Usuari:MirasNavarro/proves/El meu Taotie

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Motiu taotie a un ding de bronze de la Dinastia Shang al Museu de Shanghai.

Taotie (饕餮) és una de les "quatre criatures malignes del món" de la antiga mitologia xinesa. En els texts clàssics xinesos com el "Clàssic de les muntanyes i els mars", el dimoni es nomenat juntament amb Hundun (混沌), Qiongqi (窮奇)i Taowu (梼杌)[1]. Són oposats a les "quatre criatures sagrades": Qing long (青龙) o Seiryū, a la mitologia japonesa, que és el drac atzur; Zhu que (朱雀) o Suzaku a la mitologia japonesa, que és el fénix vermelló; Bai hu (白虎) o Byakko a la mitologia japonesa, que és el tigre blanc; i Xuan wu (玄武) o el Genbu, que és la tortuga negre[2][3].

El taotie apareix sovint representat com a motiu ornamental als dings, que són vaixelles de bronzes per a rituals xinesos de la Dinastia Shang (1766-1046 aC) i Zhou (1046-256 aC)[4]. El disseny típicament consisteix en una màscara zoomorfa, descrita com a frontal, simètrica bilateralment, amb un parell d'ulls aixecats i normalment sense mandíbula inferior. Alguns discuteixen que el disseny pot ser rastrejat enrere a peces de jade trobades a assentaments neolítics pertanyents a la cultura Liangzhu (3310-225 aC)[5]. També hi ha una similitud notable amb els fragments de ceràmica pintada trobats a la zona cultural del Baix Xiajiadian (2200-1600 aC).

Etimologia[edit]

Tot i que els escolars moderns usen la paraula "Taotie", no sabem quin és el nom que les dinasties Shang i Zhou utilitzaven per designar les seves vaixelles de bronze. Com a paleògrafa i escolar de la Xina Antiga, Sarah Allan, s'adona, que no hi ha cap raó en particular per assimilar que el terme taotie era conegut durant el període Shang[6]. El primer cop que trobem l'ús de Taotie es en el Zuo Zhuan, una narrativa de la història de Xina escrita en 30 capítols entre el 722 fins al 468 aC. S'utilitza per referir-se a una de les quatre criatures malignes del món (Xinés: 四凶; pinyin: sì xiōng): el fill avariciós i golafreria del clan Jinyun, que va viure durant els temps del mític Emperador Groc (c.2698-2598aC). Dintre del Zuo Zhuan, taotie es utilitzat per implicar "golafreria".[7]

No obstant, la associació del concepte taotie es sinònim amb els motius trobats en els antics bronzes Zhou (i Shang). El passatge següent de les Cròniques de la Primavera i la Tardor de Lü Buwei.

El taotie a bronzes Zhou [ding] té un cap però no un cos. Quan menja persones, no se les empassa, sinó que les fereix.[8]

No obstant, Allan creu que la segona part de la oració hauria de ser traduïda com a continuació perquè la associació entre la golafreria (el significat que li dona Zuo Zhuan) i l'ús dels dings per els menjars sacrificials al esperits "famolencs" de la mort es significant.

Això va devorar al home, però abans de que pogués empassar-lo, el seu propi cos es va malmetre.[9]

Li Zehou, un escolar xinés de filosofia i història intel·lectual, pensa que la descripció del taotie a les Cròniques de la Primavera i la Tardor té un significat molt més profund i que "el significat de 'taotie' no és [sobre] 'menjar persones' sinó dur a terme una comunicació misteriosa entre les persones i el Cel (déus)".[8]

És difícil d'explicar que s'implica en això, com molts altres mites que concerneixen el taotie s'han perdut, però les indicacions que menja persones concorda completament amb l'expressió cruel i terrible. Per els clans i tribus aliens, simbolitzava por i força; per el propi clan o tribu, era un símbol de protecció. Aquest concepte religiós, aquesta naturalesa dual, va ser cristal·litzada als seus trets estranys i espantosos. El que sembla tan salvatge avui dia va tenir una qualitat històrica i racional durant els seus temps. Es precisament per aquesta raó que els antics mites i llegendes salvatges, els contes de barbàrie, i les obres artístiques crues, feroces i terribles dels antics clans posseïen un gust estètic important. Igual que com els poemes èpics d'Homer i les màscares africanes, també ho era amb el taotie, on en els seus trets terribles era concentrada una força històrica profundament assentada. Es per aquesta irresistible força històrica que el misteri i el terror del taotie va esdevenir bell—exaltat.[8]

Motiu als bronzes[edit]

Motiu del taotie sobre un vas de bronze ding de finals de la Dinastia Shang.

Els estudiosos han estat perplexes[10] sobre el significat (si es que en té algun) del disseny zoomorf, i encara no hi ha una sola resposta satisfactòria. Les hipòtesis varien des de la creença de Robert Bagley que el disseny es el resultat de un procés de fusió, més que tenir un significat iconogràfic, que la expressió artística del artista qui tenia el coneixement tecnològic sobre com fondre bronze,[11] fins a teories que representen antigues màscares que potser fa molt van ser portades per o xamans o déus-reis que estaven vinculats entre la humanitat i els difunts avantpassats (Jordan Paper).

La creença popular que les cares representades d'animals eren els que s'usaven per cerimònies sacrificials ha estat més o menys rebutjada (les cares de bous, tigres, dracs, etc. pot ser que no representessin animals actuals). Acadèmics actuals afavoreixen una interpretació que sosté la idea que les cares tenen un significat en un context religiós o cerimonial, ja que els objectes on apareixen solen estar sempre associats a aquest tipus de esdeveniments o rols. Com un escolar va escriure "els estils artístics sempre comporten algun tipus de referència social" i, en el cas de les classes socials més baixes, aquestes màscares serien la personificació visual de la dinastia Shang[5]. Tot i que les formes zoomorfes i representacions de monstres i esperits naturals no semblen haver tingut un lloc central a la societat dels Shang que estava dominada per la creença en els ancestres, pot ser que gradualment adquirissin importància com a referències visual a allò supranatural, una forma d'aproximar elements de la religió Shang a la societat. Probablement el taotie tingués un significat més íntim i específic, per els membres de l'elit, una imatge de caràcter apotropaic i auspiciós als contexts funeraris i religiosos[5].

