Usuari:Sabinaaran/Myra Hess

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Myra Hess[modifica]

Julia Myra Hess (Londres, 25 de febrer de 1890 - Ídem, 25 de novembre de 1965), més coneguda com Myra Hess, fou una pianista britànica[1][2]. Va ser nomenada Dama Comanadora de l’Orde de l'Imperi Britànic.

Trajectòria[modifica]

Primers anys[modifica]

Promoció del concert de Myra Hess, a la revista Radio Guide, el gener de 1935.

Nascuda en una família jueva, sent la més petita de 4 germans, Myra Hess va començar a rebre classes de piano a l'edat de 5 anys. Dos anys més tard ingressà a la Guildhall School of Music and Drama i, posteriorment guanyà una beca per estudiar a la Royal Academy of Music amb Tobias Matthay,qui es convertirà en el seu mentor. L'any 1907, a l'edat de 17 anys, debuta com a pianista solista al Queen's Hall amb el Concert per a piano n4 de Ludwig van Beethoven, sota la batuta de Thomas Beecham i la New Symphony Orchestra. Posteriorment, inicia una gira de concerts que la porta a actuar a les principals sales d'Anglaterra, Països Baixos i França. L'any 1922 comença a Nova York la seva gira pels EUA, en la qual arriba a consolidar-se com a pianista de prestigi internacional.

Segona Guerra Mundial[modifica]

Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial, l'any 1939, totes les sales de concerts es veuen obligades a tancar a conseqüència del conflicte bèl·lic. Myra Hess organitza quasi 2.000 concerts al National Gallery per tal de mantenir la moral del poble britànic alta. Els concerts es realitzaven durant el dia, ja que pels londinencs era perillós sortir al carrer durant la nit a causa dels bombardejos nazis. L’objectiu era mostrar que l’art i la música podia unir als ciutadans, encara que la situació política no fos la millor.

Els concerts van tenir un èxit rotund. El primer concert va tenir lloc el dia 10 d’octubre del 1939, del qual Sir Kenneth Clarck escriu:

Es va quedar darrere d'una de les cortines i va mirar el públic ple. Havien vingut amb cares d'ansietat i fam, però mentre escoltaven la música i miraven l'expressió d'exaltació de la Myra, van perdre el pensament de les seves preocupacions privades. Mai havia vist cares tan transformades, i li vaig dir: "Així és com els homes i les dones deuen mirar els grans predicadors que els van donar recuperar el seu coratge i la seva fe". [3]

En aquests concerts, les joves promeses tenien l'oportunitat d'actuar al costat d'intèrprets ja establerts dins el món de la música clàssica. Inicialment, no rebien cap retribució econòmica, tot i que al llarg del temps van començar a rebre un petit sou. Hess fou l'única que mai es va lucrar econòmicament. Aquesta iniciativa augmenta la seva popularitat i el rei George VI l'anomena Dama Comanadora de l’Orde de l'Imperi Britànic.

Influències[modifica]

Myra Hess fou cèlebre per les seves interpretacions dels concerts de piano de Mozart, Beethoven i Schumann. Tanmateix, interpretava tant obres contemporànies (va estrenar la sonata i el concert de piano del compositor Howard Ferguson) com barroques (per exemple, les sonates per a piano de Domenico Scarlatti).

Myra Hess, fotografiada per Carl Van Vechten, el 1937

Apassionada de la música de cambra, de manera sovint realitzava concerts a piano duo amb la seva amiga i exitosa pianista Irene Scharrer, alumna també del seu mentor, Tobias Matthay.

Durant els anys 1951 i 1952, participà en el Festival de Música de Prades interpretant els trios 1 i 2 de Johannes Brahms, juntament amb el violinista Isaac Stern i el violoncel·lista Pau Casals, i els concerts 1, 9,14,22 i 27 per a piano de W.A. Mozart, amb altres pianistes com Eugene Istomin, Rudolf Serkin i Mieczyslaw Horszowski[4]. Casals va anomenar aquestes interpretacions “una de les més boniques i emotives interpretacions de la música de cambra”.[5]

Jesu, Joy of Man’s Desiring[modifica]

L'abril de 1920, Hess es trobava assajant el concert per a 3 pianos de J.S. Bach (juntament amb Harold Samuel i Herbert Fryer) al Bach Festival. En aquell moment té l'oportunitat d'escoltar al Bach Choir London, sota la direcció de Sir Hugh Allen, interpretar el coral Wohl mir, daß ich Jesum habe de la cantata Herz und Mund und Tat und Leben (BWV 147) de J.S Bach. La bellesa d'aquella música l'impressiona tant que, quan arriba a casa seva no pot parar d'interpretar la peça durant hores al seu piano. Posteriorment, decideix interpretar l'arranjament davant dels seus amics, i motivada per l'èxit rebut decideix introduir-lo com a "encore" als seus concerts. L'any 1926 l'editorial Oxford publica un arranjament escrit del coral ‘Jesu, Joy of Man’s Desiring’,[6] i al llarg de 1928 en realitza una primera gravació per la discogràfica Columbia. Tot seguit, el gener de 1929, Irene Scharrer, amb la qual encara mantenia una gran amistat, enregistra una nova gravació de la popular transcripció del coral de J.S. Bach, la qual és considerada una de les més remarcables, ja que emfatitza la conducció harmònica de les veus interiors i la línia melòdica del tenor.[7]

Placa commemorativa al domicili de Myra Hess, al 48 Wildwood Road, Hampstead Garden Suburb, London.

Últims anys[modifica]

Al setembre de l’any 1961 du a terme la seva última aparició pública al Royal’s London Festival Hall. Posteriorment, es veu obligada a retirar-se a causa d'un problema de reumatisme que afecta les seves mans. Mor el 25 de novembre de 1965 a l'edat de 75 anys, a causa d'un atac de cor, a casa seva.[8]

Bibliografia[modifica]

  1. «Dame Myra Hess. British pianist». Britannica. [Consulta: 15 novembre 2022].
  2. «Myra Hess biography». The National Gallery. [Consulta: 15 novembre 2022].
  3. Hollander, Jeffrey «The Artistry of Myra Hess». The Artistry of Myra Hess: Recent Reissues, pg. 46.
  4. «Pau Casals». Intèrprets catalans històrics. [Consulta: 20 novembre 2022].
  5. Hollander, Jeffrey «The Artistry of Myra Hess». The Artistry of Myra Hess. Recent Reissues, pg. 53.
  6. Ferguson, Howard «Jesu, Joy of Man's Desiring». Jesu, Joy of Man's Desiring. Note, pàg. 1.
  7. Siek, Stephen «Irene Scharrer. The complete electric and selected acoustic recordings». Irene Scharrer. The complete electric and selected acoustic recordings, pg.4- pg.10.
  8. «Reading Eagle - Cerca d’arxius de Google Notícies». [Consulta: 25 novembre 2022].