Usuari:Mcapdevila/Espai rural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

{{usuarificat}

Paisatge de la Meseta - Castella -.

L' espai rural és el territori no urbà de la superfície terrestre o part d'un municipi que no està classificada com a Àrea Urbana o d'Expansió Urbana: Àrees no urbanitzades almenys en la seva major part o destinades a la limitació del creixement urbà, utilitzades per a activitats agropecuàries, agroindustrials, extractives, de silvicultura i de conservació ambiental.

L' espai rural resulta tan difícil de definir, com el poder definir espai urbà. En parlar del paisatge rural aquest no és uniforme, i tradicionalment es distingeixen a Europa, camps tancats i camps oberts, amb variants intermèdies, fruit de condicionaments no només naturals sinó, sobretot, jurídics i històrics. Un origen similar té el minifundi i el latifundi. No obstant això, aquestes diferències cada vegada importen menys, davant l'ús massiu dels avenços científics, genètics i tècnics. A més, els urbanistes reclamen del món rural un ús per a l'oci i el descans, clarament diferenciat de la vida a la ciutat.

Quant a la seva concepció geogràfica com paisatge, el paisatge rural estudiat per la geografia rural inclou també les zones dedicades a altres usos (residencials, industrials, de transport o de serveis) en els municipis classificats prèviament com a rurals (atenent a criteris numèrics de població-a Espanya nuclis de menys de 10.000 habitants, en altres països més o menys-o funcionals-que el sector econòmic predominant sigui el primari-). Sol llavors distingir-se, enfront del de paisatge rural (més inclusiu) el concepte de paisatge agrari (limitat als usos pròpiament agropecuaris, agroindustrials, extractius, de silvicultura i de conservació ambiental), encara que també se sol incloure com a element del paisatge agrari l'hàbitat rural tradicional, sobretot quan és dispers.

L'espai rural , correspon al lloc on es desenvolupen les activitats del camp i està constituït pels espais agrícoles, de pastura, forestal i d'esbarjo.

Altres definicions i característiques[modifica]

En parlar del paisatge rural, destaca el fet que aquest no sigui uniforme, distingint tradicionalment a Europa, camps tancats i camps oberts, amb variants intermèdies, fruit de condicionaments no només naturals sinó, sobretot, jurídics i històrics.

Amb alguns serveis que pot comptar són: escoles de nivell bàsic nivell superior i de nivell mitjà superior, amb pocs hospitals.

Encara que tradicionalment aquestes àrees hagin estat primàriament utilitzades per a l'agricultura o ramaderia, actualment grans superfícies poden estar protegides com una àrea de conservació del medi ambient (flora, fauna o altres recursos naturals), terres indígenes, reserves extractivistes i tenir una altra importància econòmica, per exemple, a través del turisme rural o ecoturisme.

Per delimitar l'àrea rural cada país a Amèrica Llatina i el Carib utilitzen criteris particulars, com ara: (i) quantitat d'habitants, (ii) mida de l'assentament poblacional, (iii) disponibilitat de serveis bàsics, (iv) població econòmicament activa. Si bé no existeix un únic criteri per definir les àrees rurals, però és molt comú considerar definicions excloents entre el concepte de territori urbà i el rural, no considerant àrees intermèdies. En pocs casos, com a Colòmbia, la legislació d'ordenació territorial considera el concepte d'àrea d'expansió urbana, referint-se a zones que són rurals, per estar molt pròximes del límit de la zona urbana, pot, previsiblement canviar d'ús del sòl cap a activitats característiques de l'àmbit urbà.[1]

La necessitat d'establir criteris objectius per definir àrees rurals i urbanes, ha portat a establir alguns paràmetres que permeten aclarir aquests conceptes, necessaris per a la formulació de polítiques públiques i l'assignació de recursos públics. En aquest sentit, es pot considerar una caracterització qualitativa, tenint en compte aspectes jurídics, administratius i les activitats econòmiques desenvolupades en l'àrea, i una caracterització quantitativa, considerant la distribució espacial i la densitat de la població.

Altres autors (Llambías, G. Basses, S.) han plantejat una teoria una mica particular. Imposa unitats de mesura materialitzables i vives. Aquestes consisteixen en:

  1. La possessió d'un o menys unitat "Cavall" correspon a una zona urbana.
  2. La possessió de dues unitats "Cavall" correspon a una zona semi-rural o en vies d'urbanització.
  3. La possessió de més de dues unitats "Cavall" correspon a una zona rural.

La delimitació del territori és instantània per la qual cosa compte la quantitat d'unitats "Cavall" presents en el moment d'anàlisi. És una anàlisi sincrònica (Veure De Saussure).