Es interessant que ni tan sols les inscripcions oraculars de la Dinastia Shang hagin fet referència ni en parlin del significat del taotie[12].

Interpretacions posteriors[edit]

Un vas amb un disseny taotie del Museu Cernuschi (Paris, França)

Durant la Dinastia Ming, un nombre de estudiosos van recopilar una llista de motius tradicionals trobats a la arquitectura i l'art aplicat, la qual va ser codificada eventualment com els Nou Fills del Drac (龍生九子). A la llista d'aquest tipus més antiga coneguda (en la qual les criatures encara no son anomenades "fills del drac", i hi han 14 en comptes de 9), donada per Lu Rong (1436-1494) en els seu treball Registres diversos des del jardí de fesols (菽園雜記, Shuyuan zaji), el taotie apareix amb una descripció bastant improbable, com a una criatura que li agrada l'aigua i es representada als ponts[13]. No obstant, a una ben coneguda llista dels Nou Fills del Drac donada per Yang Sheng (1488-1559) concorda amb totes dues formes d'ús del terme, tant l'antic com el modern:

Al taotie li agrada menjar i beure; solia aparèixer a la superfície dels dings. —[14]

Alguns escolars creuen que el motiu del taotie és una referència a Chi You i es utilitzat per servir com a advertència a la gent que cobeja poder i fortuna[15].

Al Llibre dels ésser imaginaris (1957) de Jorge Luis Borges la figura es interpretada com a un monstre amb el cap de gos i un doble cos que representa la avarícia i la golafreria.

Cultura Popular[edit]

Els Tao Tie (dit com a "Tao Tei") son els antagonistes principals a la pel·lícula històric-fantàstica La Gran Muralla. A la pel·lícula, son representats com a criatures extraterrestres de pell verda que caminen a quatre potes, amb dents afilades i ulls localitzats a les espatlles, i el motiu taotie visible als seus caps. Es mostren que viuen en societats com les de les formigues, i ataquen la capital de Xina cada 60 anys per recol·lectar menjar per alimentar a la seva reina[16].

Taotie és el nom de un personatge enemic que és un facoquer a la sèrie animada Kung fu Panda: Llegendes increïbles de Dreamworks.

Taotie, Ombra del Yang Zing, és una criatura semblant a un drac en el joc de intercanviar cartes Yu-Gi-Oh.

Taotie és un dels Quatre Perills del Grandis a MapleStory, un joc online 2D.

  1. Legge, James. The Chinese Classics (en anglès). Trubner, 1872. 
  2. Tom, K. S.. Echoes from Old China: Life, Legends, and Lore of the Middle Kingdom. (en anglès). University of Hawaii Press, 1989. ISBN 0824812859. 
  3. «The Chinese Sky» (en anglès). International Dunhuang Project. [Consulta: 28 novembre 2019].
  4. Woolf, Greg. Ancient civilizations: the illustrated guide to belief, mythology, and art. (en anglès). Barnes&Noble, 2007, p. 216. ISBN 978-1-4251-0121-0. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Kesner, Ladislav. The Taotie Reconsidered: Meaning and Functions of the Shang Theriomorphic Imagery (en anglès). 51. Artibus Asiae, 1991, p. 29-53. 
  6. Allan, Sarah. The shape of the turtle: myth, art, and cosmos in early China (en anglès). SUNY Press: SUNY series in Chinese philosophy and culture, 1991. ISBN 0-7914-0460-9. 
  7. Allan 1991, p. 145, 148
  8. 8,0 8,1 8,2 Li, Zehou. The Path of Beauty: A Study of Chinese Aesthetics. (https://web.archive.org/web/20110721124452/http://www.think-ink.net/guide/taotieh.htm). Oxford In Asia paperbacks. Nova York: Oxford University, 1994, p. 30-31. ISBN 0-19-586526-X. «Cita: "周鼎著饕餮,有首無身,食人未咽,害及其身,以言報更也。"» 
  9. Allan 1991, p. 145
  10. Allan 1991, p. 128; Cita "Per alguns, el problema del significat ha sigut impenetrable".
  11. Bagley, Robert. Shang Ritual Bronzes (en anglés). The Arthur M. Sackler Foundation, 1987. ISBN 978-0-674-80525-5. 
  12. Keightley, David. Sources of Shang History: The Oracle Bone Inscriptions of Bronze Age China (en anglés). University of California Press, 1978, p. 137. ISBN 0-520-02969-0. 
  13. Lu Rong's Shuyuan zaji es citat a Yang Jingrong and Liu Zhixiong (2008): "饕餮,性好水,故立橋頭。". El text complet de Shuyuan zajican pot ser trobat a diferents llocs online com a:Archived 20/11/2019.
  14. Yang Shen's Sheng'an Ji (升庵集) citat a Yang Jingrong and Liu Zhixiong (2008): "饕餮,好飲食,故立於鼎蓋。
  15. Wangheng, Chen. Chinese Bronzes: Ferocious Beauty (en anglés). Asiapac Books Pte Ltd, 2001, p. 62-63. ISBN 9789812290205. 
  16. Edelstein, David. «'The Great Wall' Stands As A Monument To Absurd CGI Clutter» (en anglès), 2017. [Consulta: 1r desembre 2019].