Usuari:Pallares/Berna
>>>Entre 1885 i 1886, Berna va ser la seu d'una conferència que pretenia elaborar un acord internacional sobre drets d'autor. Aquest acord encara es coneix avui com el Conveni de Berna [1] . Del 1892 al 1911, Berna va ser la seu de la Unió Interparlamentària . Diversos congressos socialistes de la Primera Internacional i la Segona Internacional es van celebrar a Berna, especialment durant la Primera Guerra Mundial, quan Suïssa era neutral.
El 1914 es va celebrar a Berna l'exposició nacional suïssa. Va acollir 3,2 milions de visitants i va generar uns beneficis de gairebé 35 000 francs malgrat el context de la Primera Guerra Mundial.
El 1918, l'obertura del Kunsthalle va permetre exhibir creacions artístiques berneses mentre que el Museu de Belles Arts, creat el 1879, ja havia exposat obres de Paul Klee el 1910.
Els anys seixanta van estar marcats per un floriment cultural, als petits teatres i cellers de la ciutat, es van produir peces d’autors contemporanis. El dialecte és revitalitzat pels llibres de Kurt Marti i les cançons dels trobadors Berner i Mani Matter [2] . Sota la direcció de Harald Szeemann, del 1961 al 1969, la Kunsthalle es va convertir en un espai expositiu d’avantguarda : el 1968, durant els seus 50 anys, és el primer monument embolicat per Christo i Jeanne-Claude .
L'any 1968, les dones obtenen el dret de vot al nivell municipal
Després dels moviments de protesta juvenil al voltant del maig del 1968, una antiga fàbrica de gas es va transformar en centre juvenil a principis dels anys setanta. El centre cultural juvenil Gaskessel és un dels més antics d’Europa. Des de principis dels anys vuitanta, la revolta juvenil es va expressar mitjançant diverses manifestacions, de vegades violentes, i ocupacions de locals per donar suport a la demanda d’espais més alternatius. Com a resultat, el 1987, la Reitschule i la Dampfzentrale es van transformar en un centre cultural. Al mateix temps, l'evacuació violenta del campament alternatiu de Zaffarayas el novembre de 1987 i el seu trasllat a Neufeld van marcar l'actualitat a la ciutat.
Afectat pels problemes del consum de drogues, Berna va viure el desenvolupament d’una escena oberta de drogues a finals dels anys vuitanta al parc Kleine Schanze. Quan el parc va ser evacuat el novembre de 1990, l'escenari de les drogues es va traslladar temporalment a la terrassa del Palau Federal [3], per a consternació dels parlamentaris que es creuaven diàriament amb addictes a les drogues [4] . L'escenari obert es trasllada al Kocherpark. Amb els anys, l’agudesa del problema disminueix sense resoldre’s.
El 1992, la majoria municipal es va desplaçar cap a l'esquerra, el socialista Klaus Baumgartner es va convertir en president de la ciutat de Berna.
El començament del segle xxi està marcat per la renovació de l’ estació de Berna, els aldarulls contra una manifestació de la UDC a l’octubre del 2007 [5] i l’organització de l’ Eurofutbol el 2008, tres anys després de la inauguració de l’ estadi de Suïssa .
Política[modifica]
.JPEG)
Berna està governada per un Consell Legislatiu ( Stadtrat ) de 80 membres i un Consell Executiu ( Gemeinderat ) de 5 membres (7 fins al 2004).
Des de 1992, els representants del Partit socialista suís i aquells dels partits Verds detenen la majoria als dos consells. Per a aquesta raó, són ells, col·lectivament anomenats « Vermell-Vert-Centra » (Rot-Grün-Mitte, RGM), que determinen la política de la ciutat, tot i que cap acord de coalició no existeix, i que en el marc del sistema de democràcia directa que predomina a Suïssa, la majoria de les qüestions importants són regulades per referèndum. Els altres grans partits polítics de Berne són el Partit liberal-radical i la Unió democràtica del centre.
Durant l'elecció de 2007, el partit més popular ha estat el PSS, que ha rebut 29,1 % de les veus. Les tres altres marxats els més populars han estat el partit dels Verds (24,9 %), el UDC (16,7 %) i el PLR (15,7 %).
Després de les eleccions municipals de 2017, el Consell legislatiu es reparteix com segueix :
erna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Berna té uns 300.000 habitants incloent-hi l'àrea metropolitana. Està travessada pel riu Aar. Ha estat declarada patrimoni cultural mundial de la UNESCO, gràcies al seu patrimoni urbà medieval.
La ciutat i el cantó de Berna són majoritàriament de parla alemanya i de tradició protestant. Tot i això, la llengua parlada correspon al dialecte bernès de l'alt alamànic, que pertany al continu dialectal derna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Berna té uns 300.000 habitants incloent-hi l'àrea metropolitana. Està travessada pel riu Aar. Ha estat declarada patrimoni cultural mundial de la UNESCO, gràcies al seu patrimoni urbà medieval.
