Vés al contingut

Usuari:Popopot/Substancion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaSubstantion

Substantion, en llatí, Sextantio, és una antiga ciutat de la qual els vestigis es troben avui sobre el municipi de Castelnau de Les.

Toponímia[modifica]

El nom del lloc romanitzat trobaria el seu origen en el fet que Sextantio era la « sisena estació de relleu partint dels Pirineus en la via Domitia ».[1]

El lloc[modifica]

Substancion era construïda damunt dos pujol, els turons del Mas del Diable i de la Gàrdia que separaven un tàlveg on passava el camí de Substancion que la connectava a la via Domitia, al nord del burg de Castelnau de Les. El 1834, les traces de les fortificacions de l'oppidum, que ocupava aquest serrat a l'època dels gals, i els vestigis d'una església de l'edat mitjana eren encara visibles, però construccions més recents han recobert el lloc que no ha mai pogut ser completament excavat. No hi ha, per conseqüent, cap vestigi de Substantcion que en justificaria la visita.[2]

L'actual camí de Substancion, ael municipi de Castelnau de Les, recobreix una part del traçat d'aquell que relligava Substancion al port antic de Lattara.

Història de la ciutat[modifica]

Abans dels romans[modifica]

El lloc sembla ocupat a partir del IIer mil·lenari abans de la nostra era, però les poblaments se sedentaritzaren en aquest lloc cap al segle ab. Plantilla:-s El lloc fou fortificat pels Volques Arecòmics.

Època romana[modifica]

Substancion és una ciutat romana situada prop de la via Domícia, en el trajecte de Nimes a Narbona. Apareix sota el nom de Sextantio en una estela trobada a Nimes, Sostantio en l'Itinerari de l'Anònim de Bordeu, Sextantio i Sestancio en l'Anònim de Ravenna, Serratio en la Taula de Peutinger i Sextatio en l'Itinerari d'Antoní.[3]

La seva posició en la via domícia, i el fet que hi sigui citada en els antics itineraris, deixa pensar que Substancion va ser una d'aquestes stationes o mansiones romanes que permetien l'allotjament de les tropes, una escala per als viatgers i una plaça de canviament de cavalls i de carros pels correus, fent de raval d'una ciutat d'importància.[Aigr 1] Aquesta darrera asserció s'ha confirmat pel nombre d'inscripcions i d'objectes trobats en el siti, així com la presència de mosaics reservats habitualment als edificis públics o a les persones distingides per la seva posició o les seves riqueses.[Aigr 2][Aigr 3]

Èpoques visigotes, merovíngies  i carolíngies[modifica]

El 739, Charles Martel va fer destruir les fortificacions de l'abadia així com el port de Magalona amb la finalitat que no puguin servir de refugi als Sarrasins, la qual cosa causà el trasllat del bisbat de Magalona a Substancion.

Sota el regne de Carloman II (879-884), Substancion (« Sustancione » en les peces de moneda) és l'un dels onze tallers monetaris on encunyen peces en el seu nom.[4]

Edat Mitjana[modifica]

El trasllat del bisbat a Magalona, el 1037, pel bisbe Arnaud Ier, i l'impulsió econòmica de la ciutat de Montpeller[5] van marcar el començament de l'ocàs de Substancion.

Excavacions[modifica]

Persones associades a Substancion[modifica]

Notes i referències[modifica]

  • {{{títol}}}.Charles d'Aigrefeuille, Histoire de la ville de Montpellier, Montpellier, édition Martel, 1737
  • Altres referències

Vegeu també[modifica]

Articles connexos[modifica]

  • Lattara
  • Magalona

Enllaços externs[modifica]

  • « L'église médiévale et le cimetière de la colline de Substantion, à Castelnau-le-Lez », INRAP

[[Categoria:Jaciments arqueològics de França]]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Aigr» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Aigr"/> corresponent.