Usuari:Mendiolaandrea/proves

Julian A. Pitt-Rivers

Julian A. Pitt-Rivers (1919, Londres - 2001, Fons, França) va ser un antropòleg britànic anticolonialista i hispanista doctorat a Oxford de la mà d’Evans-Pritchard. Va redactar el seu estudi teòric fonamental sobre Grazalema, una petita localitat de Cadis, on va escriure un dels llibres més destacats de l’autor: Un pueblo de la sierra: Grazalema (1954).

Biografia

Va començar estudis de llengua i literatura francesa a Grenoble i després va estar a L’Escola de Ciències Polítiques de París. En esclatar la Segona Guerra Mundial, Pitt-Rivers va participar com a oficial militar i el van nomenar preceptor del rei Faisal II d’Iraq. El seu inici en l'antropologia comença amb un treball de camp realitzat a Andalusia, Espanya. Aquest treball va ocupar-li tres anys al territori, de 1946 a 1952. Va redactar el seu estudi teòric fonamental sobre Grazalema, una peta localitat de Cadis, on va escriure un dels llibres més destacats de l’autor: Un pueblo de la sierra: Grazalema (1954). Va seguir fent treball de camp, aquesta vegada al sud-est de França. Més tard, amb el suport de la Universitat de Chicago, on va ser docent més de deu anys, va estar estudiant i analitzant les transformacions socials d’Amèrica Llatina. I, mentre és mantenia com a docent a Estats Units, també va estar ensenyant a L’École Pratique des Hautes Études a París. Allí ocupa la càtedra que havia estat ostentant un dels pares de l’antropologia Malinowski. Pitt-Rivers va participar en molts treballs relacionats amb la cultura mediterrània com Mediterranean Countrymen: Essays in the Social Anthopology of the Mediterranean, 1963; Colour and Race de J. H. Franklin, 1968.

Influències

Quant a les influències teòriques, Julian Pitt-Rivers va estudiar a la Universitat d'Oxford sobre els anys 1940, per tant va estar influenciat tant per la sociologia durkheimiana del moment com per les noves incorporacions del treball de camp de Malinowski. Pitt-Rivers va ser deixeble d'Evans-Pritchard, i va estar fortament influenciat per Fortes i Gluckman, que van exercir de professors a la universitat britànica d'Oxford. Aquests autors eren antropòlegs estudiosos de les societats que anomenaven "primitives" i no eren partidaris de realitzar antropologia "at home". Per contra, Pitt-Rivers va ser un actiu lector del sociòleg Dumont, i va ser aquesta influència la que va portar a l'autor a enfocar els seus estudis a les societats enteses com no primitives. Així doncs va fixar-se en les societats àrabs i europees, d'aquí que s'interessés per estudiar Andalusia, una cultura que a priori barrejava ambdues cultures. La influència d'Evans-Pritchard, per altra banda, va ser molt forta per a Pitt-Rivers quan va llegir la monografia del seu professor sobre els Nuer. Aquesta obra va despertar un interès sobre Pitt-Rivers pels sistemes polítics, i concretament cap a les societats anarquistes. És per això que la història de l'anarquisme agrari andalús va cridar encara més l'atenció de l'antropòleg i va decidir finalment decantar-se a realitzar l'estudi a Andalusia, com bé comenta en el seu pròleg.

