Usuari:Quimpuig12/Ancilostomosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ancylostomiasis És un hookworm la malaltia causada per infecció amb Ancylostoma hookworms. El nom és derivat de grec ancylos αγκύλος "corb, doblegat" i boca στόμα "d'estoma".

Ancylostomiasis És també sabut tan l'anèmia del miner , malaltia de túnel, brickmaker anèmia i clorosi egípcia. L'helmintiasi també pot referir a ancylostomiasis, però aquest terme també refereix a tot altre cuc paràsit malalties també. En el Regne Unit, si adquirit en el context de laborable en una mina, la condició és elegible per Benefici d'Incapacitat de Lesions Industrial. És una malaltia prescrita (B4) sota la legislació pertinent.§[1]

Signes i símptomes[modifica]

Depenent de l'organisme, els signes i els símptomes poden ser diferents. L'Ancylostoma duodenale i el Necator americanus pot entrar al corrent sanguini, en canvi l'Ancylostoma braziliensis no. Els signes i símptomes de Ancylostoma duodenale i Necator americanus

En el cas de l'Ancylostoma braziliensis, com que els humans no en són l'amfitrió natural, les larves no maduren a adults però migrar a través de la pell fins que moren a causa de la resposta inflamatòria de l'amfitrió. Aquesta migració causa picor intensa local i una lesió vermella serpentejant. El tractament amb una única dosi oral d'ivermectin dona uns índexs de curació de 94–100%.[2]

Causes[modifica]

La infecció se sol contreure caminant descalç per un sòl contaminat. Quan penetren a la pell, les larves poden provocar una reacció al·lèrgica. A causa de la picor al lloc de l'entrada, la infecció precoç rep el sobrenom de "picor de terra". Havent travessat la pell, les larves entren al torrent sanguini i són transportades fins als pulmons (no obstant això, a diferència dels ascàrids, els cucs no solen provocar pneumònia). Les larves migren des dels pulmons cap a la tràquea per ser empassades i transportades cap a l’intestí. Si els humans entren en contacte amb larves de l'Ancylostoma del gos o el del gat o altres que no infecten els humans (com A. caninum, A. braziliense), les larves poden penetrar a la pell igualment, però sovint són incapaces de completar el seu cicle migratori en els humans. No obstant això, les larves migren per sota de la pell produint marques semblants a la serp. Això es coneix com a erupció serpentiforme o larva cutània migrant. [3]

Diagnosi[modifica]

Normalment infecten la pell, els ulls i les vísceres en humans.

  • Ancylostoma brasiliensis Causa larva cutània migrans.
  • Toxocara Causa visceral larva migrans.[4]

Prevenció[modifica]

El control d’aquest paràsit s’ha d'orientar cap a la reducció del nivell de contaminació ambiental. El tractament d’individus fortament infectats és una forma de reduir la font de contaminació (un estudi ha estimat que el 60% de la càrrega de l'ancilostoma es concentra en menys del 10% de la població). Altres mètodes evidents són millorar l’accés al sanejament, per exemple, els lavabos, però també convèncer les persones a mantenir-los en un estat net i funcional, fent-los propícies per al seu ús.

Tractament[modifica]

El fàrmac d'elecció pel tractament de l'ancilostomosi és el mebendazole, el qual és eficaç contra ambdues espècie, i a més a més, eliminarà també el cuc intestinal Ascaris, si hi és present. És un fàrmac molt eficaç, requereix només una dosi única i és econòmic. Tanmateix, el tractament no hauria de limitar-se a subministrar l'antihelmíntic, ja que el pacient també hauria de rebre suplements dietètics per millorar el seu nivell general de salut, en particular és molt important un suplement de ferro.

La infecció per N. americanus es pot tractar amb imidazole, albendazole i mebendazole. En casos greus d’anèmia pot ser necessària una transfusió de sang. Les infeccions lleugeres no solen tractar-se en zones on la reinfecció és freqüent. Els suplements de ferro i una dieta rica en proteïnes acceleraran el procés de recuperació.[5] En un estudi de casos que va implicar 56-60 homes amb infeccions per Trichuris trichiura i/o N. americanus, tant l'albendazol com el mebendazol van mostrar-se eficaços al 90% per curar T. trichiura . No obstant això, l’albendazol tenia una taxa de cura del 95% per N. americanus, mentre que el mebendazol només tenia un 21% de cura. Això suggereix que l'albendazol és més eficaç per tractar tant T. trichiura com N. americanus . [6]

Epidemiologia[modifica]

Una epidèmia d '" anèmia dels minaires" causada per Ancylostoma duodenale entre els treballadors que construïen el túnel de Gotthard va contribuir a la investigació de l'ancilostomosi. [7]

L’anèmia dels cuc de ganxo va ser descrita per Wilhelm Griesenger a Egipte, al Caire, el 1852. Va trobar milers d’ancilostomes adults a l’intestí prim d’un soldat de 20 anys que patia diarrea i anèmia greus. En aquell moment varebre el nom de clorosi d'Egipte).[8] La qüestió es va revisar a Europa quan es va produir un brot d'anèmia dels minaires a Itàlia. [9] Durant la construcció del túnel de Gotthard a Suïssa (1871-1881), un gran nombre de minaires van patir una anèmia greu de causa desconeguda.[10] Les investigacions mèdiques van concloure que era causada per Ancylostoma duodenale (afavorida per les altes temperatures i la humitat) i per "majors avenços en la parasitologia, a través de la investigació sobre etiologia, epidemiologia i tractament de l'ancilostomosi".

Els helmints encara representen una elevada quota de malaltia debilitant als tròpics i es poden atribuir a aquesta malaltia entre 50-60.000 morts a l'any. [11]

Referències[modifica]

[[Categoria:Helmintosis]]

  1. «14. Appendix 1: List of diseases covered by Industrial Injuries Disablement Benefit: B4 Ankylostomiasis...». A: Guidance: Industrial Injuries Disablement Benefits: technical guidance. UK Department for Work & Pensions, 20 May 2015. 
  2. J Travel Med, 15, 4, July 2008, pàg. 252–62. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2008.00206.x. PMID: 18666926.
  3. «Hookworm Disease». Adoption Health: Parasistes. ComeUnity. [Consulta: 30 octubre 2008].
  4. «Definition: larva migrans». [Consulta: 30 octubre 2008].
  5. «Hookworm Disease». Encyclopædia Britannica Online, 2009.
  6. Holzer, B.R.; Frey, F.J. European Journal of Clinical Pharmacology, 32, 6, February 1987, pàg. 635–7. DOI: 10.1007/BF02456002. PMID: 3653234.
  7. Peduzzi, R.; Piffaretti, J.-C. Br Med J (Clin Res Ed), 287, 6409, 1983, pàg. 1942–5. DOI: 10.1136/bmj.287.6409.1942. JSTOR: 29513508. PMC: 1550193. PMID: 6418279.
  8. Grove, David I. Tapeworms, lice and prions: a compendium of unpleasant infections. Oxford: Oxford University Press, 2014, p. 1-602. ISBN 978-0-19-964102-4. 
  9. Grove, David I. A history of human helminthology. Wallingford: CAB International, 1990, p. 1-848. ISBN 0-85198-689-7. 
  10. Bugnion, E. British Medical Journal, 1, 1054, 1881, pàg. 382. DOI: 10.1136/bmj.1.1054.382. JSTOR: 25256433. PMC: 2263460. PMID: 20749811.
  11. «Hookworms: Ancylostoma spp. and Necator spp.». Arxivat de l'original el 27 October 2008. [Consulta: 30 octubre 2008].