La ciutat i el cantó de Berna són majoritàriament de parla alemanya i de tradició protestant. Tot i això, la llengua parlada correspon al dialecte bernès de l'alt alamànic, que pertany al continu dialectal d
| Marxat | Nombre de seus[6] | % | Grup (Fraktion)[7] |
|---|---|---|---|
| Partit socialista (PS) | 22 | 27,5 %.॥॥ | PS/JS (SP/JUSO) |
| Unió democràtica del centre (UDC) | 9 | 11,3 %.॥॥ | UDC (SVP) |
| Grünes Bündnis (Bern) (GB)[1] | 9 | 11,3 %.॥॥ | GB/JA! |
| Grüne Freie Llista (GFL)[2] | 8 | 10,0 %.॥॥ | GFL/PEV (GFL/EVP) |
| Partit liberal-radical (PLR) | 10 | 12,5 %.॥॥ | PLR/JRL (FDP/JF) |
| Partit burgès-democràtic (PBD) | 2 | 2,5 %.॥॥ | PBD/PDC (BDP/CVP) |
| Partit verd'liberal (PVL) | 7 | 8,8 %.॥॥ | PVL/JVL (GLP/JGLP) |
| Partit demòcrata cristià (PDC) | 2 | 2,5 %.॥॥ | PBD/PDC (BDP/CVP) |
| Partit evangèlic suís (PES) | 2 | 2,5 %.॥॥ | GFL/PEV (GFL/EVP) |
| [[{{{2}}}]] ([[::{{{2}}}|]]) (JA!) | 2 | 2,5 %.॥॥ | GB/JA! |
| [[{{{2}}}]] ([[::{{{2}}}|]]) | 1 | 1,3 %.॥॥ | AL/GaP/PdA |
| Partit suís del treball (PST, PdA) | 1 | 1,3 %.॥॥ | AL/GaP/PdA |
| Alternativa Linke Bern | 2 | 2,5 %.॥॥ | AL/GaP/PdA |
| Joves Vert'liberals (JVL) | 1 | 1,3 %.॥॥ | PVL/JVL (GLP/JGLP) |
| Joves socialistes (JS) | 2 | 2,5 %.॥॥ | PS/JS |
Cultura[modifica]
Berne ha acollit tres vegades el congrés mundial d'esperanto : l'any 1913, 1939 i 1947.
Monuments[modifica]
.jpg)
- L'église du Saint-Esprit (Heiliggeistkirche) (1726-1729), chef d’œuvre de l'architecture protestante en Suisse
- La Vieille ville de Berne avec ses arcades et ses fontaines
- La tour de l'horloge[8]
- La tour des prisons
- L'hôtel de ville (Rathaus)
- Le Palais fédéral
- La place Fédérale
- Les châteaux de Bümpliz
- La fosse aux ours. La présence d’ours vivants à Berne remonte à 1513. Ils sont restés dans la vieille ville jusqu’en 1857, puis à la fosse aux ours. En octobre 2009, un parc aux ours, d'une surface de Plantilla:Unité, le long de l'Aar a été aménagé et s'est rajouté à la fosse. Deux ours y résident, le mâle Finn et la femelle Björk.
- L'ancien grenier à blé
Museus[modifica]
- Musée d'histoire naturelle
- la maison d'Einstein
- Musée de la communication
- Musée des beaux-arts de Berne
- Musée de la psychiatrie
- Musée alpin suisse
- Le Centre Paul Klee
- La Kunsthalle
- Archives littéraires suisses
- Cinémathèque de Berne
- Creaviva
Biblioteques[modifica]
- Biblioteca Central de Berna
- Biblioteca Nacional Suïssa
- Biblioteca de la Burgesia de Berna
[[Categoria:Municipis del Cantó de Berna]] [[Categoria:Ciutats de Suïssa]] [[Categoria:Berna]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]
- ↑ http://fr.ca.encarta.msn.com/encyclopedia_761572983/berne.html.
- ↑ «L'underground bernois». Archives RTS..
- ↑ «Adieu la Coupole !». L'Express, avril 1991..
- ↑ «[tt_news=1356&tx_ttnews[list]=1403%2C1399%2C1355%2C1356%2C1398%2C1402%2C1344%2C1359%2C1401%2C578&tx_ttnews[backPid]=209&cHash=23efd0c204c16b8df797b899badb7f8f Des toxicomanes devant le Palais fédéral]»..
- ↑ «Anti-UDC à Berne: casse et polémique». RTS Info, octobre 2007..
- ↑ «Zusammensetzung des Rats. Sitze nach Partei» (en alemany). Stadt Bern. [Consulta: 4 gener 2020].
- ↑ «Stadt Bern - Fraktionen im Stadtrat». Stadt Bern. [Consulta: 4 gener 2020].
- ↑ La Zytgloggeturm et son horloge astronomique