Usuari:Mcapdevila/Teoria de la representació borrosa
Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
La teoria de la representació borrosa (en anglès, Fuzzy-Trace Theory) és una proposta teòrica dels psicòlegs nord-americans Valerie F. Reyna i Charles Brainerd per aplicar als programes d'intervenció preventiva en adolescents. A diferència del que s'exposa als programes tradicionals d'aquest tipus, la TRB proposa que no es demani als joves que sospesin de forma racional els riscos i beneficis de les seves conductes, sinó que pensin d'una forma menys lògica i més intuïtiva.
Descripció
[modifica]La teoria comparteix el pressupost bàsic de les teories de dualitat de processos: les conclusions sobre les situacions plantejades s'aconsegueixen a través de dues maneres de raonament diferents: verbatim i quid. El raonament verbatim equilibra els riscos potencials amb les recompenses possibles; el raonament quid, per la seva banda, en comptes de ser analític com l'anterior, resulta borrós, en el sentit que és de tipus inconscient i dependent de la intuïció (amb la qual se suposa s'accedeix millor al quid de la qüestió); és, doncs, un raonament que fa ús de les representacions mentals que constitueixen de forma col·lectiva la memòria d'una persona.
En la teoria de la representació borrosa se suggereix que l'adolescent, igual que el nen, privilegia el raonament verbatim sobre el quid, que predominaria en l'edat adulta (idea que contradiu el que Piaget pensava).
Així, doncs, davant una situació riesgosa, la TRB suggereix que el raonament quid, adult, deliberarà de forma radical a l'hora d'evitar els riscos, cosa que es demoraria en un raonament verbatim. En aquest sentit, l'insistir en el raonament intuïtiu en comptes d'en el lògic davant situacions problemàtiques podria resultar útil en la prevenció d'imprudències per part dels adolescents.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Font bibliogràfica
[modifica]- Valerie F. Reyna y Frank Farley, "El cerebro adolescente", Mente y Cerebro, 26, 2007, págs. 56-63.