. El 1622 va autoritzar la fundació de la Universitat jesuïta de Sant Gregori a Quito. El 24 va ajudar a la defensa de Guayaquil contra els pirates holandesos comandats per Jacobo L'Heremite.
Entre els seus defectes es trobaven que era jugador i faldiller, i com li agradava parlar de les seves conquestes, en algunes ocasions es provocaven escàndols que la seva esposa dissimulava perquè era complaent i liberal en extrem, a l'una de jugadora de cartes, la qual cosa era pres com una cosa veritablement escandalós.
En 1625 De Morga va ser investigat per corrupció. El van arrestar, però el 18 setembre 1627 va ser declarat innocent i les seves oficines li van ser restaurades. A excepció d'aquest període, De Morga ostentar la posició de president de l'Audiència de Quito des de 1615 fins a l'any de la seva mort en 1636.
Successos de les Illes Filipines[modifica]
El 1606 De Morga va editar els Successos de les Illes Filipines , que va dedicar al seu protector el Duc d'Uceda, a qui li va enviar un valuosíssim saler de plata amb els seus coberts d'or perquè li concedís un ascens, ja que el Duc era vàlid de Felip III.
Els Successos van ser publicats a Ciutat de Mèxic el 1609 en dos volums, encara que l'obra ja havia circulat anys abans en forma de manuscrits. L'obra cobreix els anys a partir de 1493 fins a 1603. En ella es tracten les fases polítiques, socials, i econòmiques de la vida, entre els nadius i els seus colonitzadors. La posició oficial de Morga li va permetre l'accés a molts documents del govern.
José Rizal va ser un dels lectors que va quedar impressionat per la feina, decidint anotar i publicar una nova edició. Rizal va començar a treballar sobre això a Londres, acabant-a París el 1890. Sobre això va escriure:
| « | Si el llibre ( Successos de les Illes filipines ) aconsegueix despertar el sentit del nostre passat, esborrat ja de la memòria, i rectificar el que s'ha falsificat i tergiversat, llavors el meu treball no ha estat en va, i amb això com a base, encara que sigui petita, pot servir per estudiar en el futur. [3] | » |
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Brook, 206.
- ↑ Brook, 205-206.
- ↑ «Jean Quintero Hall: Aiming for the Stars...». [Consulta: 12 octubre 2012].
Referències[modifica]
- The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China (1998). Timothy Brook, Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-22154-0 (Paperback).
Enllaços externs[modifica]
- Història de les Illes Filipines d'Antonio de Morga (1907). També disponible en Projecte Gutenberg: «Enllaç»..
- Història general de la República de l'Equador, de Federico González Suárez, capítol 11, «El president Antoni de Morga».