Usuari:Pallares/Kirstie Alley

Filla de Lillian Mickie (nascuda Heaton), mestressa de casa, i de Robert Deal Alley, propietari d'una empresa fustera. Té dos germans Colette i Craig. La seva mare va morir en un accident de trànsit en 1981, causat per un conductor embriac, quedant el seu pare seriosament ferit.

Va realitzar els seus estudis en el Wichita Southeast High School, on també va ser cheerleader. El 1974 es va inscriure a la Universitat Estatal de Kansas, però la va abandonar a l'any següent per provar sort amb l'art dramàtic. Es passaria 5 anys estudiant i fent treballs de disseny interior abans d'emigrar a Hollywood. Les seves primeres aparicions en televisió van ser com a concursant als programes Match Game (1979), en el qual va guanyar 5.000 dòlars, i el concurs Password Plus (1980).

Carrera

Primers treballs

Alley va debutar com a actriu en 1982 en la pel·lícula Star Trek II: la ira de Khan, on va interpretar a l'oficial Saavik. El film, igual que el paper de la intèrpret, va rebre ressenyes positives de diverses fonts. Va ser nominada al premi Saturn per "Millor actriu de repartiment". A aquesta representació li van seguir One Habiti Chance, Champions, Cita a cegues i Runaway; aquesta última la va fer creditora d'una nova candidatura al premi Saturn per "Millor actriu de repartiment".

A mitjan anys 1980, va exercir el paper de Virgilia Hazard en la miniserie Nord i Sud , la qual va tenir un gran acolliment per part de la crítica.

La comèdia Cheers

Després d'actuar en la televisió amb Lee Horsley, va ser contractada el 1987 per protagonitzar un dels seus programes més destacats: Cheers, considerada una de les comèdies de més èxit en la història de la televisió nord-americana, que va coprotagonizar amb Ted Danson, Rhea Perlman, George Wendt, Kelsey Grammer, Woody Harrelson i Beu Neuwirth, fins a 1993. La sèrie gira entorn d'un grup de clients d'un bar anomenat Cheers que es reuneixen per beure i divertir-se. En la sèrie, Alley va interpretar a Rebecca Howe, una desesperada i neuròtica cambrera. Per aquesta interpretació, va obtenir un premi Emmy en els apartats de "Millor actriu - Sèrie de comèdia" i un Globus d'Or per "Millor actriu de sèrie de televisió - Comèdia o musical".

Després de Cheers

Després de la cancel·lació de la comèdia al començament de 1993, va protagonitzar el telefilm David's Mother. Pel seu treball en aquesta producció va guanyar un premi Emmy per "Millor actriu - Miniserie o telefilm"; també va ser nominada per a un Globus d'Or per Millor actriu de miniserie o telefilm.

Va actuar en diversos papers secundaris en televisió i cinema. El seu primer paper relativament important va ser en una de les pel·lícules de la saga Star Trek, La ira de Khan, interpretant a l'oficial Saavik. Encara que el paper que li va donar la fama als Estats Units va ser interpretrant la neuròtica Rebecca en la sèrie de televisió Cheers. A nivell internacional va saltar a la fama amb la pel·lícula Mira qui parla (1990).