Usuari:Mcapdevila/Avantcàrrega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pistola flintlock del segle xviii amb el flascó de pólvora i la borsa de bales

Una arma de avancàrrega és una arma de foc en la que tant el projectil com el propel·lent són carregats per la boca del canó de la mateixa; a diferència de les armes de retrocàrrega, en les que el projectil s'introdueix per la part posterior de la mateixa.

Està format pel prefix avant, que indica anterioritat respecte a la posició, i càrrega.[1] Anàlogament, el Reglament d'Armes d'Espanya s'expressa en aquests termes:

Per tant, són armes de avancarga l'arcabuz, el trabuc i el mosquet, així com els primers canons i fusells.

Les armes avantcàrrega modernes van des de reproduccions de fusells d'espurna, passant pels rifles de percussió, als fusells que utilitzen invents moderns, com una culata tancada moderna o els morters que es carreguen per la boca i són un tipus d'artilleria de curt abast.

Història i desenvolupament[modifica]

La imatge més antiga que es coneix d'un canó europeu mostra una arma d'aquest tipus.

De Nobilitatibus Sapientii Et Prudentiis Regum, Walter de Milemete (1326).
Trabucs de bord en el Museu Naval de Madrid.

Al llarg de la història s'han desenvolupat nombroses armes de avancarga per resultar de dissenys més senzills o rudimentaris, sent sol necessari un cilindre obert per un sol extrem que aguanti la força de propulsió. Per exemple a Xina existeixen testimoniatges que daten del segle xiii d. C. que revelen com van ser utilitzades armes rudimentàries de bambú que llançaven diversos projectils.

Ha estat paral·lel al desenvolupament de les armes de foc on s'aprecia l'ús d'aquesta tècnica de càrrega, present des de la recarrega d'una ballesta fins als morters o lanzamisiles usats en l'actualitat. La fabricació d'armes de avancarga va ser desplaçada per l'aparició de les armes de retrocàrrega per ser aquestes més fàcils i ràpides de recarregar; presentant l'avantatge addicional que facilita la càrrega de les grans peces d'artilleria, on la grandària d'aquestes o la seva ubicació (en vaixells, tancs o aeronaus) impossibiliten o dificulten la seva recarrega per la boca del canó. A més, l'aparició del cartutx va permetre fabricar armes més segures i netes que generalment es recarreguen per la part posterior, carregador o tambor.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Entrada en el Diccionario de la RAE

Bibliografia[modifica]

  • Flayderman's Guide to Antique Firearms and Their Values 7th Edition, by Norm Flayderman 1998 Krause Publications ISBN 0-87349-313-3, ISBN 978-0-87349-313-0
  • Blackmore, Howard L., Guns and Rifles of the World. Viking Press, New York, 1965
  • Blair, Claude, Pistols of the World. Viking Press, New York, 1968
  • Lenk, Torsten, The Flintlock: its origin and development, translation by Urquhart, G.A., edited by Hayward, J.F. Bramwell House, New York 1965
  • Chase, Kenneth (2003). Firearms: A Global History to 1700. Cambridge University Press. ISBN 0-521-82274-2.
  • Crosby, Alfred W. (2002). Throwing Fire: Projectile Technology Through History. Cambridge University Press. ISBN 0-521-79158-8.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Avantcàrrega