Per fer l'anàlisi es requereix comptar unitats "Cavall" i restar-li "Agents urbanizantes". Entre aquests trobem: Semàfors, zebres, senderes, persones amb càmera de fotos, ipods, Abitabs o locals de pagaments adherits. La unitat "Cavall", entesa com a "Agent Ruralizador", es defineix per la presència d'algun dels següents elements: Cavall, Euga, Poltre viril, Vaques, Gallines, Garrins, Gauchos i en cas de relació amorosa entre aquests últims, qualsevol dels seus successors. També poden comptar qualsevol tipus de plantació vegetal comestible que produeixi més de tres àpats mensuals (això inclou llimoners).

Aquesta teoria va ser discutida per diferents experts ruralistes (Joe Farming, Don Hilario Del Hort, Elizabeth Horspoint, Rebeca Vayo i Charly Bush) i urbanistes (Joe Porlan, Al Bondi, Alice Esmog, José semàfors i Meril Street), però es manté vigent fins a la data. Trenca les barreres clàssiques entre el rural i l'urbà, podent-se trobar la primera al centre de la ciutat. Generalitat límits fluctuants deixant de banda la visió de límits rígids i conservadors.

D'altra banda, el Dr LePeks ha descobert que petites partícules del microcosmos són capaços de transformar agents ruralizantes en agents urbans, provocant un canvi radical en la manera de mesura proposada per Llambías i Basses. LePeks afirma que no és possible seguir mesurant les zones en unitats Cavall sense tenir en compte aquests fenòmens ni el canvi climàtic.

Caracterització qualitativa[modifica]

Aspectes jurídics administratius. Els instruments que tracten el tema van des de la constitució política, fins lleis i polítiques públiques que procuren emmarcar el concepte de ruralitat. Per exemple:

  • Mèxic: La Llei General de Població (gener de 1974) crea el Consell Nacional de Planeación, la llei no estableix una definició formal de zona rural, però en els últims censos nacionals s'ha adoptat el criteri de considerar com a urbanes les poblacions amb més de 2,500 habitants.
  • Perú: La Llei Orgànica de Municipalitats (maig del 2003) defineix com municipalitats rurals aquelles en què la població urbana no supera el 50% del total de la població del municipi.
  • Colòmbia: El Departament Nacional de planejament (DNP) S'entén per zona rural l'espai territorial comprès entre el límit del cap de municipi i el límit del municipi.
  • Brasil, Panamà, Paraguai i Uruguai, defineixen qualitativament les zones rurals per exclusió; es consideren rurals aquelles zones que no presenten els paràmetres per ser considerada com urbana, o la que no és ciutat o vila.
  • Cuba, Nicaragua, Hondures, i Veneçuela, defineixen les zones rurals i urbanes basant-se en la densitat o al nombre de persones que habiten un determinat territori.

Activitats desenvolupades a la zona. A les zones rurals predominen les activitats primàries, com: el cultiu, pesca, mineria, extracció forestal, i altres activitats agropecuàries.

Caracterització Quantitativa[modifica]

En els països d'Amèrica Llatina i al Carib, el nombre d'habitants que resideixen en una determinada zona és el mètode més utilitzat per diferenciar l'espai urbà de l'espai rural. La majoria dels països consideren que el límit per considerar que una àrea és urbana és el de comptar almenys amb 2 mil habitants. Poblats menors es considerarien rurals.

Les zones rurals al seu torn es poden catalogar en dos grans grups: zona rural dispersa, i zona rural nucleada. La zona rural dispersa al seu torn pot ser:

  • De molt baixa densitat poblacional - (menys de 15 habitants per km²)
  • De baixa densitat poblacional (entre 15 i 30 habitants per km²)

La zona rural nucleada pot ser:

  • De regular densitat poblacional (entre 30 i 60 habitants per km²)
  • D'alta densitat poblacional (més de 60 habitants per km²)

Ordenament del territori a l'Espanya rural[modifica]

Si s'estableix el límit de medi rural en municipis amb menys de 2.000 habitants, existeixen al voltant de 5.800 municipis en què residirien uns 3 milions d'habitants a Espanya. Destaca el fet que, en molts casos, cada municipi inclou diverses pedanies o entitats locals menors, de manera que el nombre de localitats rurals és més gran i per tant el nombre d'habitants per localitat disminueix.

Cal assenyalar les grans diferències en la grandària dels assentaments humans en el medi rural. Com a exemple a Espanya, destaca-entre municipis de menys de 2.000 habitants-la diferència entre els 327 habitants de mitjana per municipi en Castella i Lleó enfront dels 864 a Andalusia (INE el 2006. Nota: no compta pedanies, de manera que comptant nuclis de població les xifres variarien augmentant les diferències, ja que Castella i Lleó té més pedanies per municipi que Andalusia).

Referències[modifica]

  1. ↑ William C. Mantilla. Polítiques públiques per a la prestació dels serveis d'aigua potable i sanejament en les zones rurals. CEPAL-Nacions Unides. Santiago de Xile. 2011.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Espai rural


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Espai_rural&oldid=29323271»