Usuari:Mcapdevila/Equip de busseig
Un equip de busseig és un equip que porten els bussejadors quan estan submergits en l'aigua. El formen un conjunt de peces dissenyades protegir al bussejador, així com permetre respirar sota l'aigua i surar o enfonsar-se a voluntat (quan es busseja amb escafandre autònom).
Vestits de busseig[modifica]
Els vestits de busseig s'utilitzen per protegir-se del fred (dins l'aigua es perd temperatura ràpidament) i en menor mesura de talls i esquinçaments pel reblaniment de la pell.
Bàsicament poden dividir aquests equips en secs (estancs a l'aigua) i humits (permeables). No obstant això existeixen versions, especialment del primer, per treballar en ambients contaminats o radioactius que requereixen una major protecció.
Vestit sec[modifica]
Es diu així per tancar-se hermèticament unes parts amb altres per impedir l'entrada d'aigua. Aquesta impermeabilitat s'aconsegueix mitjançant de gomes que se cenyeixen al cos deixant a la resta de l'equip certa folgança per conservar aire.
Està especialment dissenyat per busseig en aigües fredes (com a zones àrtiques), immersions prolongats (amb barreges per augmentar la durada de la immersió) o en ambients contaminats que poden infectar la pell.
Està fabricat en diferents tipus de gomes per donar-li flexibilitat i sol ser una única peça de cap a peus.
El seu preu és molt elevat pel que no se sol utilitzar per al busseig esportiu quedant per a treballs industrials. Malgrat que en pel·lícules com Goldfinger o Mentides arriscades els protagonistes els utilitzen per posar-hi dins amb equips d'etiqueta (ja que aquest tipus de equips ho permeten).
Vestit humit[modifica]
Rep aquest nom per ser permeable a l'aigua i anar omplint de la mateixa als pocs segons d'haver entrat en ella. Al contrari que l'anterior s'ajusta al cos del bussejador en la seva totalitat fent-se difícil de col·locar.
És el més utilitzat en el busseig esportiu i per a operacions industrials, científiques o militars en aigües temperades.
Es fabrica en neoprè per la capacitat d'aquest material per allotjar microbombolles en el seu interior, la qual cosa li dóna una gran flotabilitat i lleugeresa, a més de conservar molt la calor corporal. Se sol oferir en gruixos de 3, 5 o 7 mm. Per busseig en mars càlids o temperats l'habitual és utilitzar els dos primers gruixos; per a aigües més fredes com els sifons en espelobuceo, es porta més l'últim.
Parts de l'equip de busseig[modifica]
En busseig les parts se solen dividir en:
Equip lleuger[modifica]
És l'imprescindible i es considera que tot bussejador ha de tenir en propietat, però les bases de busseig en solen llogar.
- Jaqueta: és la part superior amb una cinta a l'esquena per passar-la entre les cames fins a la cremallera davantera per evitar moviments.
- Caputxa: pot ser un element accessori, però el normal és que vagi inclosa en la jaqueta.
- Armilla: alguns bussejadors agraden de portar una armilla de neoprè sota la jaqueta, especialment a l'hivern. Per altres és suficient amb una samarreta per conservar una mica més de calor.
- pitet: cobreix les cames i el tronc, les parts del cos humà que més calor perden.
- Escarpins: protegeixen els peus de la pèrdua de calor i alguns porten sòls per poder caminar amb ells sense riscos a trencar amb roques o cristalls.
- Guants: protegeixen les mans del fred i possibles talls en estovar la pell amb l'aigua.
- Màscara: Element imprescindible per a la visió subaquàtica. Sense elles tindríem un problema de refracció de la llum. (Veuríem com si fóssim hipermetrops).
La màscara ha de comptar amb una sèrie de factors:
- El seu perímetre ha d'assentar correctament sobre la nostra cara, amb una pressió uniforme.
- El volum intern de la màscara ha de ser l'adequat, ja que un gran volum requerrirá d'una bona quantitat d'aire per equilibrar pressions en el seu interior o per buidar d'aigua en cas d'entrada.
- Ha de englobar ulls i nas, amb la finalitat de poder insuflar aire per equilibrar pressions i per buidar l'aigua.
- Imprescindible que puguem pinçar el nas per realitzar la maniobra de Valsalva.
- El vidre ha de ser temperat i irrompible. (En el vidre impresa la paraula "temperat" o "Safety" o una "T".
- Tot l'entorn ha de tenir un doble faldó per a una millor estanqueïtat i adaptació.
- El material suau i flexible sent el més freqüent la silicona hipoalergènica. Hi ha silicona negra i translúcida, la qual ens proporcionarà major lluminositat.
- El enganxament de la tira de subjecció amb sivelles de fàcil maneig. La tira de subjecció dividida en la part posterior perquè s'adapti millor a la zona occipital del nostre crani.
- El cèrcol que subjecta el vidre al cos de la màscara ha de ser rígid i de material resistent.
- Cinturó de llast: és on s'acoblen les peces de plom per contrarestar la flotabilitat lliurada pel neoprè, encara que tendeix a ser un element camí de substitució per bosses o acoblaments al jacket.
- Llast: en principi consistia en diverses peces de plom per al cinturó, però posteriorment van aparèixer altres tipus de llast més còmodes.
