Usuari:Tim2007viatge/proves/Glacera de Thwaite

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Glacera de Thwaites És una gran Glacera a la Terra de Marie Byrd de la Antàrtida Occidental. L'any 2010 tenia una extensió d'aproximadament 192.000 km² – igual que Florida o el doble d'Austria.[1][2]

Enllaços[modifica]

Història[modifica]

Històric[modifica]

El United States Geological Survey ha cartografiat tota la glacera a base d'observacions pròpies i de fotografies aèries de laUnited States Navy dels anys 1959 fins a 1966. El Advisory Committee on Antarctic Names el va anomenar l'any 1967 pel glaciòleg Fredrik T. Thwaites (1883–1961) de la Universitat de Wisconsin.

Actual[modifica]

La NASA i altres científics observen i analitzen aquesta glacera enorma amb molta atenció, interessent-se per les seves propietats en escenanaris del canvi climàtic.[3]

Posició[modifica]

D'uns 50 km a l'est del Mont Murphy, es mou cap al Mar d'Amundsen, on aboca a uns 30 km al nord-est de la Peninsula Bear, a la Costa Walgreen en forma d'una llengua glacial de més de 160 km de llargada i 30 km d'amplada. 60 km de la llengua són sobre la superfície del mar i obstaculitzen la navegació marítima en direcció est-oest. La glacera es troba en una regió d'activitat volcànica.[4]

Rellevància pel canvi climàtic[modifica]

La glacera té una funció important: junt amb la Glacera de Pine Island frena el flux del Glacera Antàrtica Occidental, molt més voluminosa. Si aquesta es fon algun dia, moltes ciutats costaneres podrien quedar inundades per una pujada del nivell del mar de més d'un metre.[1]

La última línia on la superfície inferior de la glacera toca terra abans de continuar com a glacera flotant, està sota el nivell del mar. Al interior d'aquesta línia, la glacera omple una vall submarina. Si la espesor de la glacera es redueix amb el canvi climàtic, l'aigua marí entrarà a sota d'aquesta part de la glacera. En lloc d'estar en contacte amb el terra, flotarà. Aquest canvi accelerará el flux de la glacera cap al mar i això accelerarà molt el desglaç.

Un estudi publicat l'any 2019, ja atribueix a aquesta glacera 4% de la pujada global del nivell del mar.[5]

A l'inici de l'any 2020, investigadors de la International Thwaites Glacier Collaboration (ITGC) van examinar la glacera per a desenvolupar escenaris sobre el seu futur i pronosticar un possible col·lapse[6]: L'erosió de la glacera pel aigua escalfat de l'oceà sembla ser més fort que prevista. Els investigadors constaten, preocupats: a la línia base de la glacera, l'aigua ja té una temperatura de 2°C.[1][2][7] La BBC titllà la glacera de Doomsday Glacier („Glacera del fi del món“), referint-se a la seva importància pel canvi climàtic. [7]

Un estudi de l'any 2021 arriba a la conclusió que grans parts de la part flotant de la glacera podrien trencar i separar-se. Hi ha esquerdes i moviments de gel que ho indiquen.[8]

  1. 1,0 1,1 1,2 DER SPIEGEL. «Ein Koloss taut auf - DER SPIEGEL - Wissenschaft» (en alemany).
  2. 2,0 2,1 Shola Lawal «Temperatures at a Florida-Size Glacier in Antarctica Alarm Scientists» (en anglès). The New York Times, 29-01-2020. ISSN: 0362-4331.
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2
  4. Robin McKie «Scientists discover 91 volcanoes below Antarctic ice sheet» (en anglès). The Observer, 12-08-2017. ISSN: 0029-7712.
  5. Pietro Milillo et al.: Heterogeneous retreat and ice melt of Thwaites Glacier, West Antarctica. In: Science Advances. Band 5, Nr. 1, 2019, eaau3433, doi:10.1126/sciadv.aau3433
    Forscher finden gigantischen Hohlraum in Antarktis-Gletscher. In: Spiegel Online del 31 gener 2019
  6. ITGC. «Scientists drill for first time on remote Antarctic Glacier».
  7. 7,0 7,1 Justin Rowlatt «Journey to the 'doomsday glacier'». BBC News.
  8. «Antarktis: Eisschild am Thwaites-Gletscher könnte innerhalb der nächsten Jahre zerbrechen» (en alemany). Der Spiegel, 14-12-2021. ISSN: 2195-1349.