Cal esmentar que entre els anys cinquanta i setanta van començar a arribar etnògrafs estrangers a països del mediterrani. Es va crear una "antropologia del mediterrani" que s'interessa a fer estudis a la zona de la mediterrània, un territori que va acabar trobant-se en un món entre les dues potències econòmiques, el capitalisme i el comunisme, com va ser l'exemple d'Espanya, que eren doncs objecte d'estudi per l'antropologia. En el cas espanyol trobem a autors com Foster o Pitt-Rivers, que posen el focus en aquest país i van fer estudis sobre les societats i el folklore espanyol. Espanya, però, no només era un objecte d'estudi per la situació política o econòmica, sinó també hem de sumar que es tractava d'un país devastat per la guerra civil a la situació social i cultural, a més estava a punt d'entrar en Pla Marshall. Pitt-Rivers, en arribar a Espanya va tenir contacte amb l'antropòleg Foster, que estava recollint material sobre les tradicions populars espanyoles acompanyat del folklorista Caro Baroja, nebot de Pío Baroja. Aquests dos autors tenien com a intenció recopilar tota la informació possible sobre els costums o tradicions de la cultura del país per tal de crear coneixement antropològic. Pitt-Rivers, però té com a diferència de Caro Baroja l'objecte d'estudi, ell no creu en una unitat cultural sinó que parla sobre la comunitat, entén una Espanya d'època franquista com una sola unitat territorial i cultural. Pitt-Rivers i Caro Baroja es van conèixer quan Foster i l'antropòleg espanyol van fer un viatge a Grazalema, poble on es trobava Pitt-Rivers fent el seu treball de camp. És a partir d'aquest moment quan Pitt-Rivers i Caro Baroja comencen a forjar una forta amistat. És important destacar la influència de Caro Baroja sobre Pitt-Rivers, ja que el primer autor va ser el pioner de l'antropologia històrica a Espanya. Així doncs, Pitt-Rivers dedica la seva obra Un pueblo de la sierra: Grazalema (1954) a l'antropòleg espanyol.

Pitt-Rivers ha estat una persona molt important per l'antropologia dels pobles d'Espanya, ja que ha estat un estudiós d'Andalusia. És important saber que per tal de poder publicar el llibre, Pitt-Rivers va haver d'utilitzar pseudònim com "Alcalà de la Sierra" per tal de no crear cap problema al poble gadità amb l'estat franquista. Actualment trobem la seva obra amb el nom real de la comunitat, Grazalema.

Resum de la seva obra: Grazalema

Un pueblo de la sierra: Grazalema (1954) és un llibre que, a través de les seves 205 pàgines (exclòs el pròleg i annexos) et transporta seixanta-set anys endarrere, cap a una realitat de l'Andalusia rural.

L'estructura del llibre és força particular. D'entrada es pot observar com hi ha definits quatre grans temes dels quals en farà reflexions profundes dins de cada capítol. Per a Pitt-Rivers els assumptes principals definitoris de Grazalema són el poble com a ens, l'ocupació i riquesa, els sexes i la llei i moralitat. Dins d'aquests quatre grups mencionats, l'autor decidirà aprofundir en ells, tot mostrant aspectes rellevants de cadascú i decidint agrupar idees –contraposades o complementàries- per tal d'explicar la seva observació del poble. En la primera matèria a tractar, el poble com a entitat, Pitt-Rivers dividirà en dos capítols que contindran els límits de la comunitat (intra) i la comunitat i el món (extra). Analitzarà, per tant, com la propia comunitat es defineix a si mateixa i en el següent com aquesta convergeix amb la resta de comunitats i el tot que li envolta.

El següent tema, l'ocupació i riquesa, també estarà dividit en dos capítols, els quals tractarà primerament sobre l'agricultura i el món rural i, en contraposarà la indústria i el comerç. Serà una etnografia sobre la supervivència econòmica del poble així com les diferències i aproximacions dels dos mons antagònics que conviuen en Grazalema. La relació amb el poder econòmic, trobarem un tema que mostra com és d'important l'estatus social i com aquest es relaciona amb el poder adquisitiu dels seus habitants. Tanmateix, el tercer tema que obrirà tres capítols serà el sexe (o els sexes) i indagarà sobre els nuvis i els valors tradicionals de l'home, el matrimoni com a figura i la filiació i, finalment, els valors de les dones en el poble. A més, trobarem dos capítols següents que, encara que no estiguin recollits en un tema concret, estan àmpliament relacionats amb els temes anteriors, sent l'estructura política i l'amistat i l'autoritat. Aquest últim capítol i les idees sobre les relacions de simpatia les veurem tractades també al tema següent que versa sobre la llei i la moralitat. En aquest, trobarem els malnoms, els bandolers i gitanos i com assimila ambdues figures, i el fet sobrenatural, tot enfocat a la bruixeria i a les dones sàvies. L'últim capítol serà el de les conclusions on farà una esmena a la totalitat de la seva monografia.

