Usuari:Mcapdevila/Travessa

Muntatge d'un desviament secundari sobre dorments d'eucaliptus, per a transport d'arròs, Tacuarembó, Uruguai.

Dins de l'entorn del ferrocarril, les travesses són els elements transversals a l'eix de la via que serveixen per a mantenir units i alhora a una distància fixa (galga o ample de via) als dos carril (rails) que conformen la via, així com mantenir-los units amb el balast, transmetent el pes del material rodant al balast i, per mitjà d'aquest, a terra. També compleixen la funció de donar pes al conjunt, de manera que la geometria inicial del traçat es mantingui en la major mesura possible. Es fabriquen de diversos materials, entre ells fusta, ferro i formigó. Les travesses de formigó poden ser monobloc o bibloque, les primeres estan formades per una sola peça de formigó armat, mentre que les travesses bibloque consten de dues peces de formigó unides per una barra de ferro (riosta).

A més, les travesses de formigó monobloc poden ser polivalents si els carrils es poden fixar en dues posicions diferents per permetre la instal·lació de vies de diferents amples.

Des de fa anys, amb l'aparició dels diferents tipus de bloquejos elèctrics la travessa ha d'estar aïllada elèctricament pel que fa als carrils.

Tipus de travesses

• Travessa de fusta
  • Dorment
• Travessa de formigó
  • Monobloc
  • Bibloc
• Travesses especials
  • Mixtes: De formigó i acer
  • De formigó pretensat
• Via sense travesses

Funcions de les travesses

Les principals funcions que ha d'exercir una travessa són les següents:

• Suport dels rails, fixant i assegurant la seva posició pel que fa a cota, separació i inclinació.
• Rebre les càrregues verticals i horitzontals transmeses pels rails i repartir-sobre el balast mitjançant la seva superfície de suport
• Aconseguir i mantenir l'estabilitat de la via en el pla horitzontal i en el vertical enfront dels esforços estàtics procedents del pes propi i les variacions de temperatura i als esforços dinàmics deguts al pes dels trens. Mantenir, sempre que sigui possible, per si mateix i sense ajuda d'elements específics incorporats a la subjecció, l'aïllament elèctric entre els dos fils de rails quan la línia estigui dotada de circuits de senyalització o per corrents paràsites.

Col·locació de les travesses

Soldadura, antiga, entre dues travesses.

Per norma general les travesses es col loquen a una distància de 60 cm entre elles; això pot variar entre els diferents aparells de via que porten cada un unes distàncies entre travesses específiques. Els 60 cm poden variar també per evitar que una soldadura de carril pugui caure damunt d'una travessa amb el consegüent deteriorament d'aquesta. Aquesta distància no és aleatòria, sinó que es basa en estudis concrets: si estan més allunyades, les travesses s'aixecarien al pas del tren i si estan més properes, s'incrementaria notablement el cost per quilòmetre de l'obra.

Manteniment de la travesses

La principal tasca de manteniment de les travesses és l'batuda.

Sistemes de subjecció de travesses

El sistema de subjecció entre l'riel i la travessa dependrà del tipus de travessa, apartant certes consideracions menors, i amb l'ús de cadires de seient.

Es poden distingir, segons el tipus d'aquesta i la seva polivalència (que es puguin utilitzar un mateix tipus de subjecció) per a diferents tipus de travessa a:

• Fusta
  • Tirafons
  • Sistema SKL-12
• RN
  • RS
  • P2
  • Nabla
• MONOBLOC
  • HM
  • SKL-12

Les subjeccions i fixacions són els elements que fan possible la continuïtat estructural de la via, unint el rail amb les travesses. Les principals funcions són:

• Fixar els rails a les travesses.
• Assegurar la invariabilitat de l'ample de la via.
• Facilitar la transferència a la infraestructura de les accions estàtiques i dinàmiques exercides pel material rodant sobre l'estructura de la via.

Les característiques bàsiques de les subjeccions de rails són:

• Tenir resistència mecànica i elasticitat adequades, constant al llarg de la vida de la subjecció, i amb una gran durada.
• Contribuir al bon aïllament elèctric entre ambdós rails.
• Baix nombre d'elements i de pes, el que facilitarà la seva fabricació, muntatge i conservació, i baix cost de producció i manteniment.

Segons els seus elements i la forma d'aquests, les subjeccions poden ser subjeccions directes (una peça que uneix tot), indirectes (rail, travessa i cadira de seient unides per peces diferents) i mixtes. La classificació segons la seva elasticitat és:

• Subjeccions rígides, i elements rígids els transmissors d'esforços, que es deformen plàsticament, donant elevats costos de manteniment, necessitant subjeccions al desplaçament longitudinal.
• Subjeccions elàstiques, on hi ha elements elàstics que transmeten els esforços, i que poden deformar i recuperar-se, aconseguint mantenir la qualitat i menors costos de manteniment.

D'acord a la tipologia dels seus elements principals i amb la seva forma d'actuar, tenim les subjeccions rígides, de claus elàstics, elàstiques de làmina o grapa (RN, Nabla ,...), elàstiques de clip i subjeccions al desplaçament longitudinal.

A la subjecció elàstica de clip, la subjecció del rail és realitzada per una barra d'acer, d'elevada elasticitat i secció circular, plegada de tal manera que la seva deformació en el muntatge de la subjecció proporciona una força elàstica. Aquesta peça és anomenada "clip", a la qual s'afegeix el suport. Aquesta subjecció no requereix regulació, mantenint sempre el mateix premi. Diversos tipus de subjecció de clip són el "i-clip" de "Pandrol", el fastclip (tipus ajustar i oblidar), el tipus Vossloh, etc. Les característiques del tipus Vossloh són:

• Pot usar-se en travesses de fusta, metàl liques o de formigó.
• Utilitza una cadira de seient metàl·lica nervada, de manera que permeti l'allotjament de la sabata del rail, la posició queda assegurada amb ajuda dels clips elàstics SKL-12, que treballen a flexió i torsió combinades.
• Els clips estan subjectes a la travessa amb un tirafons, el que els dóna la tensió necessària, i entre el rail i la cadira es posa una placa elàstica.
• Sent la tensió regulable, ha de ser inspeccionada i reapretar regularment.

Vegeu també

• Via en placa

Nota

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Travessa

Tot aquest treball està realitzat utilitzant de base la tecnologia espanyola, de manera que tant les tècniques com a mesures poden variar d'uns a altres països en no existir una normativa estàndard ni internacional.