Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/T1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En el Torneig de Moscou (Copa Kremlin).

L'ull[1] de falcó (Hawk-Eye), també conegut com a ull d'àguila, és un sistema informàtic usat en críquet, tennis i altres esports per seguir la trajectòria de la bola. El sistema informàtic genera una imatge de la trajectòria de la pilota que pot ser utilitzat pels jutges per decidir en jugades dubtoses.

Va ser desenvolupat a Hampshire, Regne Unit, en 2005 per enginyers de l'empresa Roke Manor Research Limited. La patent és propietat del Dr. Paul Hawkins i David Sherry. Més endavant, la tecnologia es va continuar en una companyia separada, Hawk-Eye Innovations Ltd.

Mètode d'operació[modifica]

Els sistemes de l'ull de falcó estan basats en càlculs de triangulació a partir d'imatges visuals i mesuraments de temps proporcionats per càmeres de vídeo d'alta velocitat. Han d'existir almenys 4 càmeres de vídeo col·locades adequadament al voltant de la zona de joc per proporcionar les dades necessàries.

Aquestes dades són processades per un processador d'alta velocitat, que reconeix en les imatges la pilota de tennis i calcula la seva trajectòria. Per a això necessita un model de l'àrea de joc, la posició de les càmeres i el seu lloc d'enfocament. Com a resultat, calcula la posició en 3D de la pilota per a cada imatge, partint de, almenys, dues càmeres que han pres una imatge de forma simultània. Valent-se de les lleis físiques, interpola les diferents posicions calculades per recrear la trajectòria seguida per la pilota i la seva interacció amb l'àrea de joc.

El sistema genera una imatge gràfica de la trajectòria de la pilota i la seva interacció amb la zona de joc (el pot de la pilota, per exemple), mostrant-se a jutges, espectadors i teleespectadors. La generació de la imatge tan sols triga uns pocs segons, amb el que la interrupció del joc és molt petita.

Ús per esport[modifica]

Tennis[modifica]

En l'Obert d'Estats Units de 2004 van ser moltes les boles cantades erròniament. En la derrota polèmica de quarts de final de Serena Williams contra Jennifer Capriati, moltes boles crucials van ser protestades per Williams, i les repeticions de televisió van demostrar que en la majoria tenia raó a queixar-se.

A la tardor de 2005 el Hawk-Eye va ser provat per la Federació Internacional de Tennis (ITF per les seves sigles en anglès) a Nova York i va passar a ús professional. Hawk-Eye va informar que les proves de Nova York es van basar en 80 tirs mesurats per una càmera fotogràfica d'alta velocitat del ITF, un dispositiu similar a MacCAM. Aquestes proves van ser qüestionades posteriorment, doncs una sola càmera fotogràfica d'alta velocitat tindria fins a una polzada de “punts ocults” i no pot mesurar amb exactitud a nivell de mil·límetre. Els sistemes basats en vídeo són també sensibles a la calor i altres condicions ambientals, amb el que una prova d'un sol dia no podria revelar tals marques. Així mateix, el sistema de Hawk-Eye ha demostrat des de llavors que produeix resultats erronis en diversos tornejos, per exemple, en Dubái o en l'Obert d'Austràlia. Només existeixen 3 ulls de falcó oficials, els quals els traslladen de torneig a torneig, segons la importància d'aquests.

El Hawk-Eye ha cobert en televisió diversos tornejos importants del tennis, com el Wimbledon, el Stella Artois, l'Obert d'Austràlia, la Copa Davis i la Tennis Masters Cup. L'Obert dels Estats Units va anunciar que faria ús oficial de la tecnologia per a l'Obert dels Estats Units 2006. També s'utilitza com a part d'una simulació més gran del tennis posada en acció per IBM, cridada PointTracker. Juntament amb Cyclops i Referència de l'Automòbil, és un de diversos mecanismes automatitzats empleats.

Al març de 2006, en l'Obert de Nasdaq-100, l'ull de falcó es va usar oficialment per primera vegada en un esdeveniment tenístico.

En 2006, l'Obert dels Estats Units es va convertir en el primer esdeveniment que va utilitzar el sistema durant el joc, permetent que els jugadors desafiessin al jutge de línia.

En 2006 de la Copa Hopman en Perth d'Austràlia occidental, va anar el primer torneig del tennis d'elit on es va permetre als jugadors demanar un "challenge" (desafiament), que llavors van ser repassats pels àrbitres que usaven tecnologia de l'ull de falcó. Es van utilitzar 10 càmeres fotogràfiques que proporcionaven la informació sobre la posició de la bola a les computadores.

En l'Obert d'Austràlia 2007, es va usar per primera vegada en un Gran eslam el sistema ull de falcó amb la possibilitat de demanar el "challenge" en punts dubtosos, on cada jugador de tennis en el Rod Laver Sorra va disposar de fins a dues "challenges" incorrectes per set i un d'addicional en cas de tiebreak. En el cas d'un set de desempat final, els "challenges" es reajustaven a 2 per a cada jugador cada 12 jocs. Van ser algunes les controvèrsies durant l'esdeveniment, ja que l'ull de falcó va indicar ocasionalment pilotes fora errònies.

El Campionat de Wimbledon 2007 també va posar oficialment el sistema de l'ull de falcó en execució com a ajuda. La tecnologia de l'ull de falcó va ser utilitzada en 2007 en els Campionats de tennis de Dubái amb alguns petits problemes. El campió en vigor, Rafael Nadal, va acusar al sistema d'assenyalar incorrectament una bola dins quan aquesta havia sortit. L'àrbitre havia cantat la bola fora; quan l'adversari va demanar el "challenge", l'ull de falcó la va cantar dins. Posteriorment, l'oponent va dir que ell mateix va pensar que la bola havia sortit.

Futbol[modifica]

L'ull de falcó va arribar a mitjan any 2012. Aquest va ser acceptat per la Internacional Football Association Boardya. El funcionament, en el futbol, consisteix que cada arc hi ha 7 càmeres, les quals fan diverses preses per generar una imatge en tres dimensions. Al contrari del tennis, que té sensors, és que al públic no se li mostra una repetició, encara que a l'àrbitre li arribarà un missatge de si va ser gol o no.

La pilota intel·ligent, també anomenat com el “goalref”, també interactua amb l'ull de falcó, ja que en el que consisteix és en dues parts del mecanisme: el primer és que s'instal·la un dispositiu magnètic darrere de les porteries que genera una espècie de cortina d'ona sota els tres pals. Aquesta freqüència magnètica és baixa.

El segon és la pilota que està equipada amb un microxip, així que en tenir aquestes dues unides es pot obtenir el resultat de si el gol és vàlid o no, per la qual cosa amb la tecnologia de l'ull de falcó ja no hi haurà més gols fantasmes. S'està utilitzant en les majoria de les lligues, mundials i mundials de clubs.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]