Entrant en la profunditat del relat del llibre, Pitt-Rivers fa constants mencions a tots els conceptes i els relaciona entre si. Relatarà que la vergonya en si mateixa no és suficient per a determinar la conducta, sinó que ha d'estar vinculat amb un sistema de valors ètics i morals. Que, per tant, els habitants de Grazalema només se sentiran avergonyits d'allò que està fora de les normes socials del poble. Per tant, els valors comuns són una necessitat i requereixen, a vegades, de sancions efectuant-les per la mateixa comunitat i, d'aquest tret, a vegades neix la divergència, que sol ser aplacada durament.

Que hi ha un sentiment identitari dels grazalemeños que és de triple esfera. En primer lloc se senten del seu poble, després d'Andalusia i, finalment són espanyols per nacionalitat. Que hi ha sentiments identitaris compartits entre tots els andalusos. Les dones de classes més educades de tota la Comunitat Autònoma es mostren més reservades que els seus marits i, aquests últims fanfarronejen de les seves habilitats socials. Per altra banda, els homes sense estudis es mostren més tímids que les seves dones davant el tracte amb els estrangers, i inclús, fent ús de la seva identitat poden mostrar admiració per alguns viatgers.

L'igualitarisme del poble es mostra inevitablement desigual, ja que les classes més educades es mostren superiors a aquelles que no ho són, tot fent ús del padrinatge. El clientelisme es considera bo quan el patró és bo, no obstant això, igual que en els vincles d'amistat, hi ha dues cares a analitzar. L'autor mostra com la reafirmació social superior dels senyoritos es confronta amb l'avantatge que pugui extreure l'home pobre. És a dir, el sistema és considerat bo en tant que les persones pobres del poble no passen gana i que, per tant, la injustícia no es fa tan visible.

Igualment, però, la creença que els rics han expropiat la terra és un pensament comú en els habitants de Grazalema. I és per l'anterior que la llei serà una abstracció útil per alguns propòsits, però també es mantindrà oculta en algunes situacions de facto.

La solidaritat del poble cap a l'inspector de la llei permet que hi hagi circumstàncies que es permetin, amb el vistiplau de tots, a la clandestinitat. Es tracta de secrets protegits per tots i, per tant, funcionen, com els bandolers i els contrabandistes. Els valors socials assumits per l'observació de Pitt-Rivers expliquen com es trien les conductes del sistema i com s'imposen.

En el primer capítulo definía los límites de la comunidad, en el segundo, cómo está conexionada con la estructura nacional y, en efecto, contienen en embrión la respuesta a estas cuestiones, una respuesta que en los capítulos siguientes no se ha hecho más que deslindar en diferentes esferas. La estructura está fundada en una valoración de la proximidad física, que no sólo ordena la agrupación dentro de ella, a través de ideas como la de vecindad o la de pueblo, sino que también discurre a través de cada aspecto de su cultura, desde las convenciones que gobiernan sus formas y maneras, hasta sus principios éticos, o su sentido del espacio y el tiempo. Este valor descansa en la asunción de que no hay diferencia en la calidad de los hombres, puesto que por naturaleza todos son iguales. (Pitt-Rivers, 1954 ;pp. 224).

Amb aquest llibre ha tingut la pretensió de mostrar amb tota mena de detalls com s'adapta, un petit poble de muntanya com Grazalema, a la societat en conjunt. Els fets que aquí es relaten en si, són únics però compartits amb altres poblacions d'Andalusia.

Referències

Pitt-Rivers, J. (1971). Un pueblo de la sierra: GRAZALEMA. (ed.cast.). Madrid: Alianza Editorial.