- Ganivet: útil per alliberar-se de cables o xarxes, fer soroll amb l'ampolla o moure petites pedres sense ficar la mà.
- Aletes: ofereixen la possibilitat de desplaçar-se d'una forma més còmoda i relaxada.
Hi ha dos tipus d'aletes en funció del seu sistema de subjecció:
- Tancades: formma de sabatilla que cobreix totalment el peu. Admet una millor subjecció al peu però no admet escarpins gruixuts.
- Ajustable o calçant: taló obert i porten una cingla unida amb sivelles al cos de l'aleta.
Es fabriquen diferents longituds i amplades i triarem depenent la nostra activitat. Sent de pala llarga les recomanades per snorkel i les de pala curta, ampla i dura per busseig autònom.
- Tub o snorkel. Serveix per respirar amb el cap submergit el que ens fa la tasca de natació molt més descansada. Escollirem tubs que mesurin entre 30 a 35 cm de longitud i de diàmetre d'entre 2 a 2,5 cm. Les broquets han de ser flexibles i de material hipoal·lèrgic. El tub serà el més llis possible en el seu interior per evitar que l'aigua quedi retinguda. L'utilitzarem al costat esquerre.
Equip pesant[modifica]
El solen posseir únicament els bussejadors més experimentats.
- Armilla o Jacket: Són unes armilles hidrostàtics amb subjeccions per l'ampolla. Permeten equilibrar la nostra flotabilitat a qualsevol profunditat i en superfície ens permet augmentar la flotabilitat i romandre en la superfície sense esforços. És de gran utilitat en tasques de rescat i per ajudar a companys en dificultats.
Proveïts de:
- Una tràquea d'inflat manual que ha de ser de gran diàmetre per permetre un ràpid inflat. Aquesta tràquea la trobem a la banda esquerra del nostre armilla. Compta amb botó d'inflat i botó de desinflat.
- Vàlvules d'escapament: porta dos, una a la part superior dreta en la part de darrere i una altra a la part inferior. Porten incorporades un tirador manual que permet el desinflat de l'armilla.
- Bosses d'aire: dins de l'armilla i situades en les espatlles i al voltant de la cintura.
- Ampolla: és el recipient que conté l'aire a pressió. Es fabriquen en acer i en alumini. Sent estàs últimes més lleugeres però de menys resistència i de grandària lleugerament major. Tenen major problema de corrosió i són més difícil de detectar que en les ampolles d'acer. Solen ser de fons pla el que permet mantenir-se dempeus. Les ampolles d'acer són de major pes però lleugerament menor grandària. Els problemes de corrosió són més fàcil de detectar. La seva base és convexa pel que precisen d'una bota o culot de goma per sostenir de peu. La pressió d'ompliment pot variar depenent del país d'utilització, però la majoria dels casos sol ser de 3000 o 3500 psi.[1] Cal fer-los-hi inspeccions visuals cada anys i proves hidràuliques reglamentàries. En el coll de l'ampolla han d'anar gravats una sèrie d dades sobre la mateixa com: pes en buit, capacitat, nom del fabricant, contrasenya d'haver passat la inspecció del departament oficial corresponent, pressió màxima de treball i la data en va passar l'última prova hidràulica expressada com a mes i any.
- Regulador (busseig): el que redueix la pressió de l'aire de 200 o més atmosferes fins a la pressió ambient. Depenent de les legislacions pot ser simple o doble, en espeleobusseig sempre és doble. Sempre porta un manòmetre on ens indica la pressió restant en l'ampolla. Pot ser d'un cos (que expulsa l'aire per darrere) o de dos cossos (l'expulsa per davant), però també existeixen models amb escafandre completa, per poder parlar sota l'aigua o que no expulsen aire, sembla treballs fotogràfics que no molestin a la fauna, i d'operacions especials (que no facin soroll ni deixin bombolles que puguin delatar la seva presència.
- Casc: per espeleobusseig.
- Llanterna elèctrica: hi ha de diferents potències depenent de la profunditat i la immersió que es realitzi. En espeleobusseig es porten per duplicat i generalment en el casc.
- Ordinador de busseig: s'han imposat a l'anterior conjunt format per rellotge, profundímetre i de vegades brúixola, perquè permeten planificar la inversió, realitzar-la de forma més segura (indica si la velocitat d'ascens és excessiva, el temps d'aire que ens queda si seguim a aquesta profunditat, etc.) i permet un aprofitament més gran de l'aire, tot i seguir unes regles de busseig més estrictes. Són Mascarós que el conjunt d'aparells abans esmentats, però molt més útils.
- Cable de retorn: s'empra només en espeleobusseig i serveix per trobar el camí de tornada sense pèrdua de temps.
Vegeu també[modifica]
- Vestit aquàtic
- Jacques-Yves Cousteau, inventor de l'escafandre autònom.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Equip de busseig |
- Luis Àvila Recatero, Per sota de la cota zero, Editorial Hispano Europea, Barcelona, 1989
Referències[modifica]
- ↑ Gilliam, Bret; von Maier, Robert; Webb, Darren. Deep Diving: An Advanced Guide To Physiology, Procedures And Systems (en anglès). Aqua Quest Publications, 1995, p.162. ISBN 